Els pares de Laura Mihon es van mudar a Espanya el 1992 quan tenia 4 anys. La dictadura a la qual va estar sotmesa Romania les últimes dècades, una de les més dures del bloc comunista, havia caigut feia tan sols 3 anys. Van venir de manera temporal i finalment es van quedar. Mihon es va criar aquí, mantenint sempre una estreta relació amb les seves arrels, tant per l'idioma, com per les visites anuals als familiars de Bucarest. En començar aquest projecte, va pensar que requeriria una investigació històrica a fons sobre un país del qual la informació sempre havia arribat filtrada per la seva família. “Les històries que tenim més a prop són, moltes vegades, també difícils d'explicar”, assegura l’autora i directora. No va pretendre fer un estudi històric, tampoc un treball autobiogràfic, encara que sí està inspirada en totes les històries que li han explicat els seus pares i avis, viscudes per ells mateixos o els seus coneguts. A diferència de la família de l'obra, Mihon i el seu germà van rebre tot tipus d’informació sobre la dictadura.
Per a l'elaboració del text també van ser-li de gran ajuda llibres com Cafè Europa: Life After Comunism, de Slavenka Draculik, o La fi de l'Homo sovieticus, de Svetlana Aleksiévich, tots dos centrats en els testimonis i experiències personals de la gent comuna, durant el període soviètic. Un fet que ha inspirat en gran part aquesta obra és la iniciativa per part del govern de Romania, l’any 2005, de permetre a qualsevol ciutadà consultar el seu dossier personal del règim, en cas que ho tingués. Aquest fet va canviar la vida de moltes persones, que van trobar en aquests documents testimonis de delators, alguns coneguts o fins i tot familiars propers, que mai haurien imaginat. Algunes d'aquestes persones han publicat a la xarxa les seves històries, i també han estat fonts d'inspiració.
Una casa a l’Est parla d’aquests espais íntims, de les històries que es desenvolupen entre quatre parets, i de com les decisions polítiques i el context social modifica i incideix en la nostra vida íntima. Els tres únics intèrprets -Adrià Olay, Arántzazu Ruiz i Pau Sastre- fan reviure els progenitors i un oncle afiliat al partit. Mònica i Florentin, fills d'emigrats d'aquest país, criats a Occident, tornen a Romania per buidar la casa que els seus pares han decidit posar a la venda. Aquest viatge desperta el desig d'investigar el passat de la família, del qual gairebé no s'ha parlat a casa, i que la dictadura ha omplert de silencis i tabús. Escenes del passat i present de la família se succeeixen a la casa, i s'entrecreuen amb breus històries que un arxiver custodia i desenterra d'entre els milers de dossiers (i també els llegeix en secret). En definitiva, la Història amb majúscules a partir d'històries personals. Una reflexió sobre la identitat i la necessitat de conèixer les pròpies arrels per entendre's a un mateix i entendre el nostre present. A dia d'avui, cap familiar de Laura Mihon ha obert el seu dossier personal. O almenys cap ha volgut parlar-ne. I tu, obriries la carpeta que conté els secrets de la teva vida?
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
