Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
Sobre este blog

El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.

Llegir Opinions en català aquí.

Podem i l'articulació de l'espai de ruptura a Catalunya

Óscar Guardingo / Luis Juberías / Marc Llaó

La victòria d'En Comú Podem el 20 de desembre va tancar a Catalunya el cicle curt que es va iniciar un any abans, el 9 de novembre de 2014, quan Artur Mas, en un acte de funambulisme monumental, va sortir indemne del que molts qualificaven ja de la seva mort política. La seva supervivència es va saldar amb la fallida de la majoria social que apostava pel dret a decidir iniciant-se una dinàmica de bloqueig entre blocs antagònics però degudament retroalimentats que va tenir la seva principal expressió en les eleccions del 27S. El procés com a expressió social d'un corrent de fons eminentment democràtica mutava en un supòsit institucional de fugida cap endavant on l'objectiu era mantenir a Artur Mas com a gran timoner al temps de poder refundar amb garanties una CDC corroïda per la corrupció. Es reproduïa la identificació país-partit com a herència viva del pujolisme.

Malgrat imposar-se el marc plebiscitari a les eleccions catalanes, el rellevant no va ser que el 'sí' a la independència no obtingués la majoria de vots d'una societat catalana prou plural i complexa, sinó que Artur Mas va obtenir el 'no' per formar govern. Llavors el sainet es va apoderar de la política catalana. Però el 20 de desembre, els i les catalanes van enviar un missatge: el referèndum perquè el poble de Catalunya pugui resoldre democràticament la qüestió del seu encaix a Espanya es demostra fet i fet com l'única via que pot donar sortida a la realitat social i política de Catalunya.

Aquest marc accelera un procés de recomposició de l'espai de ruptura a Catalunya que s'ha anat albirant a mesura que avançava el cicle electoral; es tracta doncs de la reordenació i avanç de diferents actors polítics, uns nous i altres no tant, cap a un espai comú, amb el clar objectiu de consolidar una majoria social i política a Catalunya que, sobre la base dels drets humans, la democràcia real i el dret a decidir, estigui en condicions d'obrir bretxa hegemònica i redefinir la centralitat política a Catalunya per així disputar el govern de la Generalitat.

Perquè la tornada al dret a decidir i sant tornem-hi dóna suport a les tesis en favor d'ampliar l'espectre social d'aquesta aposta d'alçada, partint que l'espai rupturista a Catalunya és plural i d'una gran complexitat. Si bé les classes mitjanes (especialment, la barcelonina, d'on procedeixen gran part dels activistes i militants polítics de l'esquerra) que van quedar en bona mesura capturades pel procés sobiranista s'han vist seduïdes per la possibilitat de recompondre entorn del lideratge d'Ada Colau, els barris i pobles de cultura popular i treballadora, sobretot de les diferents corones de l'àrea metropolitana on el PSC havia estat majoritari, se senten fortament interpel·lats per Podemos.

Per això, Podem està cridat a jugar un paper fonamental en aquest procés, en el qual per lògica haurà de gravitar amb personalitat pròpia, ja que garanteix la inclusió d'amplis sectors populars tradicionalment exclosos de la política catalana que no se sentirien referenciats sense l'estil i l'actitud plebea de la formació morada. Perquè en el fons, del que tracta aquest procés de confluència és de redefinir i actualitzar el catalanisme popular com a aposta de majories en clau de ruptura democràtica, que ara per ara no pot passar ni per la continuïtat del marc autonòmic, que és baluard i al mateix temps, entre d'altres, element detonador de la crisi de règim que viu el nostre país, ni per la desvinculació d'un projecte comú per a Espanya.

Així mateix, Podem haurà d'intervenir com a força eminentment catalana, amb entitat jurídica pròpia, que a més d'emanar de la realitat nacional on intervé, connecta amb lògiques de descentralització i autonomia territorial iniciades un cop acabat el cicle electoral en el marc de construcció de la organització per baix. Avançar en aquesta aposta ha de permetre generar les condicions per definir una proposta per Catalunya des de Catalunya, que, sens dubte, connecta amb una vocació plurinacional basada en el reconeixement d'Espanya com un país de països on les nacions que l'integren són subjectes sobirans capaços de decidir el seu futur polític a tots els nivells.

Sobre este blog

El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.

Llegir Opinions en català aquí.

Etiquetas
stats