L’expressió Mos Maiorum (el costum dels nostres avantpassats) es va fer servir l’any 2014 per amagar l'operatiu policial que, implicant a diversos països de la Unió Europea, va impulsar el Consell Europeu contra les persones immigrants. Espanya va participar en l'operatiu. L'objectiu confessat era detenir immigrants sense papers per interrogar i demanar informació amb dos finalitats: dibuixar el mapa de les migracions (com arriben les persones, quin preu paguen als que comercien amb el seu transport, etcètera) i establir les rutes criminals de les màfies que s'enriqueixen amb el tràfec irregular de persones. La Unió Europea va insistir que no era una operació de control de fronteres (no es tractava d'impedir entrades ni d'expulsar a ningú): només es pretenia obtenir informació.
Mos maiorum és també el títol que adopta el muntatge dels creadors Ireneu Tranis, Mariona Naudin i Alba Valldaura. Va néixer l’any 2015 a partir d’un dels naufragis més greus de la història del Mediterrani on gairebé un miler de persones van morir ofegades a les costes de Lampedusa. La classe política europea de seguida va posar el crit al cel, aparentment indignada per l’esdeveniment fatal que van titllar de “tragèdia humana”, però al cap de pocs dies la notícia ja havia caigut a l’oblit i no es van prendre mesures ni es van veure canvis reals. Tot va ser una pantomima hipòcrita i políticament correcta que es va acabar convertint en fum. El muntatge es fa la inevitable pregunta: Per què no s’evita aquest genocidi amagat?
La peça se situa en la frontera entre Espanya i el Marroc, perquè abans de fixar-nos en el que passa fora hem de saber què passa a les “nostres” fronteres. Per parlar de tot això, han articulat un dispositiu escènic que permet abordar la temàtica de la immigració de cara i de la manera més directa possible. Un mecanisme inspirat en els formats documentals i la investigació sociològica però amb una forma artística, poètica i crua a la vegada, on el públic forma part de l’experiència i l’atmosfera despullada fa arribar amb més força els testimonis recollits a la frontera.
La veu en primera persona es reveladora. Mos Maiorum és fruit de les experiències viscudes dels tres actors-creadors el gener de 2016 a Ceuta i Melilla. Durant una setmana van entrevistar i conviure amb protagonistes que diàriament pateixen, suporten o s’aprofiten del drama de “la tanca”: els mateixos immigrants que intenten creuar-la, membres de la Creu Roja, funcionaris, periodistes, traficants, veïns de les ciutats autònomes… Van recollir diferents punts de vista i sensibilitats. Testimonis directes enregistrats en diversos espais el costat espanyol de la frontera, la costa marroquina, la tristament famosa muntanya del Gurugú... o, fins i tot, a Barcelona.
Estructurat en quatre parts, utilitzen el castellà, català, anglès i francès, recreen les diferents trobades i entrevistes que van mantenir. Els actors reprodueixen fidelment les situacions a partir de la gestualitat i els sentiments dels protagonistes (l’angoixa, la por, el desconcert o la desconfiança). Les transcripcions de les converses, mitjançant la tècnica del Verbatim, respectant els diferents idiomes i accents, fan el drama més realista. Mos Maiorum és un muntatge sense filtres i edulcorants. No es tracta de fer moralina, segons els actors, sinó “que el drama s’humanitzi, crei empatia entre el públic”. La temàtica de la immigració de cara i de la manera més directa possible.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
