Tic, tac. Tic, tac. Tic, tac... El to dels anuncis de promoció de la recollida selectiva d'enguany deuen haver sorprès a més d'una persona. Hem passat de les campanyes de caràcter institucional, que buscaven convèncer a través de la complicitat o que buscaven l'acció a través de l'educació a una campanya radicalment diferent. Una nena i un nen amenaçadors ens esbronquen per no separar els residus en una campanya que aspira a canviar els comportaments de la població encara que sigui per compassió. Tic, tac. Tic, tac... el temps se'ns acaba.
Servirà per fer convèncer els qui encara no separen els residus? No sembla probable. Crearà polèmica? Després del debat que es va generar arran de la famosa «Envàs on vas?» no hi ha gaire més a dir. Tanmateix no deixa de ser una campanya especialment significativa. Com de final d'etapa. «Reacciona!» ens exigeixen però entre línies es pot llegir «No sabem que més fer perquè ens facis cas». «Redueix, reutilitza, recicla. Reacciona!». I no és per menys, després de dècades –sí, dècades– de campanyes d'educació ambiental, ja fa anys que a Catalunya la recollida selectiva està estancada a nivells massa baixos pels objectius ambientals i no sembla que puguem esperar que es produeixi un canvi generalitzat de l'actitud de la població a través de noves campanyes per més radicals en la forma que siguin. Potser estem posant massa el pes del canvi en la gent? Potser qui hauria de reaccionar són uns altres?
Com cada a any, la campanya compta amb el suport econòmic d'Ecoembes i Ecovidrio, que representen els interessos de les empreses envasadores i que estan obligades per llei a dedicar part del seu pressupost a campanyes d'educació ambiental.
Casualment aquesta campanya ha aparegut la mateixa setmana que es publica la llista Forbes de les persones més riques. Entre elles figuren noms com Sol Daurella –propietària de Coca-Cola– o Demetrio Carceller –de Damm– pesos pesants al consell d'administració d'Ecoembes i que han basat el seu model de negoci en fer servir envasos d'un sol ús. «Reutilitza» ens proposa la campanya però no és la ciutadania qui ha decidit que no hi hagi envasos reutilitzables als comerços.
«Redueix» ens demanen, però els supermercats com Mercadona –Juan Roig és la tercera fortuna de l'estat– opten per oferir productes amb gran profusió d'envasos. O Amancio Ortega i Isak Andic –primera i cinquena fortuna de l'estat i propietaris d'Inditex i Mango– han basat el seu negoci en una moda de baix cost i curta vida que promou el consum irreflexiu.
És evident que l'educació ambiental i l'educació en valors és fonamental per assolir els objectius que ens demanen però no ho és menys que al ciutadà no se li posen les coses fàcils. I aquests serien només alguns dels exemples de com les decisions sobre el model de negoci empresarial afecten la capacitat del ciutadà de consumir de manera responsable i sense produir residus. Pensem en els electrodomèstics, les càpsules de cafè, gots i vaixella d'un sol ús...
Com a resposta a aquesta realitat, des de la societat civil i a tot el món, una visió alternativa de com utilitzar els recursos naturals està prenent cos. És el moviment Residu Zero que advoca per crear aliances entre la ciutadania, el món local i les empreses amb un model de negoci diferent per repensar el sistema de producció i consum i desvincular l'augment del benestar de l'augment del consum de residus. Un nombre creixent d'organitzacions en formen part i cada cop són més els governs locals que es comprometen a desplegar estratègies per promoure la reutilització, incrementar el reciclatge i reduir la producció de residus. A Catalunya fa temps que existeix l'Estratègia Catalana Residu Zero i aquesta mateixa setmana l'Ajuntament de Barcelona ha presentat una proposta d'estratègia Residu Zero; aquesta estratègia vol aspirar a compartir uns objectius més ambiciosos amb el teixit econòmic, polític i associatiu de la ciutat per tal d'evitar enviar recursos valuosos a abocadors i incineradores i promoure l'economia local verda.
Els ens locals poden fer-hi molt però necessiten també la complicitat de les administracions d'àmbit superior per adoptar mesures i instruments que els facilitin la tasca. Calen iniciatives com el sistema de dipòsit per a envasos d'un sol ús que promou la plataforma Retorna i que fa temps que estudia la Generalitat sense acabar-se de decidir a posar-hi data, propostes com la Llei de Prevenció de residus que fa anys que està sobre la taula del Parlament de la mà de Rezero - Fundació Residus i Consum o actuacions a escala estatal com una reducció de l'IVA per afavorir la reparació i reutilització de productes –com ha anunciat Suècia que aplicarà ben aviat– en el marc d'una reforma fiscal verda que faciliti nous models de negoci basats en l'eficiència en l'ús dels recursos o la prohibició dels gots i plats d'un sol ús a França.
Aquest repte no es pot abordar només des de les exigències a la ciutadania. És responsabilitat compartida. Reaccionem?
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
