eldiario.es

Síguenos:

Boletines

Boletines

Menú

CATALUNYA

Dos anys de mordassa: lleis que amenacen drets

La reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana i del Codi Penal són dues cares d'una mateixa moneda: l'intent de fer callar la protesta social i limitar els nostres drets

- PUBLICIDAD -
El Gobierno ha impuesto casi 2.000 sanciones por manifestaciones con la legislación previa a la 'ley mordaza'

L'1 de juliol del 2017 es compleixen dos anys de l'entrada en vigor de la reforma del Codi Penal i de la Llei de Seguretat Ciutadana, més coneguda com a Llei Mordassa . Totes dues reformes han estat criticades per organitzacions com Amnistia Internacional per representar una restricció innecessària i injustificada dels drets a la llibertat de reunió, expressió i informació.

Ja qued en per al record col·lectiu les escenes viscudes al Congrés, quan un grup de diputats es van emmordassar com a senyal de protesta o quan els membres d'un cor van ser expulsats de la cambra per cantar “ La cançó del poble ” del musical Els Miserables . Dues imatges que representen molt bé què ens queia al damunt: l'intent de silenciar i limitar la protesta social.

La protesta és una forma de participació ciutadana en els afers públics. Segons el dret internacional, l'exercici de les llibertats de reunió pacífica, d'associació i d'expressió és fonamental per garantir la participació de la gent en el debat i el diàleg públic amb els seus representants.

Aleshores, per què limitar aquests drets? Per entendre l'orientació de la reforma és importa nt tenir en compte el context de crisi econòmica. Les mesures d'austeritat imposades pels Governs van generar un augment de la protesta social que es va expressar a través de nombroses manifestacions. Davant les dràstiques retallades de drets socials (salut, habitatge o educació), el rebuig de la gent va ser cada cop més organitzat i continu.

Entre els anys 2011 i 2014 moltes de les les protestes van estar encapçalades per moviments socials com el 15M o la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). Malgrat que es van produir alguns incidents violents, la majoria de les protestes van resultar pacífiques. No obstant això, molts d’aquests moviments i alguns dels seus líders van ser objecte de dures crítiques per part de responsables polítics i de la policia.

És en aquest escenari d'augment de la mobilització social que el Partit Popular imposa la seva majoria per aprovar les reformes de la Llei de Seguretat Ciutadana i del Codi Penal. Tots dos textos van comptar amb l'oposició de la resta de partits polítics al Congrés i de la ciutadania al carrer. Fins i tot, en l’àmbit internacional, diversos experts de Nacions Unides van expressar la seva preocupació denunciant que alguns preceptes en els textos podien representar una restricció desproporcionada dels drets a la llibertat de reunió, expressió i informació.

La llei amplia el nombre d'infraccions relacionades amb activitats de protesta . Les forces de seguretat tenen més poders per sancionar comportaments o interferir de manera desproporcionada en el seu exercici dels drets de la ciutadania.

Però no tan sols s'han ampliat les sancions, sinó que també hi ha hagut un canvi substancial en la seva tramitació. Les faltes que antigament es tramitaven per la via penal ara són sancions administratives. Dos procediments judicials diferents que tenen conseqüències a l'hora de reivindicar drets i demostrar la innocència dels càrrecs de què es pugui acusar algú.

Malgrat el temor que ens pugui produir la via penal, ja que implica la possibilitat d'imposar penes de presó, aquest règim té més garanties de protecció dels principis d'un judici just que la via administrativa.

No és que el procediment administratiu no reconegui la presumpció d'innocència, però a la pràctica és un sistema més complex i menys garantista amb els drets dels investigats. Prova d'això és que l'administració és jutge i part del procediment sancionador . També el testimoni policial esdevé la principal prova del procés, i per tant, quan no hi ha testimoni que rebati la seva versió, els advocats tenen poca possibilitat d'èxit. A més, els costos de l'assistència jurídica de lletrat i procurador són elevats.

Aquestes dificultats i la possible rebaixa del cost de la multa en cas de pagar-la durant el període voluntari, est an provocant que moltes persones no recorrin judicialment i acabin pagant multes que limiten el seu exercici dels drets humans. Per tant, la llei ha atorgat més poders a les forces de seguretat per imposar sancions , mentre que la ciutadania es troba més indefensa per fer valer els seus drets en l'àmbit judicial.

L'any 2016 es van imposar 197.947 sancions per infraccions relatives a la Llei de seguretat ciutadana. Moltes persones han estat detingudes i sancionades com a conseqüència de les seves accions de protesta i defensa dels seus drets. Els activistes reconeixen que se senten vigilats i han adoptat una major precaució a l'hora de fer o proposar accions de protesta per por a una possible sanció. La reforma de les lleis està tenint un efecte desmobilitzador entre moltes persones activistes i col·lectius.

Però la reforma de la Llei no tan sols ha afectat activistes i col·lectius socials, també els i les periodistes han vist limitat el seu dret a la informació. La llei estableix que es podrà sancionar l'ús no autoritzat d'imatges o dades personals d'agents policials que puguin posar en perill la seva seguretat personal o familiar. Aquest precepte no suposa una prohibició absoluta per gravar a un agent policial, però la interpretació que alguns agents en fan ha provocat que periodistes i informants hagin estat sancionats mentre realitzaven la seva tasca diària d'informar.

La por a ser multat provoca que alguns periodistes acabin per autocensurar-se. Aquest fet suposa un greu retrocés per a la llibertat d'informació i la defensa dels drets humans, perquè, tal com ha destacat el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides, la importància dels periodistes i fotògrafs és fonamental per desvelar i documentar violacions de drets humans que es puguin donar en el context de manifestacions i concentracions.

La Llei de Seguretat Ciutadana i alguns aspectes del Codi Penal representen una amenaça al dret a la protesta pacifica i de la llibertat d'informació. Les forces de seguretat compten amb més poders i capacitat de decisió per aplicar sancions de forma desproporcionada, mentre que la ciutadania ha vist limitades les garanties per defensar els seus drets , i és per això que activistes i col·lectius es veuen sota el punt de mira de les autoritats.

No obstant això, davant aquesta situació on les institucions legitimen les retallades de drets humans en nom de la seguretat, cal que la ciutadania s'apoderi i reivindiqui els seus drets de forma col·lectiva a través de moviments socials i organitzacions de drets humans.

En aquests temps d'amenaça per a les llibertats, les de tothom, la solidaritat, l'activisme i la mobilització social són més importants que mai.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha