Carles Capdevila, el factor humà


El factor decisiu, el que separa el bon periodisme del mal periodisme, el que marca les fronteres de l'ètica, és el 'factor humà'. És l'actitud personal de cada periodista la que garanteix, o no, que el periodisme compleixi amb la seva funció social. Si féssim història, veuríem que les millors i les pitjors èpoques dels diaris van lligades als editors i els directors de cada moment. És el «factor humà». Tan decisiu en la vida, i en el periodisme.

Els diaris van ser, i són, un extraordinari instrument per informar i formar els ciutadans. Per oferir una visió global i enciclopèdica del món. Per viatjar de la realitat més propera a la més allunyada i descobrir que, tot i la distància, tenen molt a veure. Per viatjar de la notícia, al seu perquè. Han estat, i són, els diaris una peça angular de les democràcies. Una magnífica eina per defensar valors col·lectius, el progrés, la cohesió social, el bé comú. Són tan importants els diaris, que la societat hauria de posar-los en les millors mans possibles. En el cas del diari Ara i Carles Capdevila va ocórrer així. Però el poder no l'hi va posar fàcil.

Carles Capdevila va deixar la direcció del diari Ara el 24 de novembre de 2015 a causa del càncer que un any i mig després li costaria la vida. Va convertir el seu discurs de comiat davant la redacció en un al·legat a favor del periodisme lliure i independent. I va reflexionar sobre el seu paper com a director i la seva relació amb el poder. Aquest discurs forma part ja de la història recent del periodisme. És una de les moltes lliçons que ens ha deixat Carles Capdevila.

Però el 'factor humà', el comportament personal dels periodistes, també ha estat la principal causa del descrèdit del periodisme. L'actuació d'alguns periodistes ha causat greus danys a l'exercici de la professió, especialment quan són aquests professionals els elegits per a llocs de responsabilitat. I, des de la seva posició de poder, acaben convertint les redaccions en dictadures al seu servei. És un clàssic citar les frases de Ryszard Kapuscinski que “els cínics no serveixen per a aquest ofici” o que “per ser periodista cal ser bona persona abans que res”. És veritat, però sovint aquest desig no s'ha complert en l'accés als llocs de direcció dels mitjans. I les ‘bones persones’ i els que no eren cínics de les redaccions van pagar les conseqüències.

Carles Capdevila va ser una de les excepcions. Va ser 'una bona persona' al capdavant d'un diari. Una qualitat que va saber transmetre a la redacció, a les pàgines del diari i, finalment, als lectors. No hauria de ser excepcional, però en l'època en què Capdevila va ser director, i ara, molts responsables de mitjans de comunicació actuen amb la lògica del benefici immediat, de l'audiència fàcil o dels rèdits de la complicitat amb el poder. No amb la lògica de l'ètica. Si no amb el joc de les influències. És llavors quan els lectors intueixen que el seu diari respon només a interessos propis. A connivències polítiques i econòmiques, i no als interessos de la col·lectivitat. Que el seu diari ja no forma part de la premsa entesa com a servei públic, on el benefici i el legítim ànim de lucre estan sotmesos a l'interès general i al dret a saber.

Davant d'aquesta lògica del periodisme i del poder, necessitem referents com el de Carles Capdevila. Va contribuir a transformar la societat, fent visibles als invisibles, donant veu a aquelles persones que no la tenen. Va trencar la temptació del silenci o l'oblit d'aquelles realitats que, creuen molts responsables dels mitjans, no donen ni poder ni audiència. I va ser honest, perquè va situar al centre del seu treball l'ètica, com a forma de defensar la credibilitat i la responsabilitat davant els ciutadans als quals serveix el periodisme. Aquest és el 'factor humà' que avui li reconeix la societat, i el periodisme.