Bretanya és la regió més occidental de França i la que té més quilòmetres de litoral. En aquest recorregut ens centrarem en la part més turística i coneguda, començant per la capital, Rennes, i acabant a la badia que s'obre al famós Mont Saint-Michel. En el camí, es creuen històries del passat celta de la regió, pobles i fortaleses medievals i una costa escarpada i agrestre on les antigues històries de pirates i corsaris es mesclen amb la suntuositat de les vil·les estiuenques. La ruta s'inicia a Rennes, capital de la Bretanya i famosa per la seva activa vida estudiantil i el seu notable patrimoni històric. Allà s'ubica el Parlament de Bretanya, reflex del sentiment identitari del poble bretó. És una ciutat per recórrer fàcilment a peu i en metro i en la que es pot gaudir dels seus carrerons medievals i, sobretot, del mercat de Lices, un dels de major colorit de tota França.
A l'oest de Rennes, podem començar a gaudir de les llegendes i històries medievals lligades a la Bretanya. Al bosc de Brocelianda se situa el conegut relat del rei Artur, el mag Merlín i els Cavallers de la Taula Rodona. Allà es troba la que es considera tomba del cèlebre mag. No són més que unes quantes pedres al costat d'un arbre, però és un lloc de pelegrinatge i està ple de missatges dels nombrosos visitants que rep. Es poden fer diverses excursions per la zona per descobrir llocs envoltats de màgia i relacionats amb aquesta llegenda.
La Bretanya està esquitxada de pobles amb encant. Una mica més al nord-oest de Brocelandia es troba Bécherel, una petita i deliciosa població on el llibre és el gran protagonista. Llibreters, enquadernadors i cal·lígrafs poblen les boniques places i carrerons del poble.
Al nord-est de Rennes es poden descobrir autèntiques joies medievals. A les portes de Bretanya, Vitré i el seu castell sedueixen juntament amb els seus vells carrerons i les seves cases medievals de entramat de fusta molt ben restaurades.
Una mica més al nord s'alça l'impressionant Château de Fougères, una de les fortaleses medievals més grans d'Europa. Aquest castell va ser clau en la lluita per les fronteres de Bretanya. Fundat l’any 1020, un espectacle de llum i so transporta al visitant a l’Edat Mitjana per les diferents estances i les tretze torres d'aquest vast complex defensiu. Als seus peus les cases medievals i carrers empedrats del poble formen un conjunt únic.
Seguint la ruta cap a la costa nord de la Bretanya, Combourg està íntimament lligat al més il·lustre escriptor romàntic francès: Châteaubriand. Cal deixar-se envoltar per l’atmosfera bucòlica del llac Tranquille on destaca el seu imponent castell.
I arribem a Dinan. Catalogada com Ville d'art i histoire, aquesta ciutat als peus del riu Rance, envoltada de tres quilòmetres de muralles, és ideal per recórrer a peu i gaudir de la seva bellesa medieval, això sí acompanyats per milers de turistes. Destaca el seu castell del segle XIV.
Des de Dinan comença la vall del riu Rance cap a la costa nord que forma un bell estuari. El passeig per les ribes del riu val molt la pena. Quan la marea puja sembla un braç de mar. El recorregut transcorre entre belles poblacions i construccions típiques. Saint-Suliac, fundat per un monjo bretó al segle VI, ha estat declarat recentment “un dels pobles més bonics de França”. Qualificatiu que sens dubte mereix: de les belles casetes de granit pengen les xarxes de pesca i formen un bell quadre juntament amb els seus estrets carrerons conegudes com ruettes.
Deixem enrere el món medieval i ens submergim en l'època dels pirates, corsaris i grans navegants. Saint-Malo mostra amb orgull les seves imponents muralles al costat de la platja i el port. Les façanes i torres que emergeixen de les fortificacions confereixen a la ciutat una silueta que evoca les seves agitades històries de setges i batalles. Per abordar la ciutat de Sant-Malo el primer que cal fer és recórrer el camí de ronda i gaudir de les vistes. D'una banda, els carrerons de la ciutat i, de l'altra, magnífiques vistes a les platges, al port i als forts. Al segle XVIII, els corsaris Duguay-Trouin i Surcouf van reafirmar el prestigi de Saint-Malo. D'aquí va salpar també, al segle XVI, Jacques Cartier per descobrir Canadà, així com els vaixells pesquers que van arribar a Terranova. Muralles endins, quan un admira els elevats edificis, costa creure que la majoria d'ells van ser reconstruïts després dels bombardejos de 1944.
A l'altra banda de l'estuari, emergeix Dinard, una tranquila vila costanera que recorda Biarritz per les seves luxoses torres d'estiueig. A mitjan segle XIX, riques famílies franceses i britàniques van quedar seduïdes per la bellesa d’aquest indret i van construir sumptuoses viles que es mantenen impertèrrites al pas del temps. Es diu que una d’aquestes cases envoltades d’un cert misteri, va inspirar a a Alfred Hitchcock en la inquietant mansió de la seva pel·lícula Psicosi. Una escultura al costat de la platja ret homenatge al cèlebre directe britànic.
Una mica més cap a l'oest, Sant-Cast és una parada imprescindible de la visita a la denominada Costa Maragda. L'aire senyorial continua dominant les construccions disseminades en una paisatge format per caps, illots i quilòmetres de platges.
Des de Saint Malo, però en aquest cas cap a l'est, cal visitar Cancale, localitat que s'assaboreix tant amb la vista com amb el paladar. Cancale és coneguda a tota França per les seves ostres. Es pot comprovar compartint un plat assegut al costat de les parades del mercat d'ostres o en un dels múltiples restaurants que voregen els molls i que permeten admirar vistes excepcionals de la gran badia en la qual, a la llunyania, sobresurt la silueta del majestuós Mont Sant-Michel, un dels símbols turístics de França i un dels llocs més visitats del món.
Vueling vola de Barcelona a Rennes.
Sobre este blog
Este blog pretende servir de punto de encuentro entre el periodismo y los viajes. Diario de Viajes intenta enriquecer la visión del mundo a través de los periodistas que lo recorren y que trazan un relato vivo de gentes y territorios, alejado de los convencionalismos. El viaje como oportunidad, sensación y experiencia enlaza con la curiosidad y la voluntad de comprender y narrar la realidad innatas al periodismo.
