eldiario.es

Menú

Les dificultats de la nova política per transformar el model policial

Barcelona no aconsegueix seguir l'estela de Badalona o Sabadell en el compliment de la promesa de dissoldre les unitats antiavalots de la Guàrdia Urbana

El govern d'Ada Colau ultima un Pla Director de Seguretat que facilitarà el control de les males praxis i que busca empatitzar més amb els col\·lectius vulnerables

Experts en Seguretat i Drets Humans, com Montserrat Tura, Noe Ayguasenosa, David Fernàndez i José Martínez, reflexionen per a Catalunya Plural sobre el repte de transformar un model de seguretat que s'ha quedat antic

- PUBLICIDAD -
Amadeu Recasens en una reunió amb la plana major de la Guardia Urbana

Amadeu Recasens en una reunió amb la plana major de la Guardia Urbana Ajuntament BCN

L'arribada a les institucions de les forces polítiques forjades en el 15M no ha estat una notícia celebrada pels cossos de seguretat de Catalunya. Especialment per a la Guàrdia Urbana (GUB), que depèn directament dels ajuntaments, les primeres institucions en conèixer de primera mà el nou municipalisme sorgit de les eleccions del 24-M. Sindicats policials i cúpules directives de la GUB s'han posat en alerta davant d'una fornada d'alcaldes i regidors que, mesos enrere, havien liderat la crítica més ferotge contra un model policial “violent i antic”.

Després de guanyar les eleccions, una de les primeres reaccions de l'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, va ser, precisament, complir amb la promesa de suprimir els antiavalots de la GUB, una de les unitats més polèmiques. Una mesura a la qual de seguida es va sumar Sabadell, amb un govern també liderat per nous projectes polítics. No obstant això Barcelona, icona del canvi, no ha estat capaç de liquidar aquesta ala de la GUB, tal com es comprometia en el seu programa, i ara per ara treballa a fons en un pla director que ha de donar la volta al model policial.

L'home clau per aconseguir-ho és Amadeu Recasens, el nou comissionat de Seguretat. Expert en drets i humans i polítiques de seguretat, Recasens avança a aquest mitjà que el seu "és un model basat en la proximitat i la mediació". L'alcaldessa de Barcelona Ada Colau, aconsellada per l'advocat i ara tinent d'alcaldia de Seguretat, Jaume Asens, ha encarregat a Recasens la missió de renovar la imatge de la GUB, sota sospita després de casos com el 4F, que l'emissió del documental Ciutat Morta va retratar deixant a la intempèrie les males praxis d'alguns agents.

La primera pedra a la sabata de Recasens, però, ha estat la dissolució dels antiavalots. "A diferència d'altres ciutats, la dimensió de la capital catalana fa més complex aquest objectiu", explica el comissionat a aquest mitjà. Les anomenades UPAS són el departament en què, segons l'ex sergent de la GUB, José Martínez, hi ha "més pomes podrides". L'ex sergent, avui jubilat, lamenta que el Pla Director en què treballa Recasens "doni per fet que aquesta unitat és indissoluble".

L'advocat Jaume Asens compareix amb el diputat David Fernàndez de la CUP al Parlament / João França

L'advocat Jaume Asens compareix amb el diputat David Fernàndez al Parlament João França

Una altra veu estretament vinculada amb els drets humans i les denúncies per abús de poder, el periodista David Fernàndez, va un pas més enllà i titlla "d'autèntics macarres" els antics gestors polítics de la policia municipal. Fernàndez, que és membre de la Coordinadora Catalana per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura, creu que les UPAS "s'han dissoldre". L'ex diputat de la CUP recorda que es van crear l'any 1996, influenciades "per les pitjors doctrines penals del segle XX: Criminalitzar la gent no pel que fa sinó pel que és".

Martínez defensa que la GUB ha demostrat "capacitat i professionalitat durant moltes dècades", però insisteix que la unitat d'antiavalots, "acumula massa actuacions que han passat el límit de la legalitat vigent, amb maltractaments i vexacions". De fet, al seu videobloc personal, fa temps que relata casos de maltractaments que ha viscut en primera persona i cita "els centenars de denúncies que interposen els ciutadans als tribunals per excés de poder".

L'ex agent, que va donar  una polèmica entrevista a aquest mitjà després de l’emissió del documental Ciutat Morta, cita també el cas de l'Isma i Dani, dos estudiants detinguts irregularment el 29 de març de 2012 després de participar en la vaga general contra la reforma laboral. Martínez, enfrontat amb els seus excompanys de la GUB -en especial amb el sindicat de la SAPOL- des que va començar a denunciar casos de males praxis, insisteix que els conflictes d'ordre públic corresponen a unitats BIRRO i ARRO del Cos de Mossos d' Esquadra.

Un cos  no menys polèmic que tampoc passa inadvertit per a Fernàndez, que vincula la Brigada Mòbil dels Mossos amb una "cultura política absolutament de gimnàs, en el sentit negatiu". De fet, l'Audiència de Barcelona va condemnar fa poc més d'un any el mosso que va agredir l'ex diputat durant el desallotjament de la Plaça de Catalunya, en el marc del moviment dels indignats. L'advocat dels demandants era Jaume Asens, avui una de les persones de confiança de l’alcaldessa de Barcelona.

Més proximitat i control polític d'Afers Interns

L'experta en mediació i polítiques de Seguretat, Noe Ayguasenosa, considera "molt important en el cas de la GUB el treball independent d'Afers Interns", la secció encarregada de detectar possibles comportaments irregulars dins del cos. La que va ser responsable de Relacions amb Associacions i Mediació del Departament d'Interior durant el Tripartit, amb Joan Saura al capdavant d'Interior, recomana "un organisme efectiu que vigili i tingui mecanismes de control de les males praxis i molt especialment de la mala praxi que vulnera drets fonamentals".

De moment, i com una de les principals novetats, la unitat d'Afers Interns, que fins ara depenia de l'intendent major, Evelio Vázquez, cap de la policia municipal, passarà a ser dirigida personalment per Recasens, com a responsable polític de la GUB i en contacte constant amb Asens i Colau. En una conversa amb Catalunya Plural, Recasens avança que el nou pla director pivotarà en tres conceptes fonamentals: proximitat, transparència i territori; a més d'un nou organigrama que descarregui de responsabilitats a Vázquez.

L'alcaldessa Ada Colau amb el comissionat de seguretat Amadeu Recasens i el cap de la Guàrdia Urbana Evelio Vázquez

Colau amb el comissionat de seguretat, Amadeu Recasens, i el cap de la GUB, Evelio Vázquez Ajuntament de Barcelona

Encara que Recasens ha explicat per activa i per passiva que en el cos de la GUB "no hi sobra cap efectiu", la veritat és que el comissionat vol assumir el pes d'algunes decisions com les que depenen d'Afers Interns. La continuïtat de Vázquez respon a la voluntat de l'equip de BComú de mantenir un cert equilibri entre les seves mesures, sobretot després que dimitís el gerent de la GUB, Joan Delort, minuts després de conèixer-se els resultats de les municipals del 24-M.

Una altra de les línies en què treballa l'Ajuntament és en l'elaboració d'un protocol d'actuació dels agents que eviti identificacions i detencions per motius racials, tal i com demanen entitats com les agrupades en la plataforma Tanquem els CIEs. "Cal afegir coneixements no operatius, per tal que les operacions estiguin lliures de prejudicis i estigmes que en alguns casos condicionen l'actuació", recomana Ayguasenosa.

Cap a un nou model de Seguretat

David Fernàndez, membre de la Coordinadora Catalana per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura

David Fernández (CUP) ve "hipocresía y cinismo" en las reacciones a los atentados

David Fernández EFE

L'ex diputat de la CUP al Parlament, David Fernàndez, sosté que cal canviar l'actual model, que qualifica d'"absolutament reactiu, coercitiu i repressiu", per un "model de mediació comunitària" i demana una gestió alternativa dels conflictes "des d'una perspectiva social, més que no pas penal". Fernàndez posa l'exemple de la gestió que ha fet Barcelona del Top Manta: "És un problema de concepció, si es defineix els Top Manta com una estructura d'alta volada criminal, comencem malament".

El periosita i membre de la Coordinadora Catalana per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura, creu que "gestionar policialment una ciutat desigual és un fracàs permanent". I posa un exemple: "El frau fiscal català és de 17 milions d'euros, però hi ha un classisme policial i judicial que sempre pensa que els delinqüents són les persones més vulnerables de la societat. La presó està plena de pobres i dissidents, no trobaràs ni rics ni corruptes”, conclou.

Noe Ayguasenosa, experta en mediació i polítiques de Seguretat

Noe Ayguasenosa

Noe Ayguasenosa ICV

“Les polítiques de seguretat són les polítiques públiques que tenen més càrrega ideològica pel que fa a model", opina Ayguasenosa, que especifica: "entre el model de seguretat de l'esquerra transformadora i la dreta conservadora, ens trobaríem en dues concepcions radicalment oposades d'entendre el món”.

La que va ser part fonamental en l'equip de Saura al capdavant dels Mossos, creu que molta gent interpreta que “la seguretat és conservadora, en lloc d’entendre-la com la garantia de fer-nos gaudir de la resta de drets i llibertats”. Ayguasenosa fixa un dels principals mals dels agents en la "falta de contundència" amb les males praxis: "Cal enviar un missatge de no condescendència i treballar per un corporativisme de servei públic i no de defensa del sector". I demana que es premiï aquells agents que denuncien "les males praxis i prioritzen el servei públic".

José Martínez, ex sergent de la Guàrdia Urbana de Barcelona

José Martínez, ex Sargento de la Guardia Urbana denuncia abusos policales / Jordi Molina

L'Exsergent de la Guàrdia Urbana, J. Martínez J.Molina

"El tema de la policia en aquest país és un tabú, ho va ser durant el franquisme i ho continua sent en aquesta mal anomenada democràcia", creu Martínez. L'ex Sergent de la GUB se sent molest amb l'alcaldessa Colau i es pregunta per què BComú va formar un Eix de Seguretat Ciutadana, del que forma part de forma activa, si després no fa cas dels seus consells. "Vam presentar al comissionat Amadeu Recasens un projecte i no se'ns ha tingut en compte".

Martínez lamenta que BComú, Colau, Asens o Recases "tinguin por" de plantar cara a les estructures policials, a les quals assegura haver-se enfrontat. "Tinc la sensació que les cúpules policials estan per sobre de qualsevol projecte polític, les pressions d'aquestes cúpules, frenen d'arrel qualsevol canvi que els incomodi".

Montserrat Tura, exconsellera d'Interior de la Generalitat

Montserrat Tura

Montserrat Tura, exconsellera d'Interior PSC

"Els debats en matèria de seguretat es limiten massa al funcionament dels cossos policials i ja és hora de tenir una mirada més general sobre les polítiques de justícia penal", demana l'exconsellera d'Interior, Montserrat Tura. L'ex líder socialista aposta per la incorporació de les causes de la delinqüència en els centres d'estudi.

“Fa molts anys que, en els Estats més avançats i en matèria de prevenció, les organitzacions més dinàmiques de la societat s'incorporen a la formació dels agents”. Per a Tura, "una part d'aquests coneixements permeten fer una formació més integral dels professionals que formen part dels cossos policials, alhora que s'insta els governs a no considerar la policia com un instrument únicament de seguretat".

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha