Opinión y blogs

eldiario.es

Llamada ciudadana contra el desinterés en las elecciones europeas

#OccupyEP2014 ha sido el hashtag elegido por los activistas reunidos este jueves en Barcelona y Madrid con el objetivo de alertar sobre la alta abstención prevista para el 25M y promover la toma de conciencia ciudadana respecto a la importancia del Parlamento Europeo.  A pesar de ser quien decide el presupuesto de la UE y aprueba el 90% de la legislación europea, la participación prevista es incluso inferior a la de las últimas elecciones: si en 2009 votó el 46% de la población, este domingo se prevé que lo haga un 40-43%.

Los participantes en la acción #Datactic2 votaron simultáneamente en Barcelona y Madrid el hashtag y han lanzado la campaña de manera sincronizada a las 12:15 horas.  En menos de una hora, #OccupyEP2014 era  trending topic  y miles de tuits inundaban las redes instando a "ocupar el Parlamento Europeo".  Los candidatos a la presidencia han sido algunos de los interpelados, con cuestiones directas sobre sus intenciones en materia fiscal.

La elección directa del presidente de la Comisión Europea y la oportunidad de dar representación a los partidos minoritarios gracias la circunscripción única no han conseguido, de momento, movilizar al electorado.  La baja participación preocupa a los impulsores de la iniciativa, que alertan sobre el riesgo de crecimiento de opciones de ultraderecha, xenófobas y racistas.  Las organizaciones y los activistas reunidos por #DaTactic reivindican una "Europa de las personas" ante la actual Europa de los mercados.  Una Europa social y solidaria que luche contra los paraísos fiscales y combata las desigualdades y la pobreza con una fiscalidad justa.

Seguir leyendo »

Crida ciutadana contra el desinterès en les eleccions europees

#OccupyEP2014 ha estat el hashtag escollit pels activistes reunits aquest dijous a Barcelona i Madrid amb l’objectiu d’alertar sobre l’alta abstenció prevista pel 25M i promoure la presa de consciència ciutadana respecte a la importància del Parlament Europeu. Malgrat ser qui decideix el pressupost de la UE i aprova el 90% de la legislació europea, la participació prevista és fins i tot inferior a la de les darreres eleccions: si el 2009 va votar el 46% de la població, aquest diumenge es preveu que ho faci un 40-43%.

Els participants a l’acció #Datactic2 han votat simultàniament a Barcelona i Madrid el hashtag i han llançat la campanya de manera sincronitzada a les 12:15 hores. En menys d’una hora, #OccupyEP2014 era trending topic i milers de tuits inundaven les xarxes instant a “ocupar el Parlament Europeu”. Els candidats a la presidència han estat alguns dels interpel·lats, amb qüestions directes sobre les seves intencions en matèria fiscal.

L’elecció directa del president de la Comissió Europea i l’oportunitat de donar representació als partits minoritaris gràcies la circumscripció única no han aconseguit, de moment, mobilitzar l’electorat. La baixa participació preocupa els impulsors de la iniciativa, que alerten sobre el risc de creixement d’opcions d’ultradreta, xenòfobes i racistes. Les organitzacions i els activistes reunits per #DaTactic reivindiquen una “Europa de les persones” davant l’actual Europa dels mercats. Una Europa social i solidària que lluiti contra els paradisos fiscals i combati les desigualtats i la pobresa amb una fiscalitat justa.

Seguir leyendo »

Mapa del consum responsable de Barcelona

Un grup de gent segueix la ruta Pamapam.

  Des de fa una dècada, a la seva botiga taller del carrer Peu de la Creu, a Ciutat Vella, Maria del Mar dissenya i fabrica Lolitas, nines de drap personalitzades que poden assemblar-se a un tant com un ho desitgi. Al seu costat, en el mateix espai, Imanol inventa i compon llums amb antigues peces de piano i amb les restes de plàstic que el mar escup a la platja de Zumaia. A Novedades, una antiga fàbrica de làmpades que conserva tot el seu vell encant, tots dos sobreviuen donant nova vida a vells materials, alhora que reivindiquen allò artesanal, l'originalitat i el consum responsable.  

"La crisi va fer desaparèixer molts tallers, però aquest és un barri molt dinàmic i ara es nota un ressorgir, la tornada de gent que vol fer coses seves, que obre galeries i botigues per mostrar el seu treball", apunta Maria del Mar. "Són gent que, sovint, tenen altres feines amb les quals guanyen una mica de diners i que després donen sortida a la seva creativitat i gaudeixen amb aquests negocis artesanals", abunda aquesta partidària del trueque com a forma de sortir-se'n.

Maria del Mar, Imanol i la seva botiga Novedades són només un exemple del tipus d'iniciatives que han servit per elaborar 'Pamapam', un mapa virtual i col·laboratiu que localitza els diversos establiments de consum responsable que es poden trobar a Barcelona. Impulsat per l'ONG Setem Catalunya amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i recentment llançat a la xarxa, aquest mapa és una invitació a que comprem amb consciència.

Seguir leyendo »

Lluny de la pau i el benestar social

Barbàrie, ultratge, temor i misèria són paraules esfereïdores que evoquen actes cruents que ens envolten. Cada dia hi ha dones assassinades pel menyspreu del seu sexe, abusos sexuals a menors i a adults, expulsions de la llar davant la impossibilitat de pagar un lloguer injust, abusos d’autoritat, repressió de les llibertats públiques justificada en un ordre social no sempre just, dèficits d’atenció sanitària, fraus, pobresa...

Les quatre paraules apareixen en el primer paràgraf de la Declaració Universal dels Drets Humans. Van ser escrites fa 65 anys per les Nacions Unides per fugir del risc d’una tercera guerra mundial que assolés la Terra. Aquest risc anava i continua anant en relació amb la manca de respecte als drets dels altres: drets polítics, llibertats públiques, drets socials, drets mediambientals. I, malgrat que la Declaració ha arribat a l’edat de la jubilació, no es pot jubilar. Encara som molt lluny de la pau social i el benestar al qual la societat aspira.

La via per assolir la pau i el benestar social és en la mateixa Declaració: creure en la igualtat de drets i de dignitat de totes les persones. I assumir que tots tenim deures envers la comunitat.  No hi ha drets sense deures i només vivint en una societat justa és possible el seu lliure i ple desenvolupament.

Seguir leyendo »

L'altre gran recapte

Estem d’enhorabona: el Gran Recapte ha recollit 3.075 tones d’aliments, superant així el rècord de l’any passat. Ens hem de felicitar i agrair la col·laboració a tots els que hi han participat: organitzadors, voluntaris i ciutadans que han contribuït per cobrir una necessitat bàsica de moltes persones i famílies que avui pateixen situacions crítiques de manca de recursos. La iniciativa dels bancs d’aliments, organitzacions no lucratives sorgides específicament per respondre a aquesta necessitat, ha estat molt important i s’ha convertit en un referent en l’escenari assistencial, fonamentat en el principi cristià de donar al que té gana.

Una de les persones que més treballa per impulsar aquesta iniciativa, l’amic Antoni Sansalvadó, deia fa temps en una entrevista que l’èxit dels bancs d’aliments és el major fracàs de les polítiques socials i de l’Estat del benestar. Aquell dia vaig pensar que estava plenament d’acord amb ell i em vaig alegrar que, precisament ell, ho pensés així.

Tot i que reconec l’aportació de la població que col·labora amb donacions de productes alimentaris, que en alguns casos representen un fort sacrifici i un gran acte de solidaritat, no puc deixar de dir que no ens podem donar per satisfets amb aquesta pràctica i vull compartir algunes reflexions.

Seguir leyendo »

L'economia social, el gran repte de present del Tercer Sector

Quart Congrés del Tercer Sector Social, celebrat a Barcelona.

No serà la panacea. Ni tan sols el motor principal. Però l'economia social, diuen alguns experts, hauria d'esdevenir un eix sobre el qual articular la recuperació econòmica i la nostra societat post crisi.

"En el moment en què estem, el paper de la ciutadania és imprescindible. El binomi estat-mercat ja no és suficient; cal incorporar el social, el tercer sector, per tenir una economia més plural i una millor convivència", afirma Jordi Valls, economista i col·laborador de la Coopérative de Développement Régional del Quebec.

Valls és un dels professionals que, aquesta setmana, va aportar idees i propostes en el quart congrés del Tercer Sector Social, celebrat a Barcelona. La reunió pretenia debatre, en aquests temps de retallades i de dificultats de finançament, sobre la necessitat de magnificar la dimensió econòmica del Tercer Sector Social, o el que és el mateix, sobre la seva capacitat per oferir no només serveis no coberts per l'estat, sinó també per generar llocs de treball i riquesa.

Seguir leyendo »

Natasha Rolston: "Únicament donar a la gent un lloc per viure no serveix per a res"

Natasha Rolston a la seu a Barcelona de l'ONG Sonrisas de Bombay

Natasha Rolston és la responsable del departament de sensibilització de l'ONG Sonrisas de Bombay, una organització que tracta de millorar les condicions de vida als 'slums', els assentaments urbans d'aquesta gran metròpoli de l'Índia. Rolton va estar recentment a Barcelona, on va participar d'un debat organitzat per la Federació Catalana d'ONGs sobre sobre el dret a l'habitatge amb activistes locals.

Com definiria un 'slum'?

Un slum és bàsicament un lloc on hi ha molta gent vivint, gent pobra que no tenen espai per viure. Falta higiene, recursos bàsics i un habitatge digne. Moltes vegades els nens estan desnodrits, les dones sempre són víctimes de la violència domèstica i sovint els homes no tenen feina. Aquesta és la condició de vida de la gent que viu en els slums. Físicament, estan composats de cases petites, moltes vegades una sobre l'altra, on normalment hi ha més de quatre persones vivint en una habitació. No tenen accés a l'electricitat ni aigua potable i és un ambient antihigiènic. Això és exactament el que és un slum.

Seguir leyendo »

Tot s’hi val per fer front a les violències?

Com es produeix el canvi social i polític i quin paper hi juguen els moviments socials és una pregunta central en el si dels activismes i els debats acadèmics. La mateixa emergència de moviments socials és indissociable de l’existència de conflictes i marcs de valors contraposats entre diferents grups d’interès.

En quina mesura utilitzar la violència o apostar per la noviolència per fer visibles aquests conflictes i pressionar per un altre tipus de solucions? Quines formes d’acció prendre per a la protesta?

Es remunten ben lluny en el temps les històries i experiències de persones i col·lectius que s’han rebel·lat davant d’allò que consideraven injust amb mecanismes que, durant el final del segle XIX i sobretot el segle XX, anomenem desobediència civil o acció directa noviolenta. N’és un exemple el relat de Sòfocles de fa uns 2500 anys a on Antígona argumenta la seva desobediència en base a la idea que la llei de l’autoritat política no és absoluta i, en conseqüència (no pot ser cap sorpresa l’espoiler), és castigada durament.

Trencar l’obediència, prendre acció davant la injustícia són estratègies que pretenen sacsejar el servilisme, curtcircuitant l’habitual exercici de poder per tal de posar-lo en qüestió i demanar una alternativa. En paraules de Luther King, l’acció directa noviolenta busca “generar una crisi i propiciar una tensió” de manera que qui es nega sistemàticament a negociar es vegi obligat a enfrontar el problema.

La tria dels instruments per a l’acció reflecteix els valors de les activistes. En una àmplia anàlisi publicada el 2006, della Porta i Diani, especialistes en el tema, identifiquen en els moviments socials dels darrers anys i del món occidental un ventall més ampli en les seves formes d’acció, i la tendència i el rebuig de la violència com a instrument per a l’acció. Tot i que aquest debat sobre noviolència o violència per produir el canvi social o polític sembla decantat cap a la primera opció, això no exclou però, que existeixi el debat o que les fronteres entre acció
noviolenta o violenta estiguin clarament dibuixades.

A casa nostra l’aposta per la noviolència des dels activismes té una llarga trajectòria, però no està exempta de debats. La darrera onada de capitalisme ferotge i de retrocés en drets que vivim ha tornat a posar en el focus diverses lluites, que no fan més que reflectir les múltiples vessants en les que actualment es concreta el conflicte social i polític.

Seguir leyendo »

La Generalitat es manté inactiva davant de la catàstrofe de Filipines

Vista aèrea de la catàstrofe a Filipines

Quatre dies després del pas del tifó Haiyan per les Filipines, que va causar al menys 10.000 morts, la Generalitat encara no ha destinat cap partida per ajudar les seves víctimes, al contrari de l’Estat espanyol, que hi ha enviat un milió d’euros, o l’Ajuntament de Barcelona, que ha aportat 30.000 euros. “Tenim dificultats pressupostàries, procurem fer el possible”, assegura Carles Llorens, director de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. “Estem veient si podem fer alguna cosa amb els pressupostos del 2014”, explica Llorens.

L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) ni tan sols ha convocat el Comitè Català d’Ajut Humanitari d’Emergències tot i que Llorens ha assegurat a Catalunyaplural.cat que ho farà en els propers dies.

Aquest comitè es va crear l’any 2005 per coordinar l’acció de l’ACCD, el Fons català de cooperació al desenvolupament, l’Ajuntament de Barcelona i diverses ONG convocades en funció del cas. Però les ONG denuncien la seva “inoperativitat”. Es va produir una reunió a finals d’octubre per parlar de Síria però no va acabar amb cap compromís concret per part de l’administració catalana. De moment, l'aportació catalana a les víctimes del conflicte sirià és de dues ambulàncies. Les ONG expliquen que l’última reunió del comitè en què es van aprovar ajuts d’emergències va ser el 2011 durant les inundacions al Paquistán.

Seguir leyendo »

Carta a la ciutadania per lluitar contra la pobresa

Unes 4.200 entitats catalanes presenten la campanya 'Pobresa Zero' d'aquest any. (Foto: Noelia Román)

Avui, en el dia internacional per l'eradicació de la pobresa, unes 4.200 entitats socials de Catalunya han unit forces en un acte simbòlic per recordar a la societat i als polítics catalans que "la pobresa és evitable" i que, davant les desigualtats, només cal la justícia social.

Aquests dos lemes vertebren la campanya Pobresa Zero d'enguany, que té com objectiu un canvi en el rumb de les polítiques socials de la Generalitat i del Govern central per salvar l'Estat del Benestar.

"La pobresa no és una fatalitat, és evitable i busquem la corresponsabilitat de la societat i dels polítics", ha assenyalat Miriam Acebillo Baqué, presidenta de la Federació Catalana d'ONG per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament (FECONG). "Reclamem que s'acabi amb l' austericidi actual, que hi hagi un canvi de rumb en les polítiques socials", ha afegit Acebillo.

Seguir leyendo »