eldiario.es

Menú

Música, mestra!

Tenim raons per lluitar i per ballar, i sobretot per lluitar ballant. Així es fan també les revolucions

- PUBLICIDAD -

Cada mes de març l'Ajuntament de Barcelona es prepara per celebrar els actes commemoratius i d'homenatge a les dones que construeixen dia a dia la nostra ciutat amb els seus talents, amb la seva passió i amb la seva força creativa.

A més dels actes institucionals del Dia Internacional de les Dones i el ja consagrat lliurament de premis als projectes impulsats per col·lectius de dones i feministes, enguany commemorarem aquest dia ballant.

Que tenim raons per ballar? Sí. Tenim raons per lluitar i per ballar, i sobretot per lluitar ballant. Així es fan també les revolucions. Ens ho va advertir la gran Goldman fa un segle i hem pres bona nota, perquè la lluita és llarga i l'alegria irromp amb força subversiva. Volem cantar, ballar, riure i gaudir juntes amb les artistes que tenim en aquesta ciutat, amb dones joves que ens estan donant una lliçó de creativitat i de lluita feminista a través de la música, i que són ja referents i font d'inspiració.

La música i el ball han estat des de sempre elements de distorsió de l'statu quo i un llenguatge d'empoderament i de construcció d'hegemonia a què les dones hem tingut dificultats d'accedir. Però malgrat els obstacles, moltes mestres, des d'Aretha Franklin, Billie Holiday o Ella Fitzgerald fins a Madonna o Beyoncé, passant per Janis Joplin, les Riot grrrl o Patti Smith, ens han fet arribar el seu missatge a través d'aquest mitjà. La música ha estat un canal per expressar l'opressió i per reivindicar una societat més justa. Per això, la música també ens pertany a les dones, la fem, i ens reivindiquem en ella amb intel·ligència creativa i afectiva, a l'estil de la Gata Cattana, quan algú li preguntava en una entrevista si es podia gaudir d'una cançó de rap masclista i ella contestava:

-És que fins ara no hi ha hagut més remei. D'esquerres o no, gairebé tots els rapers han ficat comentaris masclistes. Hi ha dues maneres d'encaixar això. Una és obviar-ho, que no és bo perquè no canvia res. L'altra és rapejar tu mateixa.

Les lletres de moltes d'aquestes dones joves que estan fent música des de la seva experiència de vida, de barri, de dona, de precària... Són pur empoderament. Són discursos d'apropiació que no estan exempts de provocació, com els de la Otra, Les Sueques, Monique Makon o Bad Gyal, amb les que cantarem i ballarem aquest any en el concert de Nou Barris del dia 11, o els de la Gata Cattana, a qui trobarem a faltar i a la qual agraïm tant el seu llegat feminista rapejat. Discursos que ens provoquen, sí, perquè la irrupció de les dones en determinats àmbits encara és un atreviment que elles aborden amb fortalesa i a bon ritme.

Nou Barris no serà l'únic escenari musical reivindicatiu aquest 11 de març. També Sants acollirà el concert a Can Batlló organitzat pel moviment feminista autònom. A Barcelona el dia 11 hi haurà música i serà la nostra revolució.

L'any 1912, les obreres nord-americanes cridaven 'Volem pa, però també roses! També volem la música, i ballar. Perquè el poble ens escolti cantar, pa i roses, pa i roses.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha