Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
El ataque limitado de Israel a Irán rebaja el temor a una guerra total en Oriente Medio
El voto en Euskadi, municipio a municipio, desde 1980
Opinión - Vivir sobre un polvorín. Por Rosa María Artal
Sobre este blog

Este blog pretende servir de punto de encuentro entre el periodismo y los viajes. Diario de Viajes intenta enriquecer la visión del mundo a través de los periodistas que lo recorren y que trazan un relato vivo de gentes y territorios, alejado de los convencionalismos. El viaje como oportunidad, sensación y experiencia enlaza con la curiosidad y la voluntad de comprender y narrar la realidad innatas al periodismo.

Corfú, la bellesa jònica

Posta de sol a Peroulades.

Àlex Blancafort

Aquesta enorme illa, la més gran de les jòniques, situada a 75 quilòmetres de la popular bota d'Itàlia i a gairebé tir de pedra d'Albània, no respon al prototip. Corfú pot presumir de posseir algunes de les platges més espectaculars de tota Grècia i, com en moltes altres illes d'aquest país, al seu territori també floreixen les oliveres (s'han comptabilitzat fins a tres milions) i els xiprers. Però aquí s'acaben les semblances. A Corfú gairebé no hi ha restes arqueològiques. I, a diferència de l'aridesa que caracteritza la majoria de les illes gregues, el paisatge està cobert de vegetació. Res estrany si es té en compte que aquesta part de la Mediterrània compta amb un règim de pluges superior a l’habitual. Però no cal espantar-se: a l'estiu es pot gaudir del sol i les altes temperatures. I pel continu grinyolar de les cigales.

Mites i visitants il·lustres

Corfú remet a alguns dels personatges més coneguts de la mitologia grega. Per exemple Posidó, el deu del mar, de qui es diu que va raptar a Còrcira (filla del rei Asopo i una nimfa) i se la va emportar a una illa deserta del mar Jònic, la qual va batejar amb el seu nom com a regal de noces. El nom va mutar amb el temps fins a convertir-se en la Kerkyra actual, tal com es coneix a Corfú en grec. Junts, van tenir un fill anomenat Féax, heroi dels feacis, posteriors habitants de l'illa.

Precisament, l'illa dels feacis és esmentada per Homer en L'Odissea com l'illa que va acollir a Ulisses després del seu retorn a la propera Ítaca després d'haver lluitat a la guerra de Troia. Encara avui diversos llocs de Corfú pugnen per atribuir-se l’honor de ser el punt on Ulisses va desembarcar en el seu viatge.

En la història de Corfú se succeeixen batalles, conquestes i dominacions. Herència d'aquests episodis són les fortaleses que sobresurten estratègicament al llarg de tota l'illa. Dues d'elles envolten la capital, l'única ciutat de Grècia amb aquest tipus de fortificacions.

Però no van ser Posidó i Ulisses els únics insignes visitants de Corfú. En el seu viatge a Lepant, on va participar a la famosa batalla, Miguel de Cervantes va fer escala, el 26 de maig de 1571, a Corfú. En aquells dies a Corfú se la coneixia com “l'illa inexpugnable”. També recalava aquí durant llargues temporades la famosa emperadriu austríaca Sissí. Avui, el palau de Ajílion, la seva residència estiuenca, situada nou quilòmetres al sud de la capital, és un dels llocs més visitats de l'illa.

Però molta gent coneix Corfú gràcies a britànic Gerald Durrell. Aquest famós naturalista va viure amb la seva família a l'illa quatre anys, abans de la Segona Guerra Mundial, quan era un nen i va plasmar les seves vivències a La meva família i altres animals, un llibre deliciós que ha venut milions d'exemplars a tot el món i que narra de forma magistral el caràcter tan especial de l'illa i els seus habitants.

Aires europeus

Corfú és Grècia. Però aquí es respiren aires de les diferents dominacions que ha tingut l'illa. Especialment en l'arquitectura. Quan un visita la capital Corfú, té la sensació de trobar-se en una ciutat italiana. No en va l'illa va estar sota domini venecià durant gairebé 400 anys, des de finals del segle XIV fins al XVIII. Però també britànics i francesos van deixar aquí la seva petjada. La Spianada (Esplanada) és una enorme plaça al centre de la ciutat on s'ubiquen algunes de les seves construccions més emblemàtiques com la fortalesa veneciana o el Liston, un edifici d'arcades dissenyades pel famós arquitecte francès Ferdinand de Lesseps i que imiten la famosa Rue de Rivoli parisenca. A la gran esplanada verda que hi ha al costat encara és possible veure com es juga al criquet, herència directa en aquest cas de la dominació britànica.

Submergir-se en el laberint de carrerons de Corfú, especialment al barri de Kampielo, és una delícia encara que cal fer-ho sortejant als milers de turistes que deambulen seduïts per l'encant d'aquesta ciutat. En els seus estrets carrers s'apinyen centenars de botigues dirigides als visitants, innombrables bars, tavernes i restaurants. Si se superen aquests petits inconvenients, la ciutat de Corfú captiva des del primer moment. Això sí, a l'estiu cal visitar-la al capvespre per fugir del sol abrasador.

A prop de la capital, a uns quatre quilòmetres al sud, es troba una dels punts més fotografiats de Corfú: el monestir de Panayía Vlaherna. Es tracta d'un petit temple de blanc lluent que es troba en un illot unit a terra per una escullera.

Platges i penya-segats

Corfú és una illa de grans dimensions i per conèixer-la en la seva totalitat es necessiten alguns dies. La costa nord-oest és sens dubte la que alberga major nombre d'atractius. A la costa nord, Sidari és un dels principals nuclis turístics. Encara que una mica massificat, cal no deixar de visitar el famós Canal d'Amour, un estret braç de mar envoltat de capritxoses formacions rocoses de to marró que contrasten amb el blau intens del mar. És un lloc deliciós per banyar-se.

Seguint la costa per l'oest, prop de Perouládes, ens esperen espectaculars penya-segats de pedra calcària blanca, alguns amb una caiguda de més de 50 metres, modelats pel vent i el mar i que formen en alguns punts paradisíaques cales. És molt recomanable observar la posta de sol des d’algun d'aquests paratges.

Corfú sorprèn a cada moment per l'espectacularitat de les seves platges i les seves costes. A Afionas es pot gaudir d'una excursió extraordinària: des d’aquest petit nucli urbà (que, en aquest cas, sí respon la imatge idíl·lica dels pobles tradicionals grecs) parteix un sender que condueix fins a Porto Timoni, una estreta franja de terra que separa dues de les platges més boniques de Corfú. L'aigua és cristal·lina i les platges estan cobertes per pedres. Cada platja té una temperatura diferent per la qual cosa és possible banyar-se en la que més vingui de gust. Durant aquest passeig es podrà gaudir de les vistes de la badia d'Agios Giorgios (Sant Jordi) i la seva llarga platja. Aquí també val la pena quedar-se fins tard per admirar la posta de sol.

I deixem per al final Palaiokastritsa, sens dubte una de les perles no només de Corfú, sinó de tota Grècia. Aquest és un dels llocs de l'illa que pugnen per ser el punt on va desembacar Ulisses. Si va ser així, deuria quedar bocabadat per la bellesa natural d'aquest paratge, envoltat de muntanyes on el verd de la vegetació xoca literalment amb el mar. Paleokastritsa està conformada per una sèrie de petites penínsules que s'endinsen al mar formant espectaculars platges de sorra. L'aigua del mar és rabiosament cristal·lina, d'un color “blau papallona” com descriu Gerald Durrell. Molt recomanable llogar una petita embarcació per conèixer aquest paradís, que convida a capbussar-se constantment en les seves aigües. Allà és on realment un arriba a comprendre perquè a Corfú l'anomenen l'illa maragda.

Vueling vola de Barcelona a Corfú.

Sobre este blog

Este blog pretende servir de punto de encuentro entre el periodismo y los viajes. Diario de Viajes intenta enriquecer la visión del mundo a través de los periodistas que lo recorren y que trazan un relato vivo de gentes y territorios, alejado de los convencionalismos. El viaje como oportunidad, sensación y experiencia enlaza con la curiosidad y la voluntad de comprender y narrar la realidad innatas al periodismo.

Etiquetas
stats