Es diu que davant dels penya-segats de la costa de Cornualla, on trenquen les onades de l'Atlàntic, va viure un rei que amb l'ajuda d'un mag, d'una espasa invencible i d'un sèquit de cavallers valents i fidels va passar a la història com un heroi. Va quedar immortalitzat en poemes i les seves gestes van passar de boca en boca com succeïa amb les figures mitològiques. És la llegenda del rei Artur i els Cavallers de la Taula Rodona, que els escrits situen al castell de Tintagel.
Encara no s'ha pogut confirmar d'una forma irrefutable la seva existència, però al 2016, unes troballes arqueològiques demostraven que molt a prop de Tintagel s'havia alçat durant el que els anglesos anomenen els anys foscos, al segle VI, una important construcció i que és allà on podria haver viscut aquest heroi de llegenda. Les característiques d'aquest palau encaixen a la perfecció amb les que descrivia el clergue galés Geoffrey de Monmouth en la seva Història Regum Britanniae (Història dels reis de Bretanya), els primers escrits on es parla de les heroiques gestes del rei, del seu acompanyant Merlí, de la poderosa Excalibur i de la resta de personatges.
Sigui cert o sigui mentida, Tintagel atreu cada any a milers de turistes esperonats per la màgia del lloc, que no solament radica en la llegenda, també en l'inefable dels seus paisatges.
Però no tot és grandesa mística i natural a Cornualla, també hi ha luxe, art i exclusivitat. Si se segueix la ruta des de Tintagel cap al sud, s'arriba a una de les 10 destinacions més cares d'Europa: Saint Ives, el Saint-Tropez del Regne Unit.
En un racó d'aquest poble, s'amaga un jardí amb una bellesa inusual, perquè no radica en la natura sinó en el que la mà de l'home –d'una dona en aquest cas- va crear. És el jardí de Barbara Hepworth, una de les grans escultores de la història britànica, que va compartir amistat amb un altre mític artista, Henry Moore. A St. Ives va deixar Hepworth el seu llegat, perquè els visitants puguin assaborir-ho amb la mirada, i va ser ella qui va contribuir al fet que aquesta població de la costa oest de Cornualla es convertís en la colònia d'artistes que és avui.
Però no és l'únic temple de l'art que s'erigeix en aquest lloc, hi ha desenes més –galeries-, i un molt especial: la Tate St. Ives, que acull, principalment, obres d'artistes locals. Està mirant al mar, sobre la platja de Porthmeor, en el que abans era una fàbrica de gas que va ser remodelada i que ara destaca amb la seva blancor immaculada i les seves formes circulars.
Des d'aquest edifici es poden contemplar, també, les desenes de surfers que aprofiten l'onatge d'aquesta costa per practicar el seu esport preferit.
Seguint cap al sud, la ruta sempre troba llocs on contemplar com de salvatge i estètica pot ser la natura de Cornualla, i el recorregut pot acabar allà on acaba la terra, al Land’s End.
Acostar-se a aquests penya-segats rocosos i mirar cap avall, on el mar trenca, o perdre's en l'horitzó, on solament hi ha aigua i cel, és com a mínim un delit i, per a les ments creatives, una font d'inspiració. Serà per això que cada any més de 400.000 visitants de tot arreu del món decideixen apropar-se fins a aquest lloc.
Vueling vola de Barcelona a Cardiff.
Sobre este blog
Este blog pretende servir de punto de encuentro entre el periodismo y los viajes. Diario de Viajes intenta enriquecer la visión del mundo a través de los periodistas que lo recorren y que trazan un relato vivo de gentes y territorios, alejado de los convencionalismos. El viaje como oportunidad, sensación y experiencia enlaza con la curiosidad y la voluntad de comprender y narrar la realidad innatas al periodismo.
