Són ciutats sense por les que no es conformen, les que es revisen per convertir-se en llocs de confiança i les que es qüestionen ¿davant quina situació estem? Com estem vivint les nostres vides ?; i sobretot què es pot fer per avançar en drets en un context hostil? I aquesta acció de qüestionament emergeix quan la gent ens unim, ens organitzem sigui com a moviment social, acadèmic o polític.
Els canvis socioeconòmics de les darreres dècades arrosseguen amb ells unes condicions de precarietat i explotació que s'inscriuen amb violència en els nostres cossos. Estem davant d'un capitalisme de nou tipus que ha donat l'esquena al pacte capital-treball i desmantella les condicions de vida i els drets dolorosament adquirits al segle XX. El capital financer té una nova lògica d'acumulació que està generant expulsions del mercat de treball, del consum, dels territoris, dels centres cobejats de les ciutats. Es tracta d'expulsions globals però que en cada context es despleguen amb diferents llenguatges de la violència: guerres, especulacions, gentrificació, pobresa, mort, explotació.
A aquestes noves condicions se sumen antigues desigualtats associades a la naturalització dels rols de gènere: extenuants dobles jornades de treball per a la majoria de les dones, feminització de la pobresa, cuidadores sense temps per cuidar-se... Són les crisis diverses, com l'econòmica, la de sostenibilitat de les cures, l'ecològica o la de representació política. I totes elles tenen un impacte significatiu en les desigualtats entre homes i dones.
Convivim llavors en temps d'inestabilitat, d'incertesa i moltes vegades de desesperança. No obstant això, malgrat tenir un context global de dificultat compartida, som alhora societats cada vegada més heterogènies i diverses, capaços de desenvolupar aliances i veure-hi oportunitats reals de canvi, de suma, de trobada des del reconeixement mutu i els objectius en comú.
Per això parlem de la trobada internacional d'aquest cap de setmana a Barcelona, Ciutats sense Por , com un espai substancial on ens reunirem moviments municipalistes de diferents continents, plataformes ciutadanes que compartim preocupacions i diagnòstics, governs locals que entenen el seu compromís amb la ciutat com un desafiament global on les aliances són indispensables i urgents.
Compartim molts reptes, entre ells una cosa que a Barcelona estem treballant com a absoluta prioritat: posar la sostenibilitat de la vida al centre de les polítiques públiques, prioritzar les persones, reconèixer les cures com a part indispensable de la vida i per a la construcció de ciutats més justes. El reconeixement dels treballs de cures i de la riquesa que genera es vincula a l'ampliació de la condició de ciutadania en el sentit del reconeixement a l'aportació en la creació de valor. Per això és un tema prioritari per generar respostes emancipadores des de les ciutats. Qüestionar-nos, reconèixer-nos. Assumir la fragilitat de la nostra condició humana no només és assumir una realitat contextual sinó que és rebel·lar-se, sense por, contra un sistema basat en la boja idea de l'omnipotència individual i en la dominació sobre els altres. És generar llaços de cooperació que enforteixin la nostra pròpia condició de vida i les lluites comunes davant un món cada vegada més divers. A més, és recuperar la responsabilitat de la nostra relació amb la natura a la qual hem torturat com a recurs sense fi. És, finalment, assumir la interdependència entre nosaltres, amb els i les altres i amb el món que ens envolta.
Admetre la fragilitat també és valent. El nostre objectiu és tornar la dignitat i la importància que els treballs de cura aporten. Equiparar les dedicacions, evitar l'explotació i generar una ciutadania plena per a totes, sense que el gènere i la classe generin ciutadanies de segona.
De les xarxes feministes, hem après que en xarxa som poderoses; que juntes, compartint les nostres experiències personals i col·lectives en dinàmiques obertes, i no jeràrquiques, ens reconeixem, i som més capaços d'entendre els mecanismes de subalternitat de gènere, de classe i d'origen. Les xarxes són un revulsiu per generar estratègies de resistència i de subversió. És a dir, per fer política feminista. Per confeccionar ciutats feministes, ciutats sense por.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
