La justícia decideix si admetre les querelles contra Mas i diversos membres del Govern pel 9-N
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha de decidir aquest dilluns si admet i posa ordre a les set querelles i 25 denúncies que s'han presentat contra el president Artur Mas i membres del seu govern per la celebració del procés participatiu del 9-N. Entre elles hi ha la de la Fiscalia General de l'Estat, per desobediència greu, prevaricació, malversació i usurpació de funcions, encara que Eduardo Torres-Dulce ja no veurà el seu desenllaç com a fiscal general.
A les 10 h es reuneixen cinc magistrats de la sala civil i penal de l'Alt Tribunal català amb el doble objectiu de decidir si admeten a tràmit les denúncies i querelles i si, de fer-ho, opten per agrupar-les totes en una sola causa. La majoria de denúncies van ser interposades per particulars en diferents municipis catalans durant el 9-N, però també n'hi ha de presentades per partits minoritaris a Catalunya com UPyD, Vox o Plataforma per Catalunya.
La seva admissió a tràmit obriria un procés judicial molt complex, ja que caldria decidir sobre múltiples acusats i delictes. Si bé la Fiscalia General de l'Estat va apuntar a Artur Mas i dos de les seves conselleres -la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera d'Ensenyament Irene Rigau-, s'han presentat denúncies que assenyalen també com a responsables del 9-N a membres del Govern com el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, o el de Presidència, Francesc Homs. És el cas de la querella de Manos Limpias, que els acusa també d'un delicte de sedició.
La Fiscalia Superior de Catalunya, requerida pel TSJC, es va posicionar a favor de la unificació de les querelles el passat tres de desembre, al·legant que la Llei d'EnjudiciamentCriminal preveu que els delictes que estan connectats han d'agrupar-se sota un sol procés per tal d'evitar reiteracions. Algunes d'aquestes querelles es troben ja sobre dels escriptoris dels diferents magistrats que es reuniran aquest dilluns. Donada la complexitat de la deliberació, és possible que els magistrats no arribin avui a una conclusió definitiva, i que s'emplacin a altres reunions en el futur.
La querella de la discòrdia
La querella de la discòrdia
Fa un mes la Fiscalia General de l'Estat va presentar una querella contra Mas, Ortega i Rigau per haver convocat la votació del 9-N malgrat la seva suspensió cautelar per part del Tribunal Constitucional. Aquesta querella, la gestió dels temps de la qual va evidenciar un dels diversos desencontres viscuts entre Torres-Dulce i el Govern, un dels desaires que va conduir a la dimissió del fiscal general dijous passat.
El document es va presentar tot i que tots els fiscals de la Fiscalia Superior de Catalunya ho van considerar injustificat, i després de diversos dies de tensió entre ells i la Fiscalia General.
La querella deixa constància que la Generalitat va incórrer en un delicte de “desobediència greu” al TC l'afavorir accions com la distribució d'urnes i paperetes, l'enviament de cartes previ al 9-N, la convocatòria de reunions als instituts per demanar la seva col·laboració o el manteniment de la web de publicitat institucional.
