Plantejada com una jornada de portes obertes a la ciutadania. Oferint un bon gruix d'activitats diverses, omplint la nova seu, d'art, música, poesia, cinema i gastronomia. Mirar enrere però també cap al futur. El Goethe-Institut de Barcelona ha celebrat amb una gran festa 60 anys. Es va fundar l’any 1955 sota el nom de “Biblioteca Alemanya” i va ser el primer en tot l'Estat Espanyol. Al llarg d’aquests anys s’ha consolidat com un espai innovador i dinàmic dins del teixit cultural de la ciutat. A banda de milers d’alumnes d’alemany, per les seves instal·lacions hi han passat il·lustres convidats com Günter Grass, Herta Müller, Margarethe von Trotta, Ulrich Beck, Thomas Ostermeier, Sasha Waltz o Blixa Bargeld. Des del passat juliol, la institució està dirigida per Judith Maiworm, llicenciada en literatura i filosofia, antiga consellera cultural de l’Ambaixada d’Alemanya a Cuba i ex-codirectora del Goethe-Institut de Santiago de Xile.
La funció del Goethe-Institut continua sent la mateixa que fa 60 anys?
Des dels seus inicis el Goethe-Insititut fa la mateixa funció a tot al món. Porto trenta anys treballant en diferents instituts i som un espai de trobada. Això és el què hem fet també aquests seixanta anys a Barcelona.
Un punt de trobada amb voluntat de diàleg permanent?
Els processos de diàleg serveixen per entendre les diferents cultures. Aquest però és un procés inacabat que demana esforç i treball. Encara tenim molta feina per fer i aquesta és la raó principal perquè existim.
Sovint sou vistos com a part de la diplomàcia governamental...
El govern alemany ha considerat sempre que la cultura és una part important de la política exterior. No som cap agència del govern com moltes vegades es diu. Som del tot independents a l’hora de triar els continguts, i això ens fa especials.
El canvi en la direcció del Goethe-Institut és sinònim d'alguna cosa?
Aquest és un procés habitual al Goethe, els diferents delegats som conscients que no sempre treballarem al mateix lloc. Cada quatre o cinc anys canviem de ciutat. Que jo assumeixi la direcció del Goethe-Institut de Barcelona és normal. És un procediment que apliquem en els diferents instituts repartits arreu del món.
Com ha afrontat el repte de dirigir el Goethe-Institut de Barcelona?
El més important és que sempre busquem els projectes a les ciutats on tenim seu. L’última decisió mai és del director o directora. Vaja, que no és un capritx d'una sola persona. En canvi, si que depèn de la situació local i dels llaços que hem establert al llarg dels anys amb altres entitats de la ciutat. Considerant que la història del Goethe a Barcelona és molt llarga i tenim vincles molt estrets. Nosaltres el que fem és simplement mantenir aquestes bones relacions.
Com es tradueix tot plegat en el programa d'activitats?
El Cicle de Cinema Alemany és un bon exemple. Treballem conjuntament amb la Filmoteca de Catalunya. En l'àmbit dels idiomes tenim diferents convenis amb institucions i la Conselleria d'Educació i Universitat per fomentar l'ensenyament de l'alemany. També amb els museus de la ciutat, sempre que sorgeixi un projecte interessant, busquem la manera de col·laborar en el procés creatiu.
Fa falta més cooperativisme cultural entre països?
La relació amb altres països europeus va ajudar a Alemanya que tornés a formar part de la xarxa de països democràtics. La relació amb les ciutats i els països on som ha permès crear espais culturals d’èxit. L'intercanvi entre països és del tot necessari. Aquest era un dels grans objectius del Goethe-Institut quan es va crear.
Com a espai de reflexió quin paper fa el Goethe-Institut en l’escenari internacional?
El diàleg ens ajuda a obtenir una mirada diferent del que està passant. És molt difícil posicionar-se davant segons quines coses. Tampoc és la nostra missió més enllà de crear debat davant els temes que preocupen al món.
Com afronteu el debat del terrorisme gihadista que amenaça a Europa?
L'11 de setembre del 2001 el diàleg amb l'Islam va ser un dels eixos programàtics del Goethe-Institut. Tenim molts instituts en països islàmics i sempre busquem el diàleg amb intel·lectuals que desitgen explicar que l'Islam no és l'origen dels actes terroristes. A l’Afganistan, el Goethe treballa per la reconstrucció del país. En un món cada vegada més interconnectat, hem de buscar la manera d’entendre’ns si volem evitar el xoc entre països. Nosaltres ajudem que la gent no deixi de parlar-ne. Arribar a la conclusió que el terrorisme no és el final de la conversa. Que aquesta continua. No podem deixar de mirar d'entendre les altres cultures.
Què ha après de la seva experiència a Cuba i Xile?
Després de treballar aquests anys a Amèrica Llatina, i veure la distància que mantenen les diferents societats, he comprovat que a Europa estem molt a prop i hauríem d’acostar-nos una mica més.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
