Els grans festivals sempre tenen el seu ritual. També el Sónar. Els primers noms de l'edició del 2015, que serà del 18 al 20 de juny, estan penjats al web des de fa setmanes. L'espectador necessita i agraeix aquests advertiments mediàtics, probablement perquè li agrada prendre consciència que el festival de música avançada i art multimèdia s'acosta.
Però més enllà del metratge musical del Sónar hi ha un fet intangible al certamen de música electrònica que mereix ser recordat. La vocació internacional. El Sónar és un festival que és atractiu i únic al món perquè ha sabut imprimir el seu caràcter. Senzillament, té ganes d'ensenyar-se i agradar.
La primera data del Sónar escandinau és a la capital d'Islàndia, on des de fa tres anys fa pujar als seus escenaris els referents internacionals de més categoria de la música electrònica. Aquest any, Skrillex, Paul Kalkbrenner, Todd Terje, Nina Krave i Jamie xx encapçalen el cartell del festival, que es va celebrar del 12 al 14 de febrer a 5 escenaris diferents de l'auditori Harpa, un dels espais més icònics de la ciutat.
Estocolm també va celebrar la seva segona edició, després de l'èxit de l'any passat, a les mateixes dates que Reykjavík en una nova seu, l'Stockholm Waterfront. Jamie xx i Paul Kalkbrenner també van actuar en aquesta ciutat, per on també van passar el productor britànic SBTRKT, el xilè Matias Aguayo i el nord-americà professional de l'elektrofunk Jimmy Edgar.
L'última cita als països nòrdics per al Sónar serà els dies 13 i 14 de març a Copenhaguen, la primera vegada que la capital de Dinamarca acollirà una edició del festival. Tres escenaris donaran pas a les actuacions de grups com Metronomy, el duo Kiasmos, el referent de l'avantguarda “noise” Vessel i els britànics Jon Hopkins, Daniel Avery, Mumdance & Novelist i Nok Nok.
Des de 2002, Sónar ha organitzat més de 50 festivals a diferents llocs del món, adaptant la filosofia del festival barceloní a espais i entorns singulars, donant a conèixer el més interessant del talent internacional i de l'escena del país on té lloc. A més de la cita de Barcelona, Sónar organitza cada any festivals a d’altres ciutats. Es començà a Londres i es va estendre ràpidament a altres ciutats com Buenos Aires, Nova York, Frankfurt, Seül, Lisboa, Lió, Hamburg, Toronto, Montreal, Chicago, Boston, Denver, Oakland, Los Ángeles, Tòquio, Osaka, Ciutat del Cap, entre moltes d’altres destinacions.
L'estratègia d'internacionalització del festival s'ha desplegat, per tant, a dos nivells diferents, però clarament complementaris. D'una banda, la comercialització exterior del mateix festival Sónar que s'organitza a Barcelona i, de l'altra, l'organització d'esdeveniments a altres països amb la marca Sónar. Pel que fa al primer punt, ha consistit en idear un model d'esdeveniment per a la ciutat de Barcelona capaç de competir en els mercats exteriors, per tal que pogués atreure públics i professionals d'altres països. Això ha estat possible gràcies a una gestió dels continguts i dels formats que ha proporcionat un caràcter singular a la iniciativa, així com mitjançant el desplegament d'una estratègia de comunicació a escala internacional i a través de canals especialitzats. Respecte a l'organització d'esdeveniments en altres països, s'ha fet efectiva mitjançant operacions en col·laboració amb socis locals, que han permès establir sinergies oportunes i necessàries amb operadors locals.
Les claus de l'èxit de Sónar al món, han estat oferir un producte de qualitat, diferenciat i amb una personalitat rellevant i, en última instància, tenir l'encert de vendre en aquells territoris on hi ha l'expectativa i la demanda potencial, la proposta de Sónar com a gran aparador de noves tendències que acabin prefigurant el paisatge del futur.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
