Els nostres cossos, les nostres armes

La Fiscalia de Madrid acaba de sol·licitar que es confirmi la sentència condemnatòria a Rita Maestre per participar en la protesta de la Complutense amb un escrit que ha saltat a les xarxes i els mitjans pel seu biaix ideològic: “La ridiculització del paper de la dona a l'Església, les frases amb rimes pretesament enginyoses, el mostrar el tors nu o els sostenidors en un espai que per als catòlics és sagrat, l'ostentació de la seva forma de viure que implica expressions que portaven pintades en el seu tors, com ara 'violenta, bollera, puta, lliure, lesbiana', supera amb molt la llibertat d'expressió”.

Són precisament els arguments que addueix la fiscal en el seu escrit els que confirmen el potencial subversiu de la protesta i revelen el reaccionarisme, el caire patriarcal i confessional que mostren sovint la judicatura i altres àmbits de l'Estat fins i tot, per a sorpresa de molts, més de 30 anys després de la Transició. Per a la fiscal, presumir de ser “violenta”, “bollera”, “puta” o “lliure” en una església situada en un espai públic supera la llibertat d'expressió. Per desgràcia, la llibertat d'expressió és de vegades al nostre país un privilegi d'uns pocs i serveix per fer callar, insultar i condemnar les persones que ens rebel·lem cada dia contra la desigualtat, les injustícies i els abusos de poder. En concret i amb paraules feministes: nosaltres ens rebel·lem, entre altres coses, contra el patriarcat, l'heteronormativitat i el masclisme estructural i quotidià.

Segons la fiscal, la ridiculització del paper de la dona a l'església o ensenyar un tors nu o en sostenidors superen també la llibertat d'expressió. Històricament, l'església s'ha caracteritzat per alinear-se amb l'Estat en la repressió a les dones, els cossos de les quals han instrumentalitzat com a màquines reproductores. Fora d'aquest paper assignat, el cos de les dones, usat lliurement, resulta ofensiu, com mostren les reaccions a la protesta. No obstant això per aquestes institucions no ha estat ofensiu trepitjar el dret a la llibertat sexual i reproductiva de les dones, i el dret a la manifestació i llibertat d'expressió fent servir el nostre cos com a instrument enfront d'un sistema que continua tractant-nos com a menors. Els esforços per dur a terme aquesta infantilització de les dones responen a un intent desesperat d'evitar que canviï un statu quo que fa un temps que es posa en qüestió. El patriarcat va trobar un perfecte instrument en les institucions judicials, que es van encarregar de sistematitzar-lo. Avui encara queden vestigis en el sistema judicial d'un masclisme estructural contra el qual cal lluitar dia a dia. Són molts els exemples que salten a les pàgines dels diaris, escandalitzen la societat tres minuts i cauen en el pou de l'oblit de l'anecdotari. Ho veiem sovint: jutgesses que li pregunten a les dones que són vícitimes de violació si van tancar bé les cames o condemnes de violació anul·lades perquè la víctima portava texans i se suposa que va haver de col·laborar activament per treure-se'ls.

“A la platja és normal estar sense sostenidor per bronzejar tot el cos. Però era un temple, no una platja. En el present cas, la conducta de l'acusada quedant-se en sostenidor, traspassa el que podria ser una falta de protocol o de saber estar. Aquesta falta de protocol i falta de saber estar seria que es quedés en sostenidor en un ple de l'ajuntament o quedar-se en sostenidor en una recepció oficial”, afirma la fiscal. La referència a l'ajuntament, al qual Rita Maestre no estava vinculada en el moment de la protesta, dirigeix la nostra mirada al canvi representat per Ahora Madrid, però més enllà de possibles conjectures apunta clarament a una fèrria regulació de l'espai públic que afecta les que ens manifestem als carrers contra la violència masclista, les retallades en educació i en sanitat o els desnonaments, mitjançant legislació repressiva com la Llei Mordassa.

Davant les paraules de la Fiscalia de Madrid, que confon una protesta feminista amb el lliure ús del cos que fem les dones en diferents espais i que criminalitza els torsos nus que protesten a la Universitat contra la privatització de l'espai públic, nosaltres, des de Barcelona, també cridem davant del patriarcat i el neoliberalisme a l'uníson amb Ahora Madrid: “Som putes, senyoretes, bolleres, peixateres ... Seguim sent les bruixes que no vau poder cremar. Som i continuarem sent lliures!”