Últimes notícies de Catalunya

La política catalana ha passat de l'èpica a la prosaica confrontació pel poder. La política ha tornat a la seva condició natural, el combat democràtic dels partits per aconseguir el Govern. O per romandre-hi a tota costa. Catalunya feia política en majúscules, amb grans paraules, però al final la política s'escriu en lletres minúscules que parlen d'interessos de partit, estratègies i tàctiques per treure avantatge en la lluita pel poder. Catalunya viu permanentment entre el 'moment històric', que ara s'escolta en les conferències que pronuncien amb solemnitat els líders, i 'l'instant real', que es juga a les seus dels partits.

I després de viure tants mesos d'èpica, l'opinió pública es mou entre el desconcert, l'avorriment o, fins i tot, el malestar. Els amplis sectors de la societat mobilitzats a favor de la independència viuen amb estupor el pols de CDC i ERC pel lideratge sobiranista. Artur Mas va obrir el foc amb la seva proposta de llista única, la del país, la del President. La que havia d’emmascarar el declivi de Convergència, llastrada per la presumpta corrupció del partit (Cas Palau) i del seu fundador, el ja imputat Jordi Pujol. Oriol Junqueras va resistir l'envit, i va proposar fer el camí cap a la independència amb llistes separades. I aquí seguiran tots dos durant els pròxims 30 dies, mentre ERC mantingui la incògnita de si tombarà o no els pressupostos amb la vista posada en una convocatòria d'eleccions al gener.

Artur Mas va plantejar les plebiscitàries amb un únic eix, el nacional. ERC va introduir l'eix, dreta-esquerra i, al mig, s'ha colat amb força un altre factor, el de la regeneració democràtica. La batalla electoral a Catalunya, com a la resta d'Espanya, es lliurarà també entre els partits desgastats per la corrupció i aquells que mantenen la credibilitat de la neteja democràtica. Entre els primers, CiU, PP i PSC. Entre els segons, ICV-EUiA, CUP i Ciutadans. I Podem, la versió catalana del partit que pot canviar tant el tauler d'Espanya com el de Catalunya. Després d'anys d'explicar una realitat en blanc i negre, en Catalunya-Espanya, resulta que emergeix el gris de la regeneració democràtica.

La pulsió de regeneració democràtica ja era aquí des de l'inici del procés sobiranista, tot i que el focus que partia del Palau de la Generalitat il·luminés únicament una bandera. ERC té la possibilitat de liderar, alhora, les ànsies de neteja democràtica i les d'exercir el dret a decidir. En aquesta travessia podria trobar companys de viatge en l'esquerra i obrir un escenari nou, impensable fins ara. El d'un futur govern progressista a Catalunya, amb ICV-EUiA, CUP, els dissidents del PSC i, fins i tot, Podem. Junts podrien ser l'expressió d'una majoria social a Catalunya que reclama la construcció d'un nou país en tots els sentits. És només una possibilitat que ara està en el territori de la política en minúscules, però que un dia es pot escriure en majúscules. Atents, doncs, a les últimes notícies de Catalunya.