Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
Sobre este blog

El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en  fundacio@catalunyaplural.cat.

Llegir el Diari de la Cultura en català.

Transformant mirades

Hervé Falciani passarà a la història per la famosa llista, la relació de dades guardades en la filial de banca privada suïssa de l'HSBC / Polar Star films

Oriol Puig

Barcelona —

L'evasió d'impostos i els comptes bancaris a paradisos fiscals són dos temes a l'ordre del dia, però poques vegades han tingut una repercussió a nivell mundial com quan es va fer pública la coneguda “Llista Falciani”. La filtració de 130.000 comptes i els seus respectius propietaris per part d'un ex treballador del banc suís HSBC van posar un munt de noms coneguts en el punt de mira, però a la vegada va fer sorgir debats paral·lels, com el de la privacitat bancària, i també força tensions diplomàtiques.

Hervé Falciani (Mònaco, 1972) passarà a la història per la famosa llista, la relació de dades guardades en la filial de banca privada suïssa de l'HSBC que afecta a personalitats de 180 països. La desarticulació d'aquest entremat s'ha convertit en la seva principal obsessió i no vol que els noms dels rics evasors facin perdre de vista l'objectiu últim: acabar amb el sistema de dalt a baix. Desactivar als intermediaris i testaferros que han creat un autèntic univers paral·lel en diner negre.

En menys d’una dècada i a l’ombra de la crisi financera, aquesta filtració ha canviat les regles del joc. “L’evasió fiscal i la injustícia global representen el 50% de les raons per les que he volgut fer una pel·lícula sobre Falciani. L’altre 50% és que aquesta narrativa de denúncia té la mateixa acció i intensitat que les pel·lícules de James Bond”, assegura Ben Lewis.

El director anglès a La llista de Falciani (Polar Star Films, 2015) fa una radiografia excepcional de Falciani i la seva llista, que inclou el nom de celebritats i personatges mundialment coneguts, i la història de la persecució a la qual Falciani va estar sotmès quan va escapar de les autoritats suïsses. L’accés directe a Hervé Falciani, entrevistes amb els personatges més rellevants d’Europa i els Estats Units, i les diferents animacions tracen la història d’aquest escàndol bancari.

Ben Lewis és el director del guardonat Google i el cervell mundial (Polar Star Films 2013). La crítica i la denúncia ha inspirat tota la filmografia d'aquest reconegut i premiat realitzador britànic, autor, crític d’art i col·laborador de programes culturals de la BBC i Channel 4 i de capçaleres com l’Evening Standard, The Times o Financial Times, des del retrat de Ceaucescu a Romania a Nicolae Ceaucescu: el rei del comunisme a la recerca sobre la bombolla del món de l'art de The Great Contemporary Art.

La millor collita documental

Un dels compromisos del festival DocsBarcelona és acostar-nos durant cinc dies els millors títols del cinema documental de l’any. La programació d’aquesta edició té un to molt coral que aborda històries dels 5 continents amb una ampli ventall de temàtiques: retrats personals de grups i famílies, històries de superació, testimonis de la memòria històrica i de la defensa dels drets fonamentals, reflexions sobre el medi ambient i l’economia, testimonis d’un món que se’n va i d’un que tot just arriba on els realitzadors posen la càmera per captar aquest moment de transició global i obrir el debat social.

Aquesta és la nostra selecció:

El Visionari. L’home que preveia l’economia mundial (2014) Marcus Vetter

És possible que un ordinador predigui l’economia mundial? Martin Armstrong, un consultor de finances que amb 15 anys ja era milionari, va dissenyar durant els anys 80 un model de predicció d’alta precisió basat en el número pi. La seva reputació a nivell mundial va fer que els banquers més poderosos de Nova York el convidessin a formar part del seu grup per manipular les tendències dels mercats. En Martin sempre va rebutjar l’oferta. A finals dels 90, l’FBI va entrar a casa seva per requisar-li els ordinadors i acusar-lo d’haver estafat 3.000 milions de dòlars utilitzant un esquema piramidal. Es tractava d’un intent d’amenaçar-lo? Volien evitar que fes públic el veritable esquema piramidal en què s’ha basat el deute mundial durant dècades? Les prediccions d’Armstrong fa anys que indiquen que l’1 d’octubre de 2015 hi haurà una crisi del deute que trasbalsarà l’economia mundial.

La Mirada del Silencio (2014) Joshua Oppenheimer

Dos anys després de guanyar el Premi DocsBarcelona a la Millor Pel·lícula amb The Act of Killing, el realitzador nord-americà Joshua Oppenheimer torna al certamen amb l’altra cara de la història, The Look of Silence (La mirada del silencio). A través de las imatges dels responsables del genocidi indonesi, una família de supervivents descobreix els detalls de la massacre del seu fill i la identitat dels assassins. El germà petit de la víctima es proposa acabar amb el silenci i la por que oprimeix als supervivents de la massacre. Decideix confrontar-se als responsables de l’assassinat del seu germà per exigir que assumeixin la seva responsabilitat pels terribles actes que van cometre. Un gest inimaginable en un país en què els assassins continuen al poder després de cinquanta anys de silenci.

Greece: Days of Change (2014) Elena Zervopoulou

Un retrat de la crisi grega a través de tres personatges que decideixen agafar les regnes del seu destí per canviar-lo. En Giorgios, sense sostre arran de la depressió econòmica, lluita per reconstruir la seva vida. Al mateix temps, en Giorgios marxa de la ciutat amb la seva família per trobar un major benestar vital al camp. Per últim, l’Ilias s’implica en el grup d’activistes del “moviment patata” per fer front a les cadenes d’alimentació a través de la solidaritat i la democràcia directa. Mentre la crisi segueix ampliant les desigualtats arreu d’Europa, el coratge d’aquests tres personatges ens recorda que les persones podem canviar la realitat.

Dancing with Maria (2014) Ivan Gergolet

És possible anar més enllà dels teus límits? Als 93 anys, María Fux continua fent classes de dansa en el centre de Buenos Aires. A la seva escola rep a tot tipus de persones i els ensenya com explorar els seus cossos per superar qualsevol tipus de limitació. Quan trobes a la María comences a ballar amb la vida, no existeixen discapacitats, només límits per superar. Després de tota una vida dedicada a la dansa, María Fux rep a un últim estudiant, probablement el més difícil: ella mateixa. A la seva avançada edat, María manté l’elegància i la energia d’una jove ballarina. Ara li toca lluitar contra els límits del seu propi cos.

Democrats (2014) Camilla Nielsson

Acusacions de frau, intimidació i falsificació de vots. L’any 2008 les eleccions presidencials de Zimbabwe desencadenen una profunda crisi entre l’actual president Robert Mugabe i el cap de l’oposició, Morgan Tsvangirai. La tensió al país és insostenible i Mugabe es veu forçat a pactar un govern de coalició amb el seu rival per crear conjuntament un nova constitució. Ens submergirem en els cercles de poder del país per viure un fascinant procés que marca el futur de tota una nació. Dos membres de cada partit rebran l’encàrrec de redactar la constitució i organitzaran trobades arreu del país per conèixer les inquietuds de la població. Durant el seu viatge les suspicàcies inicials obriran pas a una relació de respecte mutu que xocarà amb els interessos dels partits. Podran construir una democràcia constitucional? Un repte aparentment impossible que implicarà a tot el país.

El Tram final (2014) Oscar Pérez

La terra desapareix any rere any a la desembocadura del riu Ebre engolida pel mar. Els habitants de l’últim tram del riu són el reflex d’una societat que es devora a sí mateixa mentre s’enfronta a una crisis econòmica, social i mediambiental. Un grup de pagesos construeixen amb les seves pròpies mans el recinte. La tardor és temps de segar, però també de temporals. Marcela i Cinta es preparen per patir les envestides del mar, que els hi menja el terreny. Durant les nits hivernals de lluna plena, els caçadors del Delta surten amb les seves armes disposats a reivindicar el seu eslavó a la cadena alimentària. Un nou estiu comença i la crisi continua causant estralls a la zona. Fa més de dos anys que Manolo va perdre la feina i la seva activitat física s’ha reduït a la mínima expressió.

Spartans (2014) Nicolas Wadimoff

Yvan Sorel és el jove fundador del club d’arts marcials mixtes Team Sorel, situat al barri “Quartiers nord” de Marsella, una zona coneguda pel tràfic de drogues i la lluita de clans. Sorel, una barreja de predicador del carrer, filòsof i entrenador personal, és el model de vida de molts joves en risc d’exclusió. Les seves sessions d’entrenament poden canviar dramàticament en funció del seu estat d’ànim. Quan no està donant classes es dedica a buscar obsessivament suport financer per poder obrir un nou centre d’entrenament. Un personatge tragicòmic que lluita per ensenyar als joves el “bon camí” a la vida.

Ajoblanco, crónica en rojo y negro (2015) David Fernández de Castro

La revista cultural Ajoblanco va nèixer l’any 1974 amb la voluntat de fugir de qualsevol tipus d’autoritarisme. Els seus creadors s’identificaven amb els ideals llibertaris i sense voler-ho posaven d’acord a franquistes i… a comunistes! Aquells joves eren una autèntica amenaça pel sistema: s’inspiraven en l’esquerra californiana i, a més, eren uns frívols que parlaven d’ecologia o urbanisme humanista… Ajoblanco va connectar amb un públic jove que tenia fam de noves formes d’informació i va marcar tota una dècada de periodisme contracultural fins al seu tancament. La vida d’Ajoblanco ens explica com es va viure la Transició i el posterior desencant de la gent que apostava per una transformació radical del país.

Remake, Remix, Ripp-off (2014) Cem Kaya

La cinematografia turca viu la seva època daurada a la dècada dels 60 i 70, amb un volum de produccions al nivell de les indústries més potents de l’època. La necessitat de satisfer les expectatives del públic provoca una situació d’esgotament creatiu i els espectadors es cansen de veure les mateixes històries repetides. A vegades els grans problemes donen pas a les millors solucions i els cineastes turcs troben una forma brillant de reinventar-se: copiar pla a pla els grans èxits de Hollywood. L’Exorcista, Rambo, Superman, Star Wars, E.T., James Bond, Flash Gordon, Rocky… Totes les pel·lícules mítiques dels 70 i 80 tenen la seva versió turca de baix pressupost.

Temps de Caritat (2014) Joan López Lloret

Un retrat de l’antiga Casa de la Caritat de Barcelona, l’actual edifici del CCCB, a través de diverses persones que hi van passar la seva infància. Cada dijous es reuneixen al bar del CCCB per recordar espais, hores, companys, tutors i mestres, moments dolços i moments amargs. Per cadascun d’ells la memòria que n’ha quedat és diferent, per uns és un record dolorós, per d’altres és una etapa vital bonica i simpàtica. Els seus records construeixen la memòria de l’edifici que els va acollir quan més ho necessitaven i, igual que ells, ha anat evolucionant amb el pas del temps.

Sobre este blog

El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en  fundacio@catalunyaplural.cat.

Llegir el Diari de la Cultura en català.

Etiquetas
stats