eldiario.es

Menú

Celobert la cooperativa d'arquitectura, enginyeria i habitatge amb responsabilitat ecosocial

 L'entitat opera en la millora de l'eficiència energètica de la vivenda tant nova com rehabilitada

La societat acompanya els processos de creació de cooperatives d'habitatge en cessió d'ús

Celobert forma part del consell rector de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya

- PUBLICIDAD -
L'equip de la Cooperativa Celobert davant d'un dels seus edificis

L'equip de la Cooperativa Celobert davant d'un dels seus edificis

Celobert és una cooperativa vinculada al món de l'habitatge. Fan tasques d'arquitectura, rehabilitació, l'auditoria energètica i de tramitació i assessorament de projectes de cooperatives d'habitatges en la modalitat de cessió d'ús.

L'entitat, formada l'any 2010, en plena crisi, està composta per cinc socis de treball: dos arquitectes, dos urbanistes i un enginyer. Parlem amb Maria Josep Lázaro, que és portaveu i treballa en els àmbits d'urbanisme i habitatge a la cooperativa.

 

Què és Celobert?

És una cooperativa relacionada de diverses maneres amb l'habitatge. Treballem en tres grans àmbits. Un, l'arquitectura en el sentit estricte. Un altre té a veure amb la rehabilitació relacionada amb l'estalvi energètic i també operem en l'urbanisme. També treballem en l'acompanyament de projectes de cooperatives d'habitatges en el sistema de cessió d'us.

Tot i ser una cooperativa jove teniu una vida associativa molt activa, no?

Si, ens ha vingut gairebé sense pensar. Vam crear l'empresa el 2010. A banda de ser cooperativa, formem part del grup cooperatiu Ecos, que té especialment el seu àmbit en el sector de serveis. I des de la darrera renovació formem part del consell rector de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC).

És curiós, que en tant poc temps estigueu ja en l'òrgan de govern de la federació?

Bé, el procés va ser relativament senzill. Quan es van convocar eleccions, amb altres cooperatives vam veure que podia ser interessant col·laborar, aportar el nostre gra de sorra al funcionament del cooperativisme català entès en el seu sentit més ampli.

I quina és la vostra experiència dels primers mesos en el consell rector?

Bona. Estàvem acostumats a treballar en àmbits més reduïts i a la federació ens trobem amb tot tipus de cooperatives, amb diverses sensibilitats, cosa que ens permet tenir una visió més àmplia del que passa. A més, ens hem pogut informar de primera mà de coses que altrament no hauríem conegut, des de les gestions que es fan per aconseguir des d'ajuts fins al treball que realitzem amb altres cooperatives d'habitatges vinculades amb la federació de cooperatives d'habitatge i que fins que no es faci l'anunciada fusió, encara estan en la seva organització.

Interessant l'experiència?

Si, molt. També perquè a través de la FCTC em entrat en contacte amb diverses iniciatives complementàries de la nostra activitat. Projectes com Habitat 3, que tira endavant el tercer sector són exemples. També a través de la Federació podem interactuar amb entitats com la banca ètica i cooperativa, cosa que ajuda a impulsar els projectes. Només hi ha una pega, i és que com l'esperit cooperatiu suposa que tot es debati, de vegades sembla que no tenim temps finalment per a la nostra tasca essencial. Ho dic en broma....

M'ha cridat l'atenció això de les cooperatives en cessió d'ús.

Es el sistema conegut com a model escandinau. Allà el que es fa és que un grup de persones creen la cooperativa que s'encarrega de gestionar la construcció de l'edifici i després en fan la gestió. D'entrada cada soci el que fa és comprar una clau, que seria l'equivalent a l'aportació inicial d'una cooperativa. Després es va pagant una aportació mensual, , una entitat molt baixa, semblant a un lloguer. Amb aquests diners es va fent l'amortització de l'obra i es paga també el manteniment.

I la característica diferencial és la propietat?

Si, perquè els socis no són mai propietaris del seu pis. Són propietaris de la part corresponent de tot el projecte. Del pis tenen el dret d'ús durant tota la seva vida i poden cedir als seus hereus aquest dret, però la propietat de tot l'edifici correspon al col·lectiu. Tot això a canvi d'una aportació periòdica tova i de la participació en la gestió del bé comú.

És interessant la idea, però això ja es comença a fer aquí?

És incipient perquè a hores d'ara no es fa gairebé obra nova. Però, si. Hi ha en marxa a Catalunya cinc o sis cooperatives d'aquest tipus. Fins i tot l'Ajuntament de Barcelona té en marxa un parell d'iniciatives en aquest sentit. També s'ha de tenir en compte que s'han de retocar les normes per encaixar aquest tipus de cooperatives. Però, a poc a poc se n'està fent. Li poso un exemple que coneixem bé, és el d'habitat-3 que es fa d'acord amb la taula del tercer sector. Però hi ha encara qüestions a aclarir...

Quines ?

Per exemple hi ha el finançament. S'ha de pensar que una operació d'aquestes suposa trobar crèdits a 30 anys. Però, a poc a poc s'està aconseguint a través de la banca ètica. Nosaltres, Celobert, som socis de Fiare i de Coop57 . Treballem també amb altres entitats com Triodos.

Parlem si li sembla de les auditories energètiques

És una de les tasques de duem a terme. Ja he dit que es fa molt poca obra nova. Així que el que queda és bàsicament rehabilitació. Hi ha els certificats energètics que han de tenir els nous projectes, des de 2013. Sobre aquesta base fem el certificat energètic plus. En aquest sentit nosaltres oferim que al mateix temps que es fa rehabilitació, amb molt poc cost afegit, es puguin millorar les qualitats energètiques de l'habitatge. Posant un revestiment orgànic a les cobertes, doble vidre a les finestres i mesures d'aquest estil es pot abaixar molt el cost energètic, cosa que vol dir menys despesa en calefacció o en electricitat perquè s'estalvia aire condicionat, durant tota la vida de l'habitatge o el local.

A més, vostès això ho han sintetitzat en una exposició: cases amb energia

Si, conjuntament amb altres dues cooperatives: L'apostrof, que s'ha encarregat de la part gràcia; Nusos, dedicada a l'educació científica i per a la sostenibilitat, que ha dissenyat la part didàctica i la pròpia Celobert, que ha realitzat la part tècnica, a més, la cooperativa Trèvol (missatgeria, neteja) i Barnaciber, que ha assumit les tasques informàtiques, vam crear una mostra a la Casa del Rellotge de l'Escola Industrial, que visualitzava els avantatges d'un bon aïllament i una gestió correcta de l'energia en les llars. Només una dada, la mitjana del que es malbarata en un habitatge a Espanya per aquest motius són mil euros a l'any.

Tot això ho ofereixen a particulars?

I també a clients institucionals com ajuntaments i altres entitats. En la nostra visió del món cooperatiu hem començat a fer projectes per entitats com Arrels, la cooperativa COS, o treballs que hem fet per a B de vivenda. En això és fàcil que ens entenguem amb les cooperatives no només pel principi de la intercooperació sinó perquè partim dels mateixos principis.

I ha un altre àmbit en què treballeu, l'urbanisme

Certament, però igual com la construcció d'habitatge nou ara aquest àmbit està una mica aturat. Tanmateix en aquests mesos previs a les eleccions municipals es comencen a moure algunes iniciatives.

Ara que en parleu, la cooperativa la vau crear en plena crisi. Com us va?

Treballem en molts àmbits i ens em sortim. Ara bé, s'ha de tenir en compte que ens hem fixat uns salaris molt ajustats. La diferència amb quan treballàvem en despatxos convencionals és que abans les tasques estaven molt compartimentades. Ara com estem en una organització democràtica, a més de la feina tècnica s'hi esmerça molt temps en la direcció de l'empresa, en la participació en organismes on estem integrats, com la FCTC o el grup cooperatiu Ecos, entre altres.

 

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha