eldiario.es

Menú

Porto, cada vegada més "hipster"

Els graffitis inunden la ciutat, amb Hazul com a màxim exponent d'aquest tipus d'art

Per a qui vagi a la caça d'antiguitats, l'Armazém, un espai cultural en un antic magatzem de la Real Companhia Velha restaurat, és un tresor

El mercat de Bolhao manté l'essència de la tradició però la intenta modernitzar seguint les tendències de les ciutats més cosmopolites i turístiques

- PUBLICIDAD -
Restaurante en el mercado de Bolhao.

Restaurant al mercat de Bolhao. ALICIA FÀBREGAS

Porto i Lisboa, totes dues parides per la mateixa mare pàtria, Portugal, però amb fisonomies que, encara que a simple vista es donen un aire, analitzades d'a prop descobreixen trets diferents.

En altres paraules, la decadència a Portugal és una constant, per això ja no sorprèn, captiva pel seu romanticisme melòdic i la seva bellesa sense maquillatge, però no sorprèn, i impregna tant Lisboa com Porto. Ambdues han sabut contrastar aquest tret amb una mica de modernitat i han apostat per l'art urbà –encara que Lisboa porta la davantera-, però Porto ha afegit a més els ingredients necessaris per agafar bé l'ona mainstream i surfejar-la a gust. Ha aconseguit, en definitiva, convertir-se en una ciutat hipster i vintage.

Dir això, sense més, és agosarat. Molts dels seus edificis sobreviuen en agonia, escrostonats i corcats pels anys -encara que el centre històric és Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de 1996- i els seus principals reclams turístics daten de fa, com a poc, dècades i en general, segles. Per exemple, la preciosa llibreria Lello, de finals del s. XIX, i que, per desgràcia, des de fa un grapat d'anys s'ha convertit en una fàbrica de cues de turistes i gent fent fotos per tots els racons -tant que els llibres semblen tan sols un decorat-; la Torre dels Clergues –la més alta de Portugal, construïda en la primera meitat del s. XVIII-; l'estació de tren de Sao Bento, un edifici que indueix a l’èxtasi artístic, amb les seves més de 20.000 rajoles que relaten la història de Portugal com un conte il·lustrat, i que es va inaugurar a principis del s. XX; i un llarg etcètera.

Però de camí a tot això, et vas creuant amb parets tatuades a cop d'esprai –obres d'artistes com Hazul, Mr. Dheo o Costah-, espais de co-working, restaurants ecològics, perruqueries per cuidar-se bé la barba de modern, roba de joves dissenyadors i moltes, moltes galeries d'art.

Art a cobert i art a la intempèrie

 

Gallery Hostel.

Gallery Hostel. ALICIA FÀBREGAS

 

L'art contemporani es propaga a dolls al llarg de la Rua Miguel Bombarda i es desborda cap als carrers adjacents. Et pots relaxar a l'espai chill out del Gallery Hostel mentre contemples els quadres a la venda que pengen de les seves parets, pots anar de compres al centre comercial de l'art -el Centre Comercial Bombarda- o tafanejar l'última moda d'autor dels joves dissenyadors a les botigues escampades per infinits racons.

Però aquest fenomen no només es redueix als espais tancats, en el Mirador da Vitória, privat encara que obert als turistes, a més dels graffitis que adornen les parets, també és fàcil trobar-se artistes utilitzant els plecs de ciment dels edificis abandonats com a prestatgeries per exposar les seves obres a l'aire lliure.

 

Artista en el Mirador da Vitória.

Artista al Mirador da Vitória. ALICIA FÀBREGAS

Una altra demostració de les ganes d'aquesta ciutat per emular a epicentres del hipsterisme com Londres, és el mercat de Porto Belo –una iniciativa de la dissenyadora Inês Magalhãés que l'Ajuntament va acceptar engegar al 2009-. Es munta els dissabtes a la plaça Praça Carlos Alberto i allà es poden trobar des de vinils, fins a màquines d'escriure antigues, llibres de segona mà o productes gourmet.

Però per vintage, l’Armazém, recomanat fins i tot en articles de The New York Times. Uns 1.300 m2 d'espai cultural en un antic magatzem de la Real Companhia Velha restaurat, que ara alberga antiguitats, workshops, música en directe i també un bar amb una terrassa per al bon temps. 

Productes locals

El mercat de Bolhao és un lloc fotogènic com pocs. A més de ser un dels emblemes de la ciutat –un recinte enorme ple de parades de tot tipus d'aliments- manté l'essència, o la decadència, de fa anys. Almenys aquesta és la impressió que dóna. Però ha volgut també enganxar-se a la moda predominant en molts altres mercats de ciutats cosmopolites i turístiques, enganxar-se al que es porta ara, i això es nota en els tres o quatre restaurants que acull, on se suposa que cuinen amb els productes que vénen a les parades. No és que el menjar sigui massa exquisit, però l'experiència és digna de ser viscuda. Un toc hipster una altra vegada.

 

Mercado de Bolhao.

Mercat de Bolhao. ALICIA FÀBREGAS

 

Més enllà dels fados

Una altra de les sorpreses de Porto és el Hard Club, que es gaudeix especialment de nit. Que ningú pretengui escoltar fados aquí. Situat a l'edifici del Mercat Ferreira Borges, aquest club aglutina la majoria de concerts petits, mitjans i fins i tot grans de la ciutat, i abasta moltíssims estils, des del tecno fins al metal, passant pel post-punk o el reggae. En ell toquen grups com The Kills –indie rock- o Slash N’ Roses –un tribut al mític guitarrista de Guns N’ Roses-. Però és que a més de les sales de concerts, també es compon de sales d'assaig i enregistrament i un bar tant dins com fora, amb unes vistes gens menyspreables.

Per descomptat, tot el que és hipster no està renyit amb el que és tradicional, més aviat beu d'això. D’aquí que el bacallà i el vi a Porto sempre siguin coses a destacar. Una ruta pels cellers de la zona de Gaia o un bon bacallà a la vora del Duero no hi ha qui se’ls perdi.

Vueling vola de Barcelona a Porto.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha