eldiario.es

Menú

Sabina, un bon monosabio

Es pot estar d’acord o no amb el sobiranisme català, però el to utilitzat pel cantautor és preocupant perquè és elitista sense complexos.

- PUBLICIDAD -
Joaquín Sabina interrumpe concierto por un dolor, pero ya está bien

Joaquín Sabina

El cantautor Joaquín Sabina, famós per les rimes amb què basteix les seves cançons, en una entrevista al magazine setmanal de l’ABC ha trobat que havia d’oferir al món la seva opinió sobre el procés català. I, lligat a la qüestió, també sobre la prohibició dels toros a Catalunya. Com a bon afeccionat a “la fiesta”,  es comporta com un bon monosabio, que és el mosso que ajuda i ofereix socors al picador. En aquesta entrevista ho ha fet magníficament (suposem que sap qui és el picador que ajuda). Ens ofereix unes opinions absolutament superficials i en la línia més retrògrada del PP, però el més interessant, segons el nostre punt de vist és el to utilitzat, molt semblant als d’altres intel·lectuals espanyols i catalans. Per exemple, opina que plantejar la independència és infantil i que la gent contrària a les curses de braus és una ignorant.

S’hi pot estar d’acord o no, però el to és preocupant perquè és elitista sense complexos. Com fan tants de polítics, Sabina no respecta la gent, s’ho mira des de dalt. És interessant, l’opinió de Joaquín Sabina sobre tots els temes de la vida? Jo diria que no, si més no, no és més interessant que la de qualsevol altre ciutadà. Però és evident que ell creu que és imprescindible. I des de dalt de la seva torre d’ivori, s’ho mira i dictamina.

Per a tots aquests intel·lectuals de la pseudoesquerra és molt més fàcil, per exemple, posar-se a favor o en contra de l’avortament i de la llei Gallardón que no pas sobre el procés català. L’avortament és una qüestió de consciència, que pertany a l’àmbit de les idees i dels sentiments. I, sobretot, sent tan greu com és, és bàsicament simple. No hi ha interferències col·laterals com ara el separatisme. Dirigeix el seu telescopi cap a Catalunya (i conscient que està parlant per a l’ABC, on té molts de clients entre els seus lectors), es considera adult i veu centenars de milers de persones patint d’infantilisme. És un nivell de discussió de barra de bar. 

Sabina, que sopa amb Felipe i Letizia segons ell mateix ha explicat, pot tenir una opinió, però se li demanaria una mica més de nivell. Per exemple, l’al·lusió a l’”aldeanismo” d’aquest procés fa pena per repetitiu, però també per caspós. Perquè el concepte d’aldea global de Marshal McLuhan és de 1968 i ja comença a ser hora que entenguin una mica de què va. I que, de nacionalismes, els pitjors són els dels mateixos estats. I que ningú no vol ser independent per fer noves fronteres tancades perquè avui en dia això és impossible. I són precisament estats com Espanya o França qui no se n’adonen i qui lluiten més aferrissadament per mantenir-les. I que molts volem Catalunya independent sense ser nacionalistes.

En fi, tant és. No és propòsit d’aquest article entrar a discutir aquestes qüestions un cop més, sinó parlar del to, repeteixo, de superioritat que Sabina utilitza. També ho fa referint-se al fenomen dels braus. Menysprea els centenars de milers de persones que s’hi oposen (de tot Espanya, per cert) tot titllant-los d’ignorants i de manipulats políticament. També els tracta de puritans. Tot, menys admetre que els temps canvien i que pot haver-hi noves generacions desinteressades per aquesta qüestió i per tot el que l’envolta. I que, en qualsevol cas, la discussió sobre la crueltat als animals ja fa molts d’anys que ha superat l’estadi de si un és purità o no, en relació a si s’hi està d’acord o no.

L’elitisme de molts intel·lectuals, refractaris a tot el que sigui un moviment popular, una massa de gent caminant més o menys junta en una direcció més o menys igual, és un clàssic. Qui signa ha d’admetre la seva tendència a malfiar-se dels moviments de massa, fruit probablement d’un individualisme poc madur. Però el que no farà mai és banalitzar els anhels de milers de persones.

No sé pas com acabarà, tot plegat, però el que es fa més palès és que quan aquest moment arribi, tots plegats ens coneixerem molt millor.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha