Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
Sobre este blog

El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en  fundacio@catalunyaplural.cat.

Llegir el Diari de la Cultura en català.

Fotogrames artesanals a 'Metamorfosis', quan l'inert pren vida

Ladislas Starewitch en la seva taula de treball, pioner en l'animació audiovisual / Collection Martin-Starewitch

Sergio Collado

Barcelona —

A la mostra se segueix la filmografia de quatre mestres del stop motion i moltes de les peces que han creat en forma de ninots, escultures, collages, dibuixos i escenografies. Mons sorgits d'una llibertat absoluta de la fantasia i que no busquen un pragmatisme evident en forma de públic i recaptació de taquilla. Propostes basades en l'improductiu i el fútil, de mons estranys, grotescos, fantasiosos, subconscients, màgics amb càrregues d'humor, malenconia, voluptuositat, poesia, bogeria... Autenticitat en les propostes i l'art entès com una cosa vital, aquest és el pòsit que deixa al visitant.

Són quatre demiürgs d'universos rars impermeables a la higiene racionalitzadora que la modernitat ha imposat, cadascun desplega les seves visions. A l'Oriol Nicolás li crida l'atenció el recorregut per les diferents tècniques i èpoques, “veiem una explosió monumental de discursos artístics propis durant la trajectòria de cada un d'ells... Tenen una filmografia enorme tractant-se d'aquest gènere.” En aquest sentit, amb obres com L'Horloge magique, el polonès nascut a Rússia i establert a París, Ladislas Starewitch (1882-1965) és el pioner i oposa al món adult i el correcte, la imaginació. “És un exercici d'experimentació en la tècnica que sobrepassa la persona més pacient que puguis conèixer, és un nivell de concentració i d'explotar recursos bestial”.

Per la seva banda, el txec Jan Švankmajer (1934) busca la provocació a gustos i convencions de manera frontal en peces com Els Conspiradors del Plaer. Destaca l'animador “l'imaginari i el recorregut, tocant temes sexuals, amb un nivell de referents enorme al costat d'una tècnica molt més salvatge, enfocada a ritmes.” A la secció dedicada als Germans Quay (1947), bessons de Pennsilvània però residents a Londres, veiem com han donat vida a éssers en eterna convalescència, vegeu Street of Crocodiles, per exemple, i són una inesperada invitació a la llibertat. “La delicadesa i el món propi que creen és genuí. És meravellós veure que arribin a aquest nivell gòtic i de foscor. Han encaminat tota la seva vida a una estètica, estil i discurs”, assenyala el membre de United Fakes.

Després del passeig per les sales de Metamorfosis, “qualsevol cosa que havies inventat per resoldre un problema, veus que ja les han resolt aquests senyors. Connecta saber la paciència que han tingut per fer dos segons en què una rata mou els ulls i treu la llengua”.

De forma més genèrica i reflexionant entorn de l'art, Nicolás els considera “artesans del moviment, encara que artesania i moviment en un primer moment no es veuen juntes”. Tot està fet a mà, les maquetes, els ninots, els objectes... que després cobren vida, “són joiers o escultors que pensen en línies temporals. És un abstracció mental molt bèstia ”. Tenir un segon de filmació suposa tirar 12 o 24 fotogrames i, per fer cada segon, es necessita de 2 a 4 hores. “Stop motion és igual a temps. I aquests artistes tenen fotogrames en els quals es mouen 50 elements alhora i amb unes eines que no són les que tenim ara. ”

Atenent a l'estètica d'altres tècniques d'animació audiovisual, “la de stop motionper se una part genuïna que no posseeix cap altra: moure elements inanimats i dotar-los de vida genera una cosa màgica i, encara que no entenguis com està fet, captes l'especial d'aquest tipus d'obres en moviment”, conclou l'animador barceloní.

Així mateix, acompanyant les personals cosmogonies en moviment en forma de films i ampliant el context, Metamorfosis es complementa amb textos d'autors com Robert Walser i referències a Kafka, gravats de Goya o pintures de Dalí, metratges de Buñuel... La penombra en què es manté el recorregut de l'exposició és terriblement oportuna i efectiva per reproduir la sensació d'entreson de transició cap al somni o la passejada per paisatges inquietants en els quals les ombres poden fer néixer fantasies fora de la concreta realitat del dia. Bon encaix entre contingut i continent amb l'ambientació de fira antiga, amb la seva galeria de freaks, gabinet de curiositats i showroom d'estranyeses i fenòmens.

Sobre este blog

El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en  fundacio@catalunyaplural.cat.

Llegir el Diari de la Cultura en català.

Etiquetas
stats