Clam contra la desertització cultural de Barcelona

El ‘Manifest per a una democratització urgent i real de les institucions culturals’ el signen un grup d’intel·lectuals agrupats en el col·lectiu 18M pel Dia Internacional dels Museus. Hi ha noms tant d’artistes, escriptors i creadors catalans, com també d’internacionals, com és el cas de Antonio Negri, Slavoj Zizek o Steve Edwards. Tots ells consideren que el patrimoni que va suposar la creació d’una xarxa d’institucions culturals públiques, arran de la inflexió dels Jocs Olímpics del 92, està sent “dilapidat”. Els signants manifesten que la tendència a instrumentalitzar els centres culturals sembla un “mal endèmic”, i que s’utilitzen els museus com a “aparador i propaganda partidista” i les polítiques culturals per a “guerres identitàries”.

El manifest destaca tres institucions pel seu impacte a la ciutat i per la seva projecció internacional: La Fundació Tàpies, el CCCB i el MACBA. Sobre aquest darrer asseguren que és l’últim “exemple escandalós” de l’actual tendència de priortizar el perfil local del director i els seus jurats, que passen a ser òrgans merament consultius que deixen les decisions finals a mans de càrrecs polítics. Per tot plegat, el col·lectiu assegura que no poden “ser còmplices de la desertització cultural de Barcelona” i fan una crida a que es produeixi una amplia movilització dels intel·lectuals i dels treballadors culturals per acabar amb l’actual tecnocràcia dirigent.

A continuació reproduïm el text del 'Manifest per una democratització urgent i real de les institucions culturals':

La inflexió del 92 va donar a la cultura un gran protagonisme en les polítiques públiques de Barcelona. Un dels seus resultats positius ha estat la creació d'una xarxa d’institucions culturals que, amb la seva forta presència a la ciutat, constitueixen un gran patrimoni ciutadà, no dels partits polítics ni d’un determinat sector.

Tres institucions en particular han destacat pel seu impacte a la ciutat i la seva projecció internacional: el CCCB, la Fundació Tàpies i el Macba, les quals han funcionat com un veritable servei públic. La solidesa dels seus programes d’exposicions, el debat i l'educació, amb la interacció amb agents socials diversos han constituït una trama indissociable el paper de la qual a la ciutat ha estat el de contribuir a l’emancipació crítica de la ciutadania i no a la mera governança de la societat. No obstant això, en ple segle XXI, la tendència a instrumentalitzar les institucions culturals sembla ser un mal endèmic.

Al repunt d’una política cultural corporativa i parroquial que aspira a monopolitzar el debat públic, utilitzant els museus com a aparador i propaganda partidista, es suma la creixent captura regressiva de les polítiques culturals per les guerres identitàries. Les retallades als pressupostos culturals públics dels últims set anys hi han aprofundit la precarietat estructural que està asfixiant la possibilitat de sostenir projectes institucionals significatius i transformadors.

L’espai per a la institucionalitat cultural democràtica s’empetiteix. El recent canvi en la direcció del CCCB per càrrecs de partit; el cop de mà en el Macba, assestat amb nul·la transparència; les convocatòries de concursos per a la direcció de museus i centres d’art en els que es privilegia de manera equívoca el perfil local del director, i els jurats dels quals, de composició dubtosa, són merament consultius deixant les decisions finals en mans dels càrrecs polítics –essent ara el Macba l'ultim exemple escandalós– són alguns símptomes de la tendència irrefrenable a buidar els centres culturals de la seva responsabilitat intel·lectual.

Els professionals de la cultura realment compromesos amb un projecte democràtic, emancipador i progressista, no podem restar callats i quedar-nos de braços creuats. Davant l' actual estat d'emergència hem de deixar a un costat la nostra diversitat de criteris per afirmar que les nostres diferencies solament són possibles si es dóna garantia a l’existència d’unes institucions democràtiques que funcionin amb autonomia i rigor al servei de la societat. Avui mes que mai és necessària una àmplia mobilització dels intel·lectuals i treballadors culturals enfront del procés d’aculturació que està promovent l’actual tecnocràcia dirigent.

No podem ser còmplices de la desertització cultural de Barcelona. El capital cultural públic acumulat està sent dilapidat. Recuperem les institucions, salvem-les de la regressió, del control partidari i de l'abandó.

Els signants del manifest són:

Juan Goytisolo, Ignacio Echevarría, Juan Marsé, Guillem Martínez, Chantal Mouffe, Itziar González Virós, Jorge Luis Marzo, Pep Agut Bonsfills, Arola Tous Galí, Alberto Toscano, Antonio Negri, Lothar Baumgarten, Neus Quimasó, Claudio López de Lamadrid, Lluís Alcarazo, Beth Gali, Oriol Bohigas, Catherine David, Michael Hardt, Josep Pons, Steve Edwards, Dr. Gail Day, Jorge Ribalta, Pedro G. Romero, Slavoj Zizek, Judith Butler, Ángela Molina, Oscar Guayabero, Toni Berini, José María Guelbenzu, Francesca Llopis, María del Mar Arnús, Borja Casani, Manuel Huerga, Rosario Fontova, Francisco Sert, Frederic Amat, Aurelio Major, Montserrat Cuchillo Foix, Roberto Enriquez (Bob Pop), Andreu Jaume, Domingo Ródenas de Moya, Javier Pastor, Jordi García-Soler, Isabel Steva 'Colita', Virginia Marx, Félix Ovejero, Cecilia Dreymüller, Agustí Carbonell, Jacques Rancière, Nuria Amat, Maruja Torres, Estela Robles, Carlos Pardo García, Miriam Tey, Brian Holmes, Alicia Nuñez Salmerón, Mario Campaña, Pepe Ribas, Edgardo Dobry, Pedro Moreno Meyerhoff, Laura Freixas, Patricio Pron, Héctor Mora Campón, Kima Guitart Comaposada, Antoni Llena, Manel Esclusa, Nicole d'Amonville, Anatxu Zabalbeascoa, Ana S. Pareja, Jordi Torres, Isaac Rosa, Antoni Bernad, Daniel García Andújar, Jordi Doce Chambrelán, Antonio Ramírez, Lali Canosa de Puig, Victoria Combalia, Carmen Calvo Sáenz de Tejada, Elena Ramírez, Lali Álvarez Garriga, Iván Morales, Javier Montes, Francisco Solano, Joan Yago García, Lydia Zimmermann, Helena Tatay, Aleix Fauró Sierra, Pau Serrano, Àlex Serrano Tarragó, Martha Rosler, Javier Rodríguez Marcos, Isabel López Vilalta, Lars Physant, Andrea Montoya Gil, Laura Cabarrocas Piquer, Alicia Marsans, Antonia Sert, Elvira Huelbes, Lourdes Fernández, Carlos Prieto del Campo, Javier Clarós, Unai Velasco Quintela, Enric Mauri, Rafael Gumucio, Vicens Casassas, Enric Ansesa Gironella, Josep Lluís Mateo, Quim Domene, José Carlos Cataño, Laura Terré, Isabel de Vilallonga, Cesc Gelabert, Albert Solé Bruset, Clara Lara Rodríguez Serrahima, Álvaro Pombo, Xavier Beneyto, Xavier Ribas, Ilan Stavans, Carlos Moreno Ribot, Jesús Galdón, Juan Vicente Aliaga, Lluís Homar, Alberto Peral, Dora García, Carles Guerra, Manuel Borja-Villel, Manolo Laguillo Menéndez, Eva Lootz, David Ribas Boldú, Maria O' Shea, Jonás Trueba, Javier Codesal, Antonio Sáez Delgado, Irene Antón, Colisa Camps, Mónica Muñoz Castanyer, David Mayor, Julián Rodríguez, Francesca Llopis Planas, Yolanda Romero, Marta Sanz, Víctor Jaenada, Jorge Herralde, Eulalia Valldosera, Sabina Simón, Magda Anglès, Josep Massot, Lluís Pasqual, Marina Rossell, Ariella Azoulay, María Giralt, Christian Martí Menzel i Laia Ventayol Ceferino.