eldiario.es

Menú

Més rebolcades a les execucions hipotecàries

Una nova sentència corrobora que si una entitat financera 'titulitza' un crèdit hipotecari deixa de ser la creditora d'aquest préstec

- PUBLICIDAD -

El passat 20 de gener de 2015 la Magistrada Isabel Maria Alvaz Menjibar, titular del Jutjat de Primera Instància nº 8 de Màlaga, va notificar a les parts l'estimació de l'oposició a una execució hipotecària en entendre que la part demandant, CREDIFIMO, no havia acreditat el caràcter o representació amb què demandava.

La magistrada exposa, en els ‘Fonaments de Dret’ que: "Entenem que l'entitat executant conservaria, llevat de pacte en contra, la facultat de realitzar els actes d'administració i gestió ordinaris, amb l'abast que els dos termes són habitualment considerats en l'activitat bancària, així com la iniciació i prossecució dels procediments judicials i administratius que siguin necessaris per al recobrament o defensa dels préstecs, crèdits, béns i drets. Més, donant com a cert el que s'ha transcrit, l'entitat demandant no pot reclamar com ho fa com a titular del crèdit de la pòlissa, sinó com a administrador i gestor, en haver-se cedit aquests. (....) Estimant que d'acord amb el que disposa l'article 559.2 de la LEC, per la part executant no s'ha acreditat el caràcter o representació amb què demanda. Procedeix el sobreseïment i actiu de les presents actuacions".

En conseqüència cal deduir que les entitats financeres en el cas d'haver cedit a un tercer -a un 'Fons de Titulització'- els drets que tenia sobre un determinat deute, ja no formarien part de la relació contractual i per tant no tindrien res a reclamar a títol personal.

La magistrada es referia a més, a una sentència precedent: "En aquest sentit en un supòsit similar es va pronunciar la Secció 9 de l'Audiència Provincial de València en sentència de 14 de Juny de 2005, amb cita d'altres anteriors '.

Amb posterioritat, el 6 de març, va tenir lloc la sentència de Fuenlabrada continguda a: "Un jutge declara que un banc no pot executar una hipoteca si ha venut tot el seu deute".

El 5 d'octubre de 2015, nova sentència a Granollers

Vicenta i Antonio van decidir fer front a les amenaces de Catalunya Banc, que volia fer-los fora de casa mitjançant una execució hipotecària. A la demanda van oposar, davant del jutjat de Primera Instància 7 de Granollers, d'una banda que Catalunya Banc SA no tenia legitimació activa donat que havia cedit el crèdit amb data posterior a la demanda i per un altre, i subsidiàriament, l’abús de la clàusula de venciment anticipat.

La jutgessa, Asunción Gomis Rodrigo, va estimar l’abusivitat de la clàusula de venciment anticipat sobre la base dels criteris fixats per la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 14 de març de 2013 dictada en l'assumpte C-415/11 (Mohamed Aziz vs. Caixa d’Estalvis de Catalunya, Tarragona i Manresa (Catalunyacaixa). En conseqüència, va acordar el sobreseïment i arxivament de les actuacions amb imposició de costes a la part executant, és a dir a Catalunya Banc.

I ho va fer deixant ben clar en la sentència el seu contundent punt de vista: "Per això, és evident, al meu parer, que la clàusula de venciment anticipat prevista en el crèdit objecte d'aquesta execució té la condició de clàusula abusiva. Resulta evident que cap deutor hagués assentit una clàusula semblant amb les conseqüències que comporta: insolvència i pèrdua de la llar en una relació contractual entre iguals".

La sentència fa a més una reflexió sobre els 'titulitzacions' que val la pena explicar. Vicenta i Antonio van argumentar a l'escrit d'oposició que Catalunya Banc havia perdut la legitimació activa adjuntant, per demostrar-ho, la carta que en el seu els havia remès Catalunya Caixa a la qual és diu: "Els informem que en data 15/4/15 s'han els drets de Crèdit dels Seus Préstecs / crèdits hipotecaris a un fons denominat 'FTA2015', Fons de Titulització d'Actius".

La jutgessa va examinar la documentació, va escoltar les parts durant la vista, va estudiar els fets i va sentenciar: "És cert que la defensa de CATALUNYA BANC, SA impugna el document en l'acte de la vista, però atès que la impugnació es va apreciar merament formal -en realitat no sabia si el crèdit garantit havia pogut ser cedit- i atès que a data actual no consta que s'hagi presentat cap tipus de denúncia per l'executant en relació al que s'ha afirmat en la carta en què s'ofereixen
dades totalment compatibles amb la veracitat de l'afirmació que es conté cal concloure que, efectivament, el crèdit garantit per la hipoteca que s'executa en aquest procediment va ser cedit el 15 abril 2015. En conseqüència, està clar, no ens trobem davant d'un cas de manca de legitimació activa sinó de pèrdua sobrevinguda de la mateixa com a conseqüència d'un
negoci jurídic posterior -cessió del crèdit garantit- pel que el supòsit és anàleg al previst en l'art. 17.1 paràgraf primer de la LEC on es disposa 'quan s'hagi transmès, pendent un judici, el que sigui objecte del mateix, l'adquirent podrà sol·licitar, acreditant la transmissió, que se li tingui com a part en la posició que ocupava el transmissor ', que en l'àmbit de l'execució hipotecària s'hauria d'adaptar interessant acreditació de la inscripció al seu favor de la garantia hipotecària en el
Registre de la Propietat. En conseqüència, la situació exposada no s'ha de resoldre en aquest incident d'execució".

Encara que la jutgessa no sentencia sobre la base de la cessió del crèdit a un Fons de titulitzacions, sí que afirma que l'executant ha perdut la legitimació en el procés de cessió -"pèrdua sobrevinguda de legitimació"- tal com va afirmar al seu moment el Banc d'Espanya i es recull en l'article "Rebolcada als desnonaments" publicat en aquest mateix diari el 21 d'abril de 2015.

La jutgessa no resol en aquest incident d'execució perquè reconeix els drets de l’adquirent que ocupa des de la cessió el paper del transmitent disposant dels mateixos drets. Passa no obstant això, que el nou adquirent és, segons s'indica en la carta de CatalunyaCaixa/CatalunyaBanc, un fons ‘FTA2015’ que per la seva condició de ‘Fons de Titulació’ no té personalitat jurídica.

Consultat l'advocat Óscar Luís Viera sobre els Fons de Titulitzacions, considera que al no posseir personalitat jurídica, el fons no té capacitat per ser part en un judici i iniciar accions, ja sigui per si o per mitjà d'un representant.

Estafa processal

Estem, continua Viera, davant una clara i típica estafa processal ja que el banc enganya el jutge mitjançant un contracte on figura com a part però silenciant que ja no és part (això és un engany suficient segons els requisits exigits per la doctrina i la jurisprudència perquè es doni l'estafa) i s'aconsegueix (en aquest cas seria una temptativa) una transmissió patrimonial per a si o per a tercer (resultat de l'execució o si escau de la subhasta). I en tot cas, el jutge és el subjecte passiu del delicte ja que és el destinatari de l'engany però no el perjudicat pel delicte.

Queda doncs per resoldre qui conserva la facultat d'interposar demanda d'execució hipotecària en el cas de cessió de préstec/crèdit a un fons de titulització. Si és que té solució, perquè a la vista dels fets el Banc ha perdut legitimació, el Fons no té personalitat jurídica ni està autoritzat, els Bonistes són amos només dels Bons, no del Fons i la societat gestora és el representant però no la propietària del Fons!

Annexos:

L'Associació d'Hipotecats Actius i el blog  Atac al Poder que encapçalen la defensa dels drets de la ciutadania víctima d'hipoteques titulitzades amb 500x20, denuncien un atac als seus serveis en Internet en ser-los bloquejats els formularis d'inscripció. Fins a tal punt arriba la guerra bruta davant el que sens dubte és una gran estafa. Sortosament ja ho han resolt.

Accés a les sentències

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha