Smart city és el concepte de moda. Tant que és gairebé impossible no trobar-lo en cadascuna de les publicacions, documents, informes, memoràndums, presentacions o estadístiques d’aquelles administracions que aposten per estar a l’última en qüestions com la gestió dels serveis, la nova economia, el transport o la sostenibilitat. Conceptes, d'altra banda, força generals i ambigus. Qui no vol viure a una ciutat intel·ligent?
L’Ajuntament de Barcelona per descomptat que sí. De fet, hi té dedicat un apartat complet dins de la web de Barcelona Activa. Allà és possible trobar-hi enllaços d’interès, noticies i fins i tot, ofertes de feina vinculades a les smart cities. La postura històrica de la ciutat és tan clara en favor d’aquest tipus d’iniciativa que dóna acollida, des de l’any 2011, al Smart City Expo World Congress, cita ineludible per a totes aquelles empreses i institucions interessades i que es repetirà el proper novembre. A més d’això, fa un parell d’anys que des del mateix Ajuntament es va impulsar la posada en marxa de la Fundació Barcelona Institut of Technology for the Habitat (BIT HABITAT), encara que no sense certa polèmica. L’objectiu principal d’aquesta Fundació és convertir-se en una eina de lideratge en innovació urbana, reunint companyies vinculades a les noves tecnologies juntament amb institucions i organismes públics, cosa que vindria a ser un exemple més de la coneguda col·laboració público-privada (Public-Private-Partnership o PPP en l’argot del sector) a què tan acostumats ens té Barcelona i el seu famós Model.
A més, dins del món empresarial barcelonès existeix un lobby, el Barcelona Global, centrat en l’impuls i promoció d’aquest tipus d’iniciativa, on es troben empreses tan conegudes com Abertis, Accenture, Agbar, Deloitte, Endesa o Freixenet. La coincidència de l’Ajuntament amb aquest tipus de propostes és tal, que el passat febrer Barcelona Global va entrar a formar part de la seva Fundació BIT HABITAT.
Ara bé, què són realment les smart cities?, són realment aquests instruments neutres de col·laboració público-privada que ens ven la propaganda oficial? En un article publicat fa un any en el bloc sinpermiso.info, el geògraf i urbanista Jordi Borja incloïa les smarts cities dins de les estratègies de publicitat que portaven a terme les grans empreses, en el seu intent de vendre a governs locals i nacionals, els seus darrers desenvolupaments tecnològics. Borja fins i tot les titllava de cursileria ridícula. No obstant això, aquesta aproximació al concepte d'smart city des dels plans de màrqueting empresarial, podria amagar alguna cosa més profunda: la crua realitat de la societat capitalista contemporània.
Les smart cities, com abans les ciutats creatives, sostenibles, verdes, etc., no són més que una nova forma d’anomenar l’extracció de les plusvàlues, típiques de les polítiques neoliberals, que produeix la ciutat. Passats els famosos Golden Fifties, els 50 anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, on el pacte establert entre el capital i el treball va possibilitar la implementació de polítiques de cort keynesià, les ciutats van aparèixer com elements ideals des d'on continuar el procés d’acumulació capitalista. Aquestes van passar de ser una baula més dins de la cadena productiva. Van deixar de ser l’escenari de la reproducció social, de la vida i les relacions en comunitat, per convertir-se en un producte més de consum. Així, sota l’epígraf smart city, no trobaríem més que noves formes d’externalització i privatització de l’espai urbà, dels serveis i la sostenibilitat que, en teoria, s’encarreguen de promoure.
Un exemple d’això el tenim en la propera posada en marxa de la T-Mobilitat, el nou sistema de pagament del transport públic de Barcelona que substituirà als anteriors. Com va informar fa poc el periodista Marc Andreu, des de l’autoritat del Transport Metropolità (ATM), regida principalment per la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, s’ha adjudicat la seva implementació a un consorci constituït, entre altres empreses, per CaixaBank i Indra, per una suma total de 70 milions d’euros. D’aquesta forma, en un moment de restriccions pressupostàries, les administracions públiques i els seus organismes vinculats, han preferit apostar per aquesta nova forma d’explotació de la ciutat decantant-se del costat del veritable poder, l’econòmic, abans que per les classes més populars, les quals fa mesos que demanen un transport públic més barat i accessible.
És per això que hem de preguntar-nos, som realment tan intel·ligents?, és Barcelona una smart city?
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
