Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
La izquierda busca reconstruirse ante el nuevo ciclo político
El PP de Ayuso bloquea la investigación de los negocios de su pareja
Opinión - 'Un español cuenta algo muy sorprendente', por Isaac Rosa
Sobre este blog

El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en  fundacio@catalunyaplural.cat.

Llegir el Diari de la Cultura en català.

Nàdia: Una mirada única sobre Kabul

Nadia Ghulam, autora del llibre 'El secret del meu turbant'

Núria Ferré

La Nàdia és una noia afganesa de vint-i-set anys que ara viu a Catalunya i estudia cooperació social. És jove i decidida , et mira als ulls quan parla, té una mirada franca i directe. Els seus ulls tenen un punt desafiant, d’algú que sap que ha sobreviscut a un bombardeig. Quan només tenia vuit anys va estar a punt de morir a causa de les ferides greus que li van causar les bombes que van caure durant la guerra a Kabul. La seva mirada valenta és la d’algú que en ple règim talibà va aconseguir fer-se passar per un home durant deu anys, per poder treballar i mantenir la seva família. Somriu i els ulls li brillen d’emoció: la Nàdia sempre havia volgut estudiar i fer moltes coses, i les està fent.

Projecte teatral

La vida de la Nàdia s’explica a la novel.la “El secret del meu turbant”, premi Prudenci Bertrana 2010, al documental “Back to Nadia”, de TV3, i ara també, aquest estiu serà protagonista al teatre. Aquest al mes de juliol s’estrenarà al CCCB i en el marc del Grec , un documental escènic, “Nadia”. Una peça teatral on la mateixa Nàdia explicarà al públic la seva experiència i mirarà cap al futur, on té dipositades totes les esperances. Durant l’espectacle hi haurà la projecció de fragments documentals que aquests dies la Nàdia ha anat a gravar a Kabul, acompanyada pel director teatral Carles Fernandez Giua i el dissenyador de vídeo Eugenio Szwarcer.

Entre dos móns

Quan la Nàdia arriba a Kabul, s’hi troba que conviuen dós móns. “Hi ha gent que té tans diners que no saben ni com gastar-se’ls. Mentrestant em trobo amb nens petits al carrer, que no tenen accés a l’escola, perquè la majoria són centres privats només per als més rics”.

La Nadia confessa que fer de guia de dos occidentals a Kabul no és gens fàcil. Pateix, li fa por el que els pugui passar. S’acaben de celebrar eleccions a l’Afganistan i el clima està enrarit per tanta incertesa. A nivell personal, a més ,La Nadia viu enmig d’un remolí de sentiments enfrontats: per un costat està contenta de veure la seva família , parlar el seu idioma, menjar aquest pa, “únic al món” , però l’entristeix pensar que tornarà a marxar i deixarà la seva mare sola i malalta, envoltada de tantes dificultats. Tot i això té ganes de tornar a Barcelona per recuperar la seva llibertat“.

També sent que l’energia de la seva arribada es va esvaïnt cada dia que passa, en comprovar la feina que encara queda per fer. “Intentes fer veure a la gent que s’han de fer les coses d’una altra manera, però la majoria de persones estan bloquejades, i molt afectades psíquicament i físicament per culpa de la guerra. De vegades, encara que tenen ganes de fer canvis, sense recursos, sense eines, sense formació, és molt molt difícil”.

La Nàdia reconeix que encara l’afecten els records d’una infantesa estroncada per la guerra. “El pànic i la por que vaig sentir quan era petita no em deixen disfrutar del fet que ara no hi hagi soroll de bombes, ni destrucció. Ni del fet que ara la gent és al carrer intentant guanyar-se la vida”.

Motius d’esperança

La Nadia ha dipositat tota l’esperança de futur en l’educació . “Aquesta imatge m’ha emocionat moltíssim: És la dels nens que abans només vivien de les escombraries, agafaven tot el que podien de les deixalles i ho portaven a casa seva. Ara en canvi els he vist amb les seves motxilles i el seu uniforme, passant de llarg anant a l’escola. Per mi és impressionant”.

La Nàdia tornarà a Barcelona i compartirà les seves experiències amb el públic català al Grec. Entre el passat i el futur existeix el present d’una noia, de només 27 anys, que ha refet la seva vida amb la seva família catalana a Badalona, però que té ganes d’explicar la seva història, divulgar la cultura afganesa i parlar de la situació de les dones al seu país. El teatre li ofereix ara aquesta nova oportunitat.

Sobre este blog

El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en  fundacio@catalunyaplural.cat.

Llegir el Diari de la Cultura en català.

Etiquetas
stats