Aquesta és la trista notícia de la repressió, i Clara Valverde m'explica: A Mario Arias, president de l'associació de malalts de Sensibilitat Química Múltiple de Tarragona li havien valorat el grau d'invalidesa absoluta. No obstant això, l'ICAM li ha reduït la seva pensió perquè diuen que “ajudar els malalts és com una feina”. La Clara s'ho pren com un seriós avís per a totes les persones malaltes i una nova mesura de “càstig” per als que denuncien les seves condicions d'invisibilitat i desprotecció, o simplement volen defensar la dignitat i els drets dels qui posen malalts i no es resignen a quedar muts, sords i aïllats, sense ajudar els qui passen pels mateixos tràngols.
Des del Col·lectiu Ronda valoren que vénen temps difícils, però no pensaven que poguessin arribar a ser-ho tant. I és que ells han seguit molt de prop el procés pel qual Mario Arias, president de l'associació AQUA (Afectats Químics i Ambientals) de Tarragona que porta molts anys lluitant pel reconeixement dels drets dels malalts de Síndrome de Fatiga Crònica i Fibromiàlgia. Ara, en una resolució sense precedents, li han rebaixat la pensió perquè l'ICAM considera que ajudar els malalts és com treballar!!
És un primer pas cap a una societat que pretenen menys lliure i solidària, i més deshumanitzada. I la Generalitat de Catalunya avisa i ho fa castigant: Segons l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (ICAM), Mario Arias va desenvolupar una intensa i destacada activitat en defensa del col·lectiu de persones afectades per substàncies químiques i radiacions. Entre altres coses, exigeix la creació d'una unitat especialitzada en sensibilitat química múltiple a la província de Tarragona, però la seva activitat de reivindicació i ajuda ja és raó suficient per reduir el seu grau d'invalidesa, tot i l'existència d'informes mèdics encarregats pel propi ICAM que avalen la persistència de les lesions. Des de l'ICAM es justifica la reducció del grau de la seva invalidesa absoluta argumentant que “es té constància que el pacient realitza i participa activament en reunions i conferències com a representant de l'Associació AQUA i altres col·lectius i es dedica a ajudar a altres afectats i sobre tot a litigar i defensar els drets dels afectats”.
Justificant l'injustificable
“Per descomptat, no veig a aquest pacient capacitat per a cap tipus de treball”. Aquesta contundent declaració és la frase amb què conclou l'informe mèdic del Dr. Julián Márquez Sánchez (Neuròleg i especialista en neurofisiologia clínica. Ex-Cap de la Secció de Neurofisiologia Clínica de l'Hospital Universitari de Bellvitge), emès a instàncies de l'ICAM per avaluar si era necessari o no revisar el grau d'invalidesa reconegut al senyor Mario Arias.
En el seu informe, el Dr. Márquez considera que persisteix en l'afectat una Síndrome de Sensibilitat Química Múltiple amb “afectació multisitèmica” i “trastorns de tipus neurocognitiu i també de caràcter respiratori, digestiu, fatiga crònica, fibromiàlgia i, més específicament, intolerància ambiental”. Un quadre clínic bastant sever com per justificar plenament el manteniment de la situació d'invalidesa absoluta (incapacitat per exercir qualsevol feina) que el Sr. Arias tenia reconeguda des de l'any 2002.
Contra el criteri d'aquest prestigiós facultatiu que elabora el seu informe a petició expressa de l'ICAM, l'organisme avaluador contraposa un segon informe mèdic sense identificar el nom del metge que el confecciona on es considera que el senyor Arias pot realitzar “un altre tipus de treball que no suposin esforços o exposició a químics ”, tot i el cos del Sr Arias reacciona virulentament a químics tan quotidians com un perfum, ambientador o els detergents que habitualment fem servir per rentar la roba.
Però és que a més, la decisió de revisar el grau d'invalidesa de Mario Arias arriba justament quan està a punt d'executar una sentència que obliga la Generalitat de Catalunya a abonar una important quantitat en concepte de danys i perjudicis. La incapacitat del president de AQUA deriva de les malalties contretes com a conseqüència de l'exposició a agents químics nocius que va patir quan treballava com a peó d'Obres Públiques en el manteniment de carretera i que van ser provocades per la falta de mesures de seguretat dels que els tribunals han fet responsable a la Generalitat de Catalunya.
Dimarts que ve a la seu del Col·lectiu Ronda de Tarragona es realitzarà una roda de premsa per denunciar la situació, i Mario Arias hauria de comptar amb el nostre suport. Totes les persones que no acceptem que ens retallin o eliminin la nostra dignitat i drets com persones malaltes o defensores de la sanitat pública, enviem les nostres fotos per correu electrònic a aquatarragona@gmail.com per formar un gran mural davant el qual se celebrarà la roda de premsa el proper dimarts, 15 de juliol, a les 11:30h amb Mario Arias i els advocats del Col·lectiu Ronda a Rambla Nova 37, 3r 2a de Tarragona.
En aquesta roda de premsa el Col·lectiu Ronda vol denunciar el que consideren una cacera de bruixes empresa contra una persona que des de fa anys i malgrat les enormes dificultats que suposa la seva malaltia ha treballat incansablement per donar a conèixer aquesta patologia i ajudar a totes les persones que, com Mario, es veuen obligades a lluitar sense descans per accedir a tractaments mèdics adequats i veure reconeguts els seus drets com a malalts i malaltes. Una persona que, des de la seva posició de president de l'Associació AQUA de malalts químics i ambientals de Tarragona, és un dels membres més actius i significats de la comunitat d'afectats per la Sensibilitat Química a suport d'altres malalts i malaltes i per a qui la revisió del grau de discapacitat comporta una pèrdua econòmica considerable en passar del 100% de la base de cotització sense tributació (invalidesa absoluta), al 75% i subjecte a cotització per IRPF (invalidesa total), a més d'una rebaixa en l'import del recàrrec que li correspon com a conseqüència de l'origen professional de les seves malalties.
Resulta absolutament intolerable que l'ICAM revisi el grau d'invalidesa d'una persona anteposant el criteri mèdic d'un especialista en la matèria a la qual el propi organisme ha encarregat un informe consideracions tan subjectives i mancats de rigor com, per exemple, que “reaaliza i participa activament en reunions i conferències ”.
A part d'oposar-se judicialment a la injustificable decisió de l'ICAM, des del Col·lectiu Ronda expressen tot el seu suport i reconeixement al senyor Mario Arias contra els intents de demonitzar l'actitud de qui davant l'adversitat decideixen posar-se dret i ajudar els altres a fer-ho, fins i tot si aquesta forma d'actuar molesta estaments mèdics i administratius que segueixen negant a tantes i tantes persones afectades de Sensibilitat Química el reconeixement i l'atenció que requereixen.
I totes nosaltres, en persona o representades per les nostres fotos, estarem també amb l'Associació AQUA i amb Mario Arias.
Sobre este blog
El Diari de la Sanitat forma parte de un proyecto de periodismo indepeniente comprometido con la defensa del Estado del bienestar. Si quieres participar, ponte en contacto con nosotros a fundacio@catalunyaplural.cat.
Este blog ha sido la plataforma para impulsar un nuevo medio digital:
