eldiario.es

Menú

La iŀlusió renascuda

Ser l'alternativa d'esquerres que guanyi el PP tindrà en l'equip de Pedro Sánchez la consistència i la força injectada des d'una xarxa de militància que s'ha mobilitzat com mai

- PUBLICIDAD -

Han estat moltes les vivències d'aquesta campanya que consumeix les seves últimes hores. No ha estat una campanya més. No pel nostre equip. Ha estat una campanya de piràmide invertida. Idees i esforç, líder i activistes en el mateix War Room. Treballant units, colze a colze, amb la mirada fixada en un únic objectiu: establir les bases del renaixement del nostre partit socialista i tornar-li el paper protagonista a qui mai hauria d'haver-se sentit desatès.

Ha estat una campanya diferent, també, perquè els que votarem aquest diumenge som socialistes i volem el millor per Espanya, per la seva gent, i pel PSOE. Tots estem en això, alguns des de fa temps, perquè coincidim en l'objectiu comú de defensar l'Estat del Benestar que tant va costar prendre a la dreta; a aquesta mateixa dreta que ens avergonyeix tots els dies amb la seva corrupció, que castiga sense compassió la ciutadania amb les seves polítiques antisocials.

I dit això, també ha estat una campanya diferent perquè el que hem viscut les últimes setmanes ha estat una autèntica revolució cívica, una transformació emocional. De la desesperança a la il·lusió renascuda.

Vaig ser dels que per desgràcia va haver de viure en primera persona aquell Comitè Federal l'1 d'octubre que ens va sumir en la tristesa. Preníem un camí equivocat quan el camí precís ens l'estaven indicant des del carrer: la militància, l'electorat... Milers i milers de persones que no comprenien com el principal abanderat de l'esquerra assumia i sucumbia a deixar camí lliure a Rajoy.

Pedro Sánchez no es va rendir. No només va dimitir com a secretari general. També va renunciar al seu escó per poder seguir complint amb la paraula donada. I la seva coherència decidida va ser la llavor que ens va esperonar a tots. No només als militants. Almenys això ens indiquen les últimes enquestes en què les expectatives electorals d'un PSOE liderat per ell són millors (i no per pocs punts de diferència) que les generades per les altres candidatures.

Perquè els temps canvien a una velocitat que no ens pot superar. La política també. L'opinió ja no està en mans de referents únics. Tot tenim opinió. La informació –i per tant el bon criteri–, estan més universalitzats que mai. Cada vegada és més difícil estar a l'alçada i cal estar en contínua actitud d'escolta.

La societat del segle XXI ja no es construeix amb les mateixes eines. Els valors a defensar són idèntics als lluitats des de la fundació, però per convèncer la majoria avui en dia ja no n'hi ha prou amb la saviesa o l'oratòria dels nostres millors, necessitem la participació activa d'aquesta mateixa majoria.

El repte segueix sent superar les greus desigualtats que no han parat de créixer per culpa de la crisi. Ser l'alternativa d'esquerres que venci al Partit Popular tindrà en l'equip de Pedro Sánchez la consistència i la força injectada des d'una xarxa de militància que s'ha mobilitzat com mai. Hem viscut el ressorgir de les bases. El WhatsApp i les xarxes socials han cremat d'il·lusió. Tothom volia sumar. Tothom va sumar. I aquesta serà la primera victòria.

Hem estat el que, sens dubte, serà el PSOE a partir d'ara, una organització més oberta i participativa, que respecti i honri el seu passat, però que serà fidel als seus principis fins i tot en els pitjors moments de defalliment. En definitiva, aquesta esquerra transformadora que des de la coherència, la credibilitat i l'honestedat va a treballar 'per' i 'amb' tots i totes.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha