En la passada edició dels Premis Planeta va quedar-hi com a finalista l'exministra de Cultura Ángeles González-Sinde, amb la novel·la El buen hijo. Sinde, guionista de cinema i televisió, qui ja havia guanyat un Goya per guió i que durant el càrrec va dir en repetides ocasions que el que més trobava a faltar era tenir temps per escriure, ha guanyat amb aquest guardó 150.250 euros. És a dir: gairebé 25 milions de les velles pessetes.
Sinde, conegudíssima defensora de la regulació de la cultura en línia, promotora d'una llei que porta el seu nom i que va ser finalment aprovada pel Govern del Partit Popular, va ser ministra del Govern del Partit Socialista entre 2009 i 2011 i una contundent opositora a les descàrregues gratuïtes de fitxers a internet que, assegurava, anaven en contra del cinema espanyol i únicament beneficiaven els servidors d'ADSL. La seva polèmica llei ha estat tema de debat durant anys. I les complicacions que aquell debat va portar a la seva vida, la incomoditat, la persecució i el menyspreu que probablement va rebre, no els puc ni imaginar. I és lamentable. Tot i que va haver-hi també multitud de protestes pacífiques, cibernètiques i fins i tot legislatives que van voler aturar la llei que portava el seu nom i que, en la seva implantació final, hi va haver qui va suggerir anomenar-la Llei Sinde-Wert.
La polèmica llei, que es va fer efectiva el primer de març de 2012, s'erigia com una convençudíssima defensa de la propietat intel·lectual, del dret d'autor i autora, del respecte a la creació aliena i a les idees. Hi va haver campanyes del Govern que insistien en la necessitat de respectar aquestes idees dels creadors i valorar tots els esglaons de la indústria cultural, l'estendard de la qual, la indústria editorial, representa a Espanya un 2% del Producte Interior Brut.
Poc més d'un any i mig després de l'aplicació definitiva de la llei, Ángeles González-Sinde ha quedat finalista del Planeta i ha guanyat més de 150 mil euros. El Premi Planeta, que se celebra des de 1952, i en què han resultat premiats escriptors com Ramon J. Sender, Xavier Benguerel, Mario Vargas Llosa o Lucía Etxebarría -tot i que majoritàriament és un premi que han rebut homes, no dones-, ha donat al seu torn finalistes com Juan Benet, Boris Izaguirre o Zoé Valdés. I és un dels premis més coneguts del món literari internacional i sens dubte suposa un dels negocis més rellevants del conglomerat editorial de Grupo Planeta.
I en aquesta edició, el jurat integrat per Alberto Blecua Perdices, Ángeles Caso, Juan Eslava Galán, Pere Gimferrer, Carmen Posadas, Rosa Regàs i Emili Rosales, en qualitat de secretari amb vot, ha decidit premiar Clara Sánchez i fer finalista a la exministra Sinde. El que resulta d'una contradicció evident. L'exministra, que ha defensat els drets dels creadors, ara resulta que pot guanyar un premi que està claríssimament pactat i que fins i tot ha rebut queixes formals a l'estranger de participants que entenen, finalment, després de la sentència, que no han participat. Cal llavors preguntar-se si la Llei Sinde obeïa a la defensa de la cultura o si, per contra, tenia a veure amb una qüestió financera. Costa de creure que la mateixa persona que va sortir a defensar, a capa i espasa, aquells drets, ara es pugui asseure a negociar. Perquè així és com es guanyen aquest tipus de premis. La falsa sorpresa i les falses notícies formen part d'aquest show i negar-ho seria negar el que saben tots els agents que conformen el món editorial. I jo em pregunto: ¿Deixar creure a altres autors i autores que estan participant en un premi del que en realitat no participen, no seria una forma de corrupció (en el sentit més precari de la paraula)? ¿No és, això també, burlar-se del treball dels creadors? ¿Menysprear?
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
