Les dones i l’escletxa salarial

“L'escletxa salarial és la diferència de salari entre homes i dones per treball igual o d'igual valor. És a dir, que les dones, pel fet de ser-ho, cobren menys que els homes, que pel fet de ser-ho cobren més”, explica Carmen Sarasúa, professora d'Història Econòmica a la UAB. Actualment, l'escletxa salarial gira entorn d'un 25% de diferència entre els dos gèneres*: les dones cobren 77 cèntims de cada dòlar que guanyen els homes. Aquest és un dels molts indicadors que mesuren les desigualtats laborals entre homes i dones, i és especialment significatiu per la importància que té el salari en tots els aspectes de la nostra vida.

L'escletxa salarial és un fenomen provocat per causes diverses, totes amb origen al sistema patriarcal. D'una banda, existeix la segregació horitzontal, que és la diferència d'accés segons gènere a determinats sectors productius. És a dir, que hi ha unes feines considerades masculines que haurien d’executar els homes i d'altres considerades femenines pròpies de les dones. Aquestes últimes solen estar menys valorades i, per tant, també menys remunerades. Una altra causa que explica l'escletxa salarial és el treball de cures no remunerat que les dones carreguen sobre les seves espatlles.

Això té conseqüències negatives sobre elles, com és el fet de no poder dedicar més temps a la seva carrera professional, acceptar contractes a temps parcial per poder fer-se càrrec de les persones dependents de la família o no poder assistir a espais externs a l'horari laboral on es gesten moltes de les ascensions de les empreses. En aquesta línia, les dones no ocupen gairebé espais de decisió, que és on es cobren els majors sous: allò que popularment coneixem com a sostre de vidre.

Per últim, els estereotips de gènere també són una important causa de la discriminació laboral de la dona, ja que existeix un pensament dominant de què determinades tasques no són pròpies d'una dona o que aquesta no tindrà la suficient capacitat per realitzar-les. Al llarg del vídeo les entrevistades expliquen la complexitat d'un fenomen com l'escletxa salarial i proposen algunes possibles solucions per pal·liar-la.

Opinar en audiovisual: un nou projecte de Dones en xarxa i Catalunya Plural

Opinar en audiovisual: un nou projecte de Dones en xarxa i Catalunya PluralA Dones en xarxa portem 13 anys impulsant l'opinió de les dones en matèria d'igualtat i ara volem reinventar la manera de fer-ho. Per això hem ideat el projecte en col·laboració amb Catalunya Plural Igualtat a fons. Consisteix en la creació i difusió a les xarxes de vídeos que tracten amb profunditat temàtiques relacionades amb la igualtat de gènere: l'escletxa salarial, la conciliació, l'explotació sexual, la violència de gènere, les dones i la tecnologia, etc.

Igualtat a fons vol donar visibilitat a dones de diferents sectors i experiències que des del feminisme i la perspectiva de gènere analitzen críticament la nostra societat. Per què les dones cobrem menys que els homes? Per què el sector TIC compta amb tant escassa presència de dones? Quins avenços i retrocessos ha fet la nostra societat entorn de la violència masclista? Aquestes són algunes de les moltes preguntes que volem anar responent amb cada vídeo, que s'adaptarà a l'agenda feminista de l'actualitat. Perquè si el masclisme travessa cada un dels àmbits de la vida, combatre'l implica igualment una resposta transversal.

Amb Igualtat a fons, Dones en xarxa vol aprofitar les possibilitats comunicatives de l'audiovisual per difondre el pensament feminista a les xarxes socials de forma més accessible i entenedora. Els vídeos tindran una durada d'entre 5 i 10 minuts i s'exhibiran a la web de Dones en xarxa i de Catalunya Plural.

El primer vídeo és una reflexió entorn de l'escletxa salarial a partir de l'anàlisi de quatre entrevistades: Carmen Sarasúa, professora d'Història Econòmica a la UAB; Sara Berbel, doctora en Psicologia Social i directora general de Barcelona Activa; Chelo Chacartegui, professora titular de Dret del Treball a la UPF, i Maria Àngels Viladot, doctora en Psicologia Social i escriptora.

*Cal apuntar que les dades i el vídeo no contemplen identificacions de gènere més enllà d’home/dona