Opinión y blogs

eldiario.es

Neix El Diari de l'Educació

Seguir leyendo »

Pablo Zoido: "El percentatge d'alumnes immigrants no està relacionat amb els pitjors resultats d'un sistema"

Pablo Zoido, durant la seva participació a la taula sobre PISA i equitat de la Fundació Jaume Bofill . / Samuel Blázquez

Pablo Zoido, analista del Directorat de l'OCDE i responsable de l'informe PISA, va participar aquest dimarts a les jornades de la Fundació Jaume Bofill PISA 2012 i equitat educativa. Tot i cenyir-se a les directrius de l'organisme al qual pertany, Zoido entra a valorar qüestions com que una de les característiques dels països capdavanters de l'estudi és el seu combat contra la desigualtat, en contra de la tendència a Espanya, on disminueix l'equitat. L'analista també es mulla pel que fa a la immigració -no pot justificar uns mals resultats, diu- i al model de repetició de curs, que assegura que no ajuda ni a l'equitat ni a fomentar l'aprenentatge.

Sovint es critica PISA perquè situa com a punters models educatius contraposats, com el de Finlàndia i el de països asiàtics com Corea del Sud, on el grau d'infelicitat dels alumnes és molt elevat. Hi ha característiques transversals entre els sistemes educatius més ben qualificats que es puguin prendre com a referents?

És important anar més enllà dels rànquings. PISA és un estudi enorme que dóna com a resultat una base de coneixement impressionant, i no hi ha una única fórmula d'èxit. Però sí que es poden destacar tres factors clau en aquests països. En primer lloc, la creença en el potencial de tots els alumnes. Aquests sistemes no abandonen a cap escolar i treballen per disminuir les desigualtats entre alumnes. En segon lloc, hi ha una consciència que la millora és responsabilitat compartida, entre professors i famílies, que juguen un paper molt important. I en tercer lloc, fan que la professió de docent sigui atractiva, que vulguin participar-hi els alumnes amb millors notes. La qualitat dels docents i la seva capacitat de millora constant és fonamental.

Seguir leyendo »

Per què no milloren els resultats de PISA a Catalunya?

Que els resultats de PISA no millorin no vol dir que siguin catastròfics ni molt menys, perquè en conjunt es mantenen dins de la mitjana de l'OCDE. En concret, l'alumnat català de 15 anys -a qui se li passen les proves- obté 493 punts en les proves de competències matemàtiques (495 l'OCDE); 492 punts en ciències (501 l'OCDE); i 501 punts en compensió lectora, superior a la mitjana de l'OCDE (496). Tret de les competències científiques, Catalunya supera la mitjana del conjunt d'Espanya, on hi ha quatre Comunitats Autònomes que destaquen pels seus bons resultats, superiors al promig de l'OCDE: Castella i Lleó, Navarra, el País Basc i Madrid. 

Encara que PISA es limita a fer una fotografía dels resultats sense entrar a analitzar per què el domini de les competències és millor en uns llocs que en altres, hi ha algunes evidències incontestables, perquè any rere any tots els diagnòstics i anàlisis sobre PISA ho confirmen: el rendiment de l'alumnat té molt a veure amb les diferències sòcioeconòmiques i culturals de les famílies. I tot fa preveure que aquestes s'agreujaran en futures avaluacions quan es vegin més clarament els efectes de la crisi econòmica. No és gens casual que les sis primeres comunitats en PIB per capita estan per sobre de la mitjana de l'OCDE, mentre que a la cua s'hi troben aquelles que disposen de menys recursos (Extremadura, Andalusia, Múrcia i Galícia).

I quan es facin estudis més afinats sobre els resultats de Catalunya, de ben segur s'apreciaran diferències significatives entre les diverses zones i comarques. Així mateix, caldrà veure si es mantenen estables o si fins i tot augmenten, tal com ha succeït fins ara, les diferències, prou significatives, entre els estudiants de l'escola privada -amb presència majoritària de la classe mitjana- i els de l'escola pública -majoritàriament pertanyents a la classe treballadora-.

Seguir leyendo »

En memòria de tots els mestres que van prometre el mar

Alberto Bougleux, Sergi Bernal, Irene Balaguer, Josep Fontana i Josep Carles Rius, en el acto 'Escuela de la República, maestros de libertad'.

Hi ha un fil que uneix Célestin Freinet, pedagòg francès, amb Antoni Benaiges, mestre català durant la Segona República, i que enllaça amb l'Escuela Experimental Freinet de San Andrés de Tuxtla (Mèxic) i fins i tot amb alguns mestres i escoles de casa nostra. És un fil que va ser robust en èpoques com la Segona República, i molt fràgil durant el franquisme, etapa en què va acabar enterrat en les fosses comuns, fins que posteriorment el van exhumar alguns retratistes compromesos amb la memòria com Sergi Bernal. Aquest fil és el que uneix la història de la renovació pedagògica, la de la fe dels mestres en el potencial creador dels infants i en la seva formació integral i crítica.

Aquesta tasca docent, cruelment castigada després d'una de les seves etapes més brillants -la Segona República- va viure ahir el seu particular homenatge a l'acte Escola de la República, mestres de llibertat, un cinefòrum en què es va passar el documental El retratista -encara es pot anar a veure als Cinemes Girona- , i després es va debatre sobre el paper dels mestres de l'època i la importància de la memòria històrica en àmbits com l'educació. Van participar-hi els autors del llargmetratge -Alberto Bougleux i Sergi Bernal- i la pedagoga Irene Balaguer i el prestigiós historiador Josep Fontana. Tots reunits, a més, al fil de la presentació del Diari de l'Educació, un projecte periodístic que es posarà en marxa el proper 15 de gener.

Antoni Benaiges, protagonista del documental El retratista, va ser un mestre català innovador, que va aconseguir deixar petjada entre els escolars del petit i conservador poble de Bañuelos de Bureba (Burgos) pocs anys abans de l'esclat de la Guerra Civil. Aplicant la pedagogia Freinet (en la qual la imprempta i l'escriptura lliure dels infants hi juga un paper central), Benaiges va treballar per la transformació social del seu entorn. I ho va acabar pagant amb la vida. L'estiu del 36 es va quedar a Bañuelos amb intenció de dur els seus alumnes a veure el mar -els ho havia promès i els nens havien escrit molt sobre què esperaven del viatge-, i l'alçament franquista se'l va endur per davant.

Seguir leyendo »

L'informe PISA constata la millora en llengua i el retrocés en ciències dels alumnes catalans

En nivell dels alumnes catalans no ha evolucionat significativament en els darrers tres anys, segons constata l'informe internacional PISA, que elabora l'OCDE amb els estudiants de 15 anys. Com al 2010, els resultats a les aules catalanes es mantenen prop de la mitjana de la resta de països. Però destaquen algunes tendències: en comprensió lectora s'ha millorat, amb una nota de 501, tenint en compte que la mitjana de la UE és de 497 i que, a les mateixes aules catalanes, l'any 2006 els resultats de llengua van ser de 477 punts.

En l'apartat de ciències, per contra, les notes obtingudes són preocupants. Catalunya, amb 492 punts, queda per sota de la mitjana de la OCDE (501) i també de la mitjana espanyola (496). La mostra evidencia, a més, un retrocés respecte de la darrera prova, quan els escolars van obtenir de mitjana 497 punts. 

En aquest cas, a nivell espanyol, contrasta la diferència entre els resultats obtinguts a Catalunya i els d'altres comunitats autònomes. A Castella i Lleó, Madrid, Astúries, Navarra i Galícia obtenen 20 punts més en ciència que els catalans. Tot al contrari, és clar, amb els resultats de comprensió lectora, amb els quals Catalunya se situa entre les cinc primeres comunitats, que són Madrid, Astúries, Navarra i Castella i Lleó. De fet, existeix un abisme de més de 30 punts entre aquestes comunitats i d'altres com Andalusia, Múrcia, Illes Balears o Extremadura.

Seguir leyendo »

Freinet, la pedagogia que va revolucionar l'escola

El mestre Antoni Benaiges, amb els seus alumnes de Bañuelos de Bureba.

A propòsit de l'estrena del cinefòrum amb passi del documental 'El retratista', en motiu de la presentació del 'Diari de l'Educació'. Dimecres 4 de desembre als Cinemes Girona (Barcelona).

"A finals de juliol de 1936, just al principi de la Guerra Civil, va desaparèixer el mestre català Antoni Benaiges. Dos anys abans havia arribat al poble burgalès de Bañuelos de Bureba disposat a aplicar, a la seva petita escola rural, la tècnica Freinet, una innovadora metodologia pedagògica basada en la participació dels alumnes i l'ús de la impremta. Durant més de 75 anys, la feina i la personalitat del mestre van romandre en la intimitat del record dels seus antics alumnes i dels seus companys de professió, mentre la familia conservava el desig de conèixer la veritat sobre el seu parador.

L'agost del 2010, amb motiu de l'exhumació d'una fossa comuna al paratge de La Pedraja (Burgos), la memòria del mestre va emergir i es va iniciar una investigació que ha descobert una història única, emotiva i poètica. Una història gairebé al límit de l'oblit, que s'ha pogut recuperar gràcies als testimonis dels qui el van conèixer o van sentir a parlar d'ell, però també a partir dels textos del mestre i de les redaccions dels seus alumnes que es van editar a l'escola". (Del llibre Antoni Benaiges, el mestre que va prometre al mar, amb textos de Francesc Escribano, Francisco Ferrándiz i Queralt Solé i fotografíes de Sergi Bernal).

Seguir leyendo »

Un grup d'estudiants independentistes ocupa la seu d'UPyD contra les peticions de presó pel boicot a Rosa Díez

Un grup d'estudiants ha ocupat aquesta tarda la seu catalana d'Unión Progreso y Democracia (UPyD) per protestar contra la decisió del partit de demanar més de sis anys de presó per cinc dels joves que va participar en el boicot d'una conferència de Rosa Díez, líder de la formació, a la Universitat Autònoma l'any 2010. L'acció l'ha convocat el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), i s'emmarca dins la campanya "defensar la llengua no és cap delicte", un lema que han penjat imprès en una pancarta des del balcó de l'edifici, a Gran Via de les Corts Catalanes.

Han estat una trentena d'estudiants els que han irromput a la seu del partit cap a les 17 h, i s'hi han quedat fins poc abans de les 19 h, quan ha conclòs l'acció amb l'arribada dels Mossos d'Esquadra. Amb aquest gest, el SEPC demana "que es retiri la denúncia i que es deixi de reprimir el moviment estudiantil", en paraules de Tura Tusell, membre del sindicat.

Els estudiants acusats aniran a judici el proper 14 de març del 2014. UPyD, que actua com a acusació popular, en demana sis anys i mig de presó per delictes de provocació i incitació a l'odi i a la violència contra grups i associacions, impediment de l'ús legítim de la llibertat de reunió i manifestació i delicte de coaccions.

Seguir leyendo »

Un al·legat a favor de la investigació als instituts

Les tres guardonades a l'acte dels premis de l'AM Rosa Sensat. D'esquerra a dreta, Maria Antònia Font, Eulàlia Valeri i Maria del Pilar Menoyo.

Els treballs de recerca, assignatura obligatòria a batxillerat, tenen també espai a secundària. "Han de tenir-lo", assenyala Maria del Pilar Menoyo, professora de matemàtiques de l'institut Juan Manuel Zafra de Barcelona, "perquè amb ells es treballen múltiples competències com la comunicació i, a més, des de l'autonomia, la motivació, la paciència". Menoyo ha estat tutora de desenes de treballs de recerca de batxillerat -alguns molt reeixits-, i els ha traslladat també a secundària -"des de primer a quart de l'ESO"-, experiències que ha recollit a Fer recerca a secundària: un repte per a l'alumnat i el professorat. Per tot això, va rebre ahir el Premi de Pedagogia 2013 que lliura l'Associació de Mestres Rosa Sensat.

L'acte va servir també per homenatjar amb els guardons Marta Mata -la prestigiosa pedagoga catalana- a la figura d'Eulàlia Valeri, traductora i adaptadora de contes, a més de mestra; i l'Assemblea de Docents de les Illes Balears, després de la seva vaga indefinida de tres setmanes en defensa de l'educació pública i en català.

En el cas de Menoyo, el premi la va portar a fer tot un al·legat a favor de la recerca a les aules, entesa com el "repte" que es proposen els alumnes per "descobrir coses pel seu compte", amb l'ajuda d'un tutor. Segons Menoyo, des del moment d'escollir-lo fins al de comunicar-lo -de principi a fi-, el treball "afavoreix el desenvolupament de competències útils", habilitats socials i comunicatives, tot des de la "pròpia motivació i l'autonomia". Encara que per aconseguir-ho, va destacar que és important "ensenyar-los a investigar".

Seguir leyendo »

L'esplai, construcció d'una ciutadania lliure

L'esplai, construcció d'una ciutadania lliure. (Foto: Esplais Catalans)

Google utilitza la seva plana principal per recordar una efemèride de la Història de la humanitat. El passat 20 de novembre es va celebrar el Dia Universal del Drets dels Infants (exactament el 24è aniversari de la Declaració Universal). Donada la gran rellevància del dia, Google no podia ser menys i va incloure un bonic dibuix de nens i nenes somrient amb molt de color, suposo per remarcar que aquesta declaració inclou a cada un de les nenes i nens d’aquest món. Fins aquí tot perfecte i meravellós, fins que al clicar a la imatge et surt el perquè del magnífic dibuix –Dia Universal dels Drets del Nen. Clar que sí, hem estat superinclusius en dibuixar nens i nenes de color negre, vermell, groc, blanc però passem de tot i en diem “Drets del Nen”. Em costa entendre com intenten adequar la imatge per fer-la més inclusiva però del llenguatge -igual o més important- poca gent n’està atenta. 

Una altre gran frase escoltada aquests dies, de persones -normalment- amb certa rellevància política és la següent: “Cal reivindicar i defensar els Drets dels infants -algú l’ha assessorat, anem millorant-, perquè els infants són el futur d’aquesta societat”. Bingo! I del present? Que no pinten res? Quin tipus d’educació volem? Una que prepari els infants pel futur o una que els inclogui en la societat i procuri per a què assoleixin una vida plena en el present? 

Quan parlem d’educació a nivell ampli, acostumem a imaginar-nos una escola o una universitat plena de gent estudiant o parant atenció al professor o professora. Doncs bé, des de ja fa un grapat d’anys, grups de persones s’organitzen per donar forma a un projecte educatiu que té en compte tant l’escola com les famílies però que educa des de una altra dimensió. Sí, estic parlant de l’esplai i la seva gran eina de treball: el joc.

Seguir leyendo »

Enric Fossas guanya les eleccions a rector de la UPC

Enric Fossas, elegit rector de la UPC, en el moment de la votació / UPC

El procés electoral més concorregut de la història de la Politècnica ha acabat amb l'elecció d'Enric Fossas, catedràtic d'automàtica a l'Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), com a nou rector de la universitat. Fossas, elegit amb un 57,4% dels vots ponderats en la segona volta, va anunciar la seva candidatura en un claustre extraordinari en el que es van reprovar les principals mesures preses el curs passat per l'equip del fins ara rector Antoni Giró.

La seva candidatura es presentava com una proposta de renovació de la gestió de la universitat davant el malestar que en els últims mesos va fer evident la comunitat universitària. S'ha imposat a la candidatura d'Antoni Elias, que ha rebut el 42,6% dels vots ponderats, acusat des de diversos sectors de la universitat de ser una opció continuïsta.

En declaracions a aquest diari, Fossas assegura que la prioritat immediata del seu equip és l'actual situació econòmica de la UPC, amb un dèficit acumulat de 110 milions d'euros. Com van prometre en campanya, explica que duran a terme una auditoria externa per conèixer l'estat real dels comptes de la universitat i els compromisos de la UPC amb altres institucions, com es dóna en campus del Besòs. A més, assegura que es reuniran en molt curt termini amb la Generalitat per estudiar "els camins possibles".

Seguir leyendo »