La defensa dels drets humans, un repte compartit
Irídia, centre per la Defensa dels Drets Humans està d’aniversari i ho han celebrat amb un debat entre entitats de defensa dels drets humans de tot l'Estat. Tots ells han destacat la importància del litigi estratègic i la incidència en l’àmbit polític, com a objectius comuns. Un litigi estratègic consisteix en la judicialització d’un cas emblemàtic de vulneració de drets humans, buscant erros estructurals del sistema, amb l’objectiu de trobar solucions tant per la persona afectada en aquell cas com pel conjunt de la societat. “Volem fer una mirada cap a processos jurídics i judicials per canviar la manera en com mira la societat. Aquests processos sempre han d’anar acompanyats de mobilització social” ha explicat Gema Fernández, advocada de Women's Link. Lucía Morale, membre d’Irídia, ha exemplificat això en un cas concret, el de la Raquel, una interna de Brians I que es va suïcidar després d’estar sis mesos en règim d’aïllament. “Casos com el de la Raquel tenien com a objectiu modificar un sistema de presó i concretament el règim d’aïllament. Això va culminar amb un grup de treball al Parlament de Catalunya”. Morale ha destacat també la importància de teixir aliances amb els mitjans de comunicació.
Davant d’això, Valentín Aguilar, advocat i coordinador general de l’Associació Pro Drets Humans d’Andalusia ha volgut matisar que no sempre és fàcil arribar als mitjans de comunicació i a l’agenda mediàtica. “És fonamental que els mitjans vagin a les presons per veure què hi passa i siguin més oberts i receptius a parlar-ne”, ha dit.
Les presons han estat un dels temes principals del debat, també des de la perspectiva de gènere. La psicòloga de Jaiki Hadi, Ohiana Barrios, ha denunciat “les restriccions il·lògiques, tant a nivell sanitari com psicosocial” amb les que es troben les dones, especialment en relació a la maternitat. “Imagina’t anar a una revisió ginecològica amb les mans lligades amb manilles” ha esbotzat Barrios.
“Hem arribat a un estat actual en el que el que importa en els delictes de terrorisme, són les idees polítiques que hi ha darrere que subverteixen l’ordre institucional”, ha assegurat Daniel Amelang, advocat penalista i membre de la cooperativa Xarxa Jurídica, en referència a casos com Pandora i Pinyata. “La independència judicial no pot significar carta blanca per fer sentències”. Així de clar ha parlat l’advocada de Women's Link en referència a la vulneració de drets i la perpetuïtat de violacions judicials.
Tots ells han coincidit amb un objectiu comú: fer xarxa i un treball interdiciplinar entre entitats, organitzacions i societat civil i amb la dificultat d’aconseguir finançament sense que això condicioni la independència de projectes.
Un any de lluita contra la impunitat
Després d’un any de funcionament s’han creat i consolidat cinc grans àrees: gènere, migracions, presons, espai públic i dret a reunió i manifestació. “Volem donar resposta a les situacions de violència que es viuen a les presons i poder detectar casos de tortura i maltractament que, malauradament, es donen a totes les presons”, assegura Montse Fernández, coordinadora de l’àrea de presons. Des d’Irídia posen especialment el focus a la presó de Brians I, on el febrer del 2015 es va suïcidar la Raquel després de sis mesos en règim d’aïllament.
Un dels casos més mediàtics que han portat des d’Irídia és el de l’activista Quim Gimeno, un jove que la policia va intentar captar i infiltrar als moviments socials. A l’acte també han recordat casos com el del jove que va perdre una orella a causa d’un cop de porra per part dels Mossos d’Esquadra o quan, durant les manifestacions en defensa del Banc Expropiat, un mosso li va trencar la mà al periodista de la Directa Jesús Rodríguez.
Destaca també la feina feta des de l’àrea de gènere, buscant fer incidència tant en l’àmbit polític com donant assessorament a entitats i professionals. D’una manera més transversal treballa l’àrea psicosocial, coordinada per Irene Santiago, que destaca que “cal que la gent se senti acollida i amb un espai de confiança i d’acompanyament humà i personal”. Pel que fa a migracions, destaquen la importància de trencar amb “un discurs hegemònic que relaciona inseguretat amb migracions”, posant en debat que “el que passa a la frontera sud és el mateix que passa a Grècia o Itàlia”.
“Teníem la intuïció que calia sumar a la xarxa un model on es combinés l’activisme amb una visió més professional, per això vam crear Irídia”, assegura l’advocat i un dels fundadors de l’entitat Andrés García Berrio. “Volem ser un agent polític”, afegeix. Per poder tirar endavant totes aquestes àrees i projectes, des d’Irídia asseguren que “cal fer xarxa amb altres entitats amb objectius comuns” com Tanquem els CIE, Defender a Quien Defiende o Malla, entre d’altres.
L’acte ha finalizat amb un concert de Nakany Kanté, Tremenda Jauría i Sonidero Mandril.
