eldiario.es

Menú

Els Mossos, aquells nanos tan macos de l’Administració

Els Mossos han tingut massa actuacions en els darrers anys on han aplicat un grau de força superior al necessari. Hi ha imatges que ho demostren. Només cal buscar-les a la xarxa: el desallotjament plaça Catalunya, agressió a un nen de 13 anys a una manifestació a Tarragona, llançament de pilotes de goma

- PUBLICIDAD -
Apartados del cuerpo los ocho mossos d'Esquadra imputados en el caso del Raval

El director general dels Mossos d'Esquadra, Manel Prat, i el conseller Ramon Espadaler.

La reputació dels Mossos d'Esquadra està per terra. I qui són els responsables d’aquesta situació? El conseller d’Interior, Ramon Espadaler, i el director de la Policia, Manel Prat. Són ells els que manen -o intenten manar- i posen ordre a la policia catalana. Lògicament, els Mossos i les seves actuacions fora de lloc també tenen gran part de responsabilitat de què una bona part dels ciutadans de Catalunya tingui aquesta visió negativa de la policia catalana.

Ramon Espadaler -com va fer Felip Puig en el seu dia- i Manel Prat no han gestionat bé la comunicació en els moments crítics. Una actuació desproporcionada dels Mossos amb una resposta contundent dels seus caps pot minimitzar l’efecte negatiu de la mala praxi policial, però si els responsables de la policia no gosen eradicar certes actuacions i les encobreixen, el mal que li fan a l’organització és molt gran. Si pensen que encobrint-los els fan un favor, s’equivoquen.

La feina de qualsevol policia mai no és fàcil, però hi ha maneres i maneres de resoldre problemes o situacions de tensió. I els Mossos en moments delicats sembla que sovint utilitzen una força excessiva, que a vegades té conseqüències molt greus per a algunes persones. Algunes transcendeixen als mitjans i altres no.

Dels 16.500 mossos que hi ha a Catalunya segur que molts són grans professionals i entenen molt bé que la seva missió és ajudar i protegir els ciutadans. Però també és evident que altres no ho veuen així. Caldria analitzar per què. Potser el ràpid desplegament del cos i la davallada del nivell de les proves d'accés hi tenen alguna cosa a veure?

Desproporció policial

Els Mossos han tingut massa actuacions en els darrers anys on han aplicat un grau de força superior al necessari. Hi ha imatges que ho demostren. Només cal buscar-les a la xarxa: el desallotjament plaça Catalunya, agressió a un nen de 13 anys a una manifestació a Tarragona, llançament de pilotes de goma a manifestacions, detenció de l’empresari al Raval...

En l’últim cas que ha saltat als mitjans de comunicació, el de l’empresari que va morir després de ser detingut pels Mossos al Raval, sorprèn la contundència amb la que el redueixen. E n els vídeos que van gravar els veïns es percep un detall important: el primer que fan els Mossos que arriben de reforç és fer fora a tothom que estava observant el que succeïa. Per què? Volien evitar que veiessin com actuaven?

Però el més preocupant de tot plegat és com el conseller Espadaler en comptes d’obrir ràpidament una investigació per esbrinar el que va succeir i prendre les mesures pertinents es decanta per protegir i justificar l’actuació policial. Els alts càrrecs d’Interior construeixen un argumentari que sovint no s’ajusta a la realitat amb l’únic objectiu de justificar el que a ulls de la majoria de la població és injustificable. Per què actuen així? És el que han de fer? Han de protegir els seus agents o els drets dels ciutadans?

Els polítics, principals responsables

Els consellers reclamen respecte per la seva policia, però si no canvien la seva manera de procedir serà impossible que se'l guanyin. Si volen que els Mossos recuperin la imatge que van tenir en els primers anys del seu desplegament els primers que han de canviar d’actitud són ells, els polítics. I han d’actuar de forma implacable per esbrinar si hi ha excessos policials i prendre les mesures que calgui per evitar que es repeteixin. I si cal han d’assumir ells mateixos la responsabilitat. Si no poden posar ordre haurien de plegar i donar pas a algú que sí que ho faci, costi el que costi.

Artur Mas també va voler dir-hi la seva i va assegurar que garantia que no hi hauria "cap encobriment” als Mossos, però reclamava que no hi hagués "prejudicis sobre una policia democràtica”. Encobriments, com s’ha demostrat, ja n’hi ha hagut ( Ester Quintana, Bertran Cazorla...), i els prejudicis s’acabaran el dia que el Govern actuï de forma implacable amb les actuacions inocrrectes d’alguns agents.

En aquest cas, com en molts altres, a Catalunya falta autocrítica. Estaria bé que qui tan diu estimar Catalunya és preocupés per garantir primer els drets individuals dels seus ciutadans abans de defensar a qualsevol preu les actuacions poc adequades de la policia catalana.

Més assumir responsabilitat i menys buscar culpables fora

Per altra banda, no deixa de ser curiós la defensa radical que fan els membres del Govern i alguns creadors d’opinió de l’òrbita governamental d’aquest col·lectiu. És una defensa constant passi el que passi i facin el que facin. Res a veure amb el tracte que sovint dispensen a altres servidors públics com els professors, metges, bombers... Què tenen els Mossos perquè siguin sempre tan ben tractats i tan protegits?

I com sempre, no falta qui veu atacs als Mossos des de Madrid. I es pregunta per què sempre els casos que surten als mitjans són els dels Mossos i no els de la Policia Nacional. Que vindria a ser el mateix que preguntar-se que per què els mitjans catalans parlen més del referèndum de Catalunya que del d’Escòcia o per què parlen més del Barça que del Madrid?

El doble criteri

I també es lamenten els Mossos que actuacions puntuals tinguin tanta repercussió mediàtica. Això sí, són els mateixos que quan hi ha una manifestació pacífica de 50.000 persones i 50 energúmens cremen contenidors es dediquen durant una setmana a criminalitzar les protestes per la reprovable conducta d’aquestes 50 persones i no parlen ni un moment del que reclamaven els altres 49.950. Curiós criteri. Tot molt coherent.  

Hi ha qui quan li interessa és mira el melic i quan no li interessa busca sempre culpables a la capital d’Espanya. Només un apunt sobre aquest tema: el Govern de Madrid fa un any va indultar per segon cop a quatre mossos sentenciats per tortures. A vegades convé recordar certes notícies per posar-ho tot en context. Pel que interessa es demana ajut a Madrid i pel que sembla Madrid ajuda. O algú pensa que l’indult dels Mossos es va produir perquè el Consell de Ministres d’aquell divendres de novembre de l’any passat no tenien res més interessant a fer?

Espadaler, tard i malament

Aquest dilluns s’ha sabut que vuit dels Mossos que van detenir a l’empresari al Raval han estat imputats per delictes contra la integritat moral, contra la vida, per obstrucció a la justícia i per coaccions. El conseller d’Interior, en saber-se la noticia, ha convocat una roda de premsa per anunciar que els apartava de les seves funcions. Fins fa poques hores seguien exercint com si no hagués passat res.

Espadaler arriba tard i malament. Fa només una setmana defensava la gestió dels Mossos que van participar en la detenció de Juan Andrés Benítez. Avui que la justícia ha intervingut i que s’ha vist acorralat no ha dubtat en actuar i fer el que hauria d’haver fet fa uns dies. La situació era prou greu com perquè hagués obert una investigació interna –seriosa, creïble i valenta– i mentre durava hagués apartat als seus agents de les tasques que realitzaven. Fer-ho requeria valentia, però sempre és més fàcil mirar cap a una altra banda.

Com acostuma a passar en política, va optar pel camí més senzill i el que li generés menys problemes interns. Un cop més els ciutadans passen a un segon torn. Els ciutadans haguessin agraït una ràpida i efectiva reacció del conseller. I haguessin percebut que el Govern començava a posar fre a les actuacions desproporcionades dels Mossos. I si Espadaler hagués actuat així hauria fet un pas per intentar recuperar la reputació de la policia catalana que tant li preocupa a ell i al president de la Generalitat.   

La fugida endavant que van emprendre Espadaler i el sempre discret director de la policia Manel Prat s’ha vist paralitzada avui de cop. Això sí, ni una dimissió política. Caldrà seguir de prop el procés judicial i comprovar com reaccionen els màxims responsables de la Policia si finalment hi ha una condemna contra els agents imputats. Assumiran alguna mena de responsabilitat?


- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha