En època de beques minvants, les entitats que gestionen les colònies i els casals d'estiu a Catalunya han aconseguit multiplicar els diners que destinen a garantir un espai d'oci i descompressió als fills de les famílies que no poden permetre-s'ho. Quan la conselleria d'Irene Rigau no aconsegueix satisfer la creixent demanda de beques menjador i el ministre Wert mira d'endurir les ajudes a universitaris sense recursos, les dues principals entitats catalanes -sense ànim de lucre- que organitzen activitats lúdiques a l'estiu, la Fundació Catalana de l'Esplai i la Fundació Pere Tarrés, han doblat el seu pressupost per a beques. El problema és que, malgrat l'esforç, el nombre de famílies que demanen aquests ajuts gairebé s'ha triplicat.
La família de Jordi Haro n'és un. Lampista autònom i amb la seva dona a l'atur, els 225 euros que costa una estada al paratge del Montseny per cadascun dels seus fills li sembla inassumible, a en Jordi. No obstant això, dos dels seus fills, de 9 i 13 anys, han pogut anar-hi, perquè l'entitat que organitza les colònies és l'esplai Druida de Barcelona, una de les 60 entitats que integra la Fundació Catalana de l'Esplai, que s'ha fet càrrec del 75% del cost de l'escapada. Així, a la família de Haro els surt a uns 55 euros per nen, “que fan mal -diu Jordi-, però que és el mínim que els podem donar als nens, després d'haver aprovat tot el curs amb bones notes; l'esplai els encanta”.
Com a la família d'en Jordi, 3.200 nens i nenes han estat beneficiaris de les beques de la Fundació Catalana de l'Esplai, que ha pressupostat 191.000 euros aquest curs en ajudes, exactament el doble que el 2012. Però és que la demanda de beques ha arribat a les 4.100 famílies, quan l'any passat només n'hi va haver 1.400. En el cas de la Fundació Pere Tarrés, que projecta més de 400 activitats per a nens i joves a tot Catalunya, ha vist com augmentaven un 50% les sol·licituds respecte a l'any anterior: de 1.673 el 2012 han passat a gairebé 2.500 el 2013 -i això que el 2011 en van tenir només 700. En el seu cas, de moment poden cobrir només unes 1.800 peticions. Les dues entitats han deixat el període de demandes obert, de manera que els sol·licitants podrien incrementar-se.
La Fundació Catalana de l'Esplai i la Fundació Pere Tarrés, encara que són els referents -entre els dos sumen en les seves activitats més de 50.000 nens i nenes-, representen només una part de les entitats que organitzen al llarg de juliol i agost colònies, rutes, campaments, casals, camps de treball, estades esportives i altres activitats d'educació en el lleure. Cap Administració, en tractar-se d'educació no reglada, compta amb la relació de totes les activitats que es realitzen a Catalunya. I tampoc no se'n fan càrrec, excepte alguns ajuntaments, que ofereixen casals d'estiu municipals. De nou en aquests casos la partida de beques depèn de l'estat de salut de les arques dels consistoris catalans.
Més solidaritat i fórmules més imaginatives
Si aquestes fundacions han aconseguit multiplicar la seva partida per a beques no ha estat perquè l'Administració hagi incrementat les seves subvencions. L'ampliació de pressupost es deu fonamentalment a una major aportació d'empreses i particulars i a campanyes tan simpàtiques i originals com efectives a l'hora de recaptar cèntim per cèntim. A la Fundació Catalana de l'Esplai, per una banda, han comptat amb 50.000 euros extraordinaris obtinguts de la Marató per la Pobresa organitzada l'anys passat per TV3 -és a dir, obtinguts dels televidents catalans.
Però d'altra banda, han recorregut a la imaginació. “A més de les beques, estrenem un sistema d'autofinançament”, explica Josep Maria Valls, portaveu de la Fundació Catalana de l'Esplai. “A cada família que s'apunta a unes colònies o casal li donem un talonari per a una loteria amb un valor determinat, en funció del temps de l'activitat; llavors la família té dues opcions: o va venent els números del talonari -per pagar-se la activitat- o el guarda i després sortegem unes quantes estades per a tota la família”, detalla Valls, que defensa que de moment la iniciativa funciona prou bé. Una altra opció són els patrocinis, que la fundació ha establert amb l'empresa Wala, que s'ha compromès a donar material d'acampada a aproximadament 1.000 families.
Una vàlvula d'escapament saludable de la crua realitat
“Fa un parell o tres d'anys que no marxem de vacances”, diu Jordi Haro, que sap que les colònies, encara que només d'una sola setmana, són un espai de descompressió per als seus fills. El moment d'escapar de la Barcelona hostil i entrar en contacte amb la natura. “Es relacionen amb altres nens, es diverteixen com en cap altre lloc”, afegeix.
Josep Maria Valls defineix aquestes activitats com “escoles de ciutadania”, i incideix en com fomenten l'“autonomia”, sobretot en els joves. A més, destaca també com els campaments, colònies i altres activitats similars s'erigeixen en l'única oferta d'“oci no basat en el consumisme”.
En situacions de vulnerabilitat, i ja en casos més crítics que el de la família Haro, les activitats d'educació en el lleure són fins i tot “preventives”. “Separen el nen d'un context de dificultats que els comporta neguit i desordre”, valora Maria València, responsable de les activitats estiuenques de la Fundació Pere Tarrés. A més, “constitueixen un espai d'educació integral: de desenvolupament intel·lectual, físic, emocional, de vincles amb l'adult monitor, de relació amb la natura, d'educació en valors cívics...” enumera València, que sentencia: “Aquestes activitats no són un luxe, són una necessitat”.
Sobre este blog
Este blog recoge la primera etapa de El Diari de l'Educació, ahora un medio con identidad propia, que forma parte de un proyecto de periodismo independiente comprometido en la defensa del Estado del bienestar.
También puedes leer algunas de las noticias de El Diari de l'Educació en castellano
