Carmen, de Laforet a Amoraga; Dones, de la postguerra a les xarxes socials. Premi Nadal 2014

Carmen Amoraga ha guanyat el premi Nadal amb una història sobre la pèrdua i la superació L’obra premiada explica com la vida d’Giuliana dóna un gir transcendental davant la mort i pèrdua del seu marit a causa d’un càncer. Amoraga, que tracta temes actuals en les seves obres, ha volgut mostrar les diferents formes de relacionar-nos dels éssers humans. Així, la protagonista passa per diverses fases, fins i tot la idealització.

“Por dificultades en el último momento para adquirir billetes, llegué a Barcelona a medianoche, en un tren distinto del que había anunciado, y no me esperaba nadie.

Era la primera vez que viajaba sola, pero no estaba asustada; por el contrario, me parecía una aventura agradable y excitante aquella profunda libertad en la noche. La sangre, después del viaje largo y cansado, me empezaba a circular en las piernas entumecidas y con una sonrisa de asombro miraba la gran Estación de Francia y los grupos que estaban esperando el expreso y los que llegábamos con tres horas de retraso.“

I així comença la primera obra premiada del Nadal, Nada de Carmen Laforet, el primer premi Nadal (1944) parlava de la opressora societat barcelonina de postguerra en el que una dona troba una esquerda de llum en la Universitat i en Ena, una noia de la qual es farà íntima amiga i que tindrà un paper important en la seva vida, ja que al costat d’ella aprendrà el que el món exterior pot oferir.

Universitat, Barcelona, el camí gairebé iniciàtic de la protagonista que entra en contacte amb el món gràcies a una altra dona. I en aquestes set dècades aquella dona de Carmen Laforet que es deia Andrea, de manera metafòrica esdevé Giuliana, la protagonista de “La Vida era eso”.

Giuliana és la dona (i així es defineix ella) d’un marit actiu de les xarxes socials mentre que ella pràcticament no els fa cas. Així, a poc a poc, Giuliana, amb dues filles al seu càrrec, va recreant la vida del seu cònjuge a través dels amics i converses que mantenia a través de Facebook. Finalment troba refugi en aquest món i crea una història sobre la pèrdua, l’amor i la superació.

La història abasta el tema de l’esquerda de gènere ja que és el marit qui és molt actiu a les xarxes i alhora la vida virtual interpretat com a reflex de la vida real (en la mesura que la vida no sigui ‘real’, és clar), el recolzament en les xarxes socials.

Del rebuig inicial, la protagonista passa a establir relacions amb tots ells, aconseguint superar la terrible pèrdua i fins i tot refer la seva vida. Es tracta, segons el parer del jurat, d’un llibre que ha conjugat “amb sentit finíssim el llenguatge d’avui”, que “aborda les noves formes de comunicar-se i la relació amb els altres a través de les xarxes socials” i que, a més, és capaç de “tractar amb humor un tema tan dur com és la pèrdua d’un ésser estimat”.

2014, 1944 dones, xarxes socials, opressió, superació, i llum

Article publicat a Donesenxarxa