Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
El ataque limitado de Israel a Irán rebaja el temor a una guerra total en Oriente Medio
El voto en Euskadi, municipio a municipio, desde 1980
Opinión - Vivir sobre un polvorín. Por Rosa María Artal
Sobre este blog

El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en  fundacio@catalunyaplural.cat.

Llegir el Diari de la Cultura en català.

Panxo (Zoo): “Les nostres cançons reflecteixen el sentiment de la gent que ha patit el Partit Popular i la censura cultural al País Valencià”

El grup valencià Zoo

Oriol Puig

En el marc de les festes del barri madrileny de Moratalaz, un dels grups convidats va ser el valencià Zoo. José Antonio González de la Rosa, president dels populars de Moratalaz, va denunciar que portar un grup de música que canta en català a les festes del districte era “una clara provocació”. Per la seva banda, OKdiario donava suport a l'opinió dels populars dient que el grup “només canta en valencià i que una de les seves cançons més conegudes diu: 'Que no serà per ganes de posar-los una bomba'. El concert de Zoo va ser un èxit de públic, i quan va acabar es van fer una foto amb els assistents aguantant un cartell on s'hi podia llegir: ”Inda, gràcies per la promo“ (fen referència a Eduardo Inda, director de l'OKdiario). Lluny de donar vida a la polèmica, Zoo treuen ferro, i com ens explica el seu cantant, Toni Sánchez (Panxo), continuaran cridant a la resistència del poble valencià i al respecte a la seva identitat. Aquest, de fet, torna a ser, amb més intensitat en relació amb el disc anterior, Tempestes vénen del sud, la línia mestra de Raval. I tot servit amb una música contundent en què els aires de rap, reggae i ritmes tropicals no només s’enganxen sinó justifiquen plenament l’expectació desfermada per aquest nou treball que fa poc ha vist la llum.

Eduardo Inda i el seu diari us han fet una bona promoció. S'ha guanyat un lloc d'honor dins del col·lectiu Zoo?

Per sort som un col·lectiu tancat -riu- i hem intentat que no s’hi sumés. No ens ha fet cap favor. En tot cas el periodisme de baixa categoria moral. Som un grup d’amics que juguem amb foc fent cançons. Que el diari d’aquesta persona vulgui perjudicar-nos demostra que estem envoltats d’incompetents.

Sou un grup que canta en valencià i omple sales arreu de l’Estat. Cantar en català a Madrid és una provocació?

Obviàment no, però malauradament hi ha gent que ho pensa. És a les nostres mans canviar-ho. No som polítics ni volem ser-ho però continuarem fent el que ens agrada amb la llengua que pensem, gaudim i somiem.

A les vostres lletres parleu molt del passat franquista i de la seva ombra allargada…

Portem 40 anys de democràcia o seudo democràcia i el franquisme sociològic continua. Només cal comprovar el paper que juga l’extrema dreta, amb quina permissivitat actuen certs col·lectius i, al contrari, com es condemnen els col·lectius que formen part de l’esquerra transformadora.

Dos anys de condemna a César Strawberry per uns tweets, tres anys al raper Valtònyc per les seves lletres. Teniu por de patir algun tipus de censura?

Zoo no és el grup més exposat, les nostres lletres no són explícites, tampoc susceptibles de ser jutjades però mai se sap. Si acaba passant pensarem que s’ha fet un pas més en la pèrdua de credibilitat d’aquesta democràcia, el sistema judicial i la llibertat d’expressió. Ens solidaritzem amb els companys que estan sent jutjats o processats. Resem perquè no ens passi a nosaltres.

Podem dir que us vau crear a l'ombra del Partit Popular. Una ombra que ho invisibilizaba tot. Ha tingut relació amb l’explosió de grups al País Valencià els últims anys?

La superioritat aplastant del Partit Popular en resultats electorals va acabar cristalitzant en la creació de grups molt importants, sense cap mena de ressò mediàtic. La bola s’ha anat fent més i més gran i aquesta realitat ja no es pot ignorar.

Amb un sol disc, Tempestes venen del sud, vau fer 96 concerts per tot l'Estat en menys de dos anys. La nova gira de Raval acaba de començar amb diverses dates i entrades exhaurides. Com s’explica el fenòmen Zoo?Tempestes venen del sudRaval

Hem estat constants, tot ha anat molt ràpid, i ha exigit una resposta del grup. Havíem d’estar a l’alçada de les circumstàncies. Hem treballat molt i hem estat capaços d’ocupar l’espai que van deixar, amb la seva dissolució, Obrint Pas i La Gossa Sorda. També hem ocupat un espai a nivell estatal poc cobert estilísticament, la barreja d’electrònica amb un missatge polític transformador. Humilment hem aportat alguna cosa nova i ara som on som.

Raval és el vostre segon treball i ‘raval’ és, sobretot, perifèria. Què n’hem d’esperar d’aquest treball?Raval

És un disc molt més coral on tots hem aportat el nostre granet de sorra. Som els mateixos integrants des de fa dos anys i ens ha permès consolidar el projecte. Les lletres són més agredolces, en consonància amb els dos o tres anys de govern del canvi. És cert, hem fet fora al Partit Popular però al mateix temps ens estem adonant que canviar les coses va més enllà de fer fora un partit del govern. El canvi ens va il·lusionar molt però ha estat un pas petit i tímid respecte el canvi que anhelem.

Vaja, que el canvi de govern no ha portat un estat d’ànim diferent…

El nostre entorn així ho transmet. Les nostres cançons reflecteixen el sentiment de la gent que ha patit el Partit Popular, la censura cultural i les desigualtats al País Valencià.

Com veieu el procés d’independència de Catalunya? És positiu pel País Valencià o pot ser contraproduent?

Som vuit persones amb sensibilitats molt diferents respecte el procés. Tenim molt clar que som demòcrates i el poble ha de decidir. És una oportunitat molt bonica per construir alguna cosa nova i acabar amb el règim del 78. Com a valencians no sabem si ens acabarà repercutint a la llarga. Ho veiem com una oportunitat per Catalunya i també per l’Estat espanyol per transformar moltes coses. L’1 d’octubre estarem tocant a Catalunya i desitgem que tot transcorri amb normalitat, com ha de ser en un país democràtic.

Sobre este blog

El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en  fundacio@catalunyaplural.cat.

Llegir el Diari de la Cultura en català.

Etiquetas
stats