A França és impossible equivocar-se de destí. Al país de Cézanne i Proust no hi deu haver un sol racó sense un bon grapat de poblets preciosos, d’aire medieval i amb els carrers empedrats i les cases exquisidament arreglades; presidits per un castell o una església perfectament conservats; amb una gastronomia local, especialment vi i formatge, per prendre de genolls; i envoltats d’un paisatge bucòlic i deliciós. Viatjar per França és un autèntic plaer, si s’és un adult, perquè vagis on vagis l’encertes. Però l’antic país de Depardieu també ofereix excel·lents oportunitats per combinar els gustos dels grans amb els dels petits.
Si sou de Barcelona i rodalies, segurament l’haureu vist anunciada en alguna tanca publicitària; aquestes, però, no arriben a transmetre la immensitat amb la que es troba el visitant. La reserva africana de Sigean, al nord de Perpinyà i sud de Narbona, és, efectivament, el més semblant a fer un safari fotogràfic per l’Àfrica sense moure’s d’Europa. Un paratge que sorprèn per la seva extensió i (a l’estiu) similitud amb la sabana, i en el que viuen i conviuen en semi-llibertat un munt d’espècies animals, en especial grans mamífers, que només en pocs casos es troben en estances individuals a l’estil zoològic. Una part del recorregut es fa a peu i l’altre en cotxe, en circuits ben dissenyats per mantenir aquesta sensació d’aventura sense importunar excessivament la rutina de les bèsties, òbviament acostumades a la curiositat humana.
Cal preveure un mínim de mig dia per la visita, millor si és sencer, i combina molt bé amb qualsevol ruta per les ciutats de la Provença, com Avinyó, Arlés o Montpellier, o amb la descoberta del preciós parc natural de la Camarga, al delta del Roïna, on per cert es poden visitar també els impressionants aigüamolls de Pont Gau, on nien moltes aus, sobretot flamencs.
Un parc temàtic diferent, al costat de Poitiers, en el que a cada atracció se li endevina una certa vocació pedagògica. Hi trobes astronomia, física, ciències naturals, història, geografia, literatura... i no obstant això resulta molt entretingut per la quitxalla. Els espais estel·lars estan molt lligats a l’audiovisual, mitjançant projeccions en tres i quatre dimensions, pantalles en format Imax o atraccions basades en efectes de realitat virtual molt ben aconseguits. Emocions assegurades sense necessitat de sentir pànic. Muntanyes russes, zero; personatges de dibuixos, els mínims; i tot i així és el segon parc temàtic més visitat de França. Hi ha tota una zona més clàssica però original pensada per als més menuts, una mena de parc d’atraccions en miniatura (deu ser l’única semblança amb Port Aventura). A tot això s’hi suma que les cues són assumibles i la infraestructura hotelera que envolta el parc està pensada per a totes les butxaques.
Cal preveure-hi entre un i dos dies, i combina perfectament amb una ruta per la costa atlàntica (Burdeus, La Rochelle, illa de Re) o, una mica més al nord, pels castells del Loira (n’hi ha un munt, però els imprescindibles possiblement siguin Chambord, Chenonceau i Cheverny). Ciutats properes com Orleans, Tours o, lògicament, Poitiers mereixen també una aturada.
Un altre parc temàtic original, situat en aquest cas als afores de Tolosa de Llenguadoc, que sap combinar divulgació i diversió. Els visitants accedeixen a models a escala real d’un coet (l’europeu Ariane), així com una estació i una nau espacial (les soviètiques Mir i Soyuz), entre altres atraccions dedicades a l’exploració de l’espai. Presenta algunes similituds amb Futuroscope (planetaris, sales de cinema Imax), però això no els fa incompatibles.
La dimensió és més reduïda, o sigui que n’hi ha ben bé prou amb un dia, i combina bé amb una ruta per les fortaleses càtares i Carcassona (ciutat molt turistitzada, però per la que s’hi ha de passar com a mínim una vegada), o amb qualsevol altre incursió en l’àmplia franja que forma l’antiga Occitània.
La suma de Paris més nens dóna igual a Disney, evidentment, però els infants parisencs tenen altres opcions lúdiques, i una de les més apreciades és la Cité des Sciences et l’Industrie, el museu de la ciència més gran d’Europa. Aquí la vocació és eminentment didàctica, amb planetaris i projeccions Imax (novament), però sobretot amb exposicions permanents i temporals i una àmplia proposta de jocs interactius i experiències sensorials. La cité des enfants, el sector de l’espectacular complex pensat per als menors de dotze anys, és la prova fefaent que experimentar amb ciència és tan divertit com donar voltes dins d’una tassa rodant (i molt més enriquidor).
L’extensió és enorme, o sigui que per gaudir-ne bé el més recomanable són dos dies, i òbviament combina amb tot París, que és dir molt, i també amb el parc Disney.
Curiosament, la Cité des Sciences, Futuroscope i la Cité de l’espace són tot creacions dels anys 80, que han sabut anar reciclant-se i millorant al llarg de tres decennis en el que la tecnologia ha revolucionat la societat per mantenir aquest punt d’innovació que va associat a la seva proposta original. El parc de Sigean és una mica més antic, va ser inaugurat l’any 1974, fa exactament 40 anys, i per aquest motiu al llarg de 2014 la visita és gratuïta per a tot aquell que la faci coincidint amb el dia del seu aniversari.
Sobre este blog
Este blog pretende servir de punto de encuentro entre el periodismo y los viajes. Diario de Viajes intenta enriquecer la visión del mundo a través de los periodistas que lo recorren y que trazan un relato vivo de gentes y territorios, alejado de los convencionalismos. El viaje como oportunidad, sensación y experiencia enlaza con la curiosidad y la voluntad de comprender y narrar la realidad innatas al periodismo.
