Tota una vida a la presó. I dos mesos en vaga de fam. José Antúnez Becerra és una de les persones que més temps de la seva vida ha passat privat de llibertat. Fa 40 anys queentra i surt de presó per delictes contra el patrimoni. Actualment li queden per complir 12 anys més per haver estat condemnat pel motí de Quatre Camins, tot i que Antúnez Becerra va ser, segons el testimoni prestat per la immensa majoria de companys de la presó, el responsable de mantenir amb vida el funcionari durant el motí. Cal recordar que els maltractaments i tortures posteriors al motí van ser demostrades en un judici fa dos anys, en el qual diversos funcionaris de presons van ser condemnats.
Independentment de tot tenim la següent situació: Una persona privada de llibertat amb una cadena perpètua encoberta pel fet que el límit de compliment de penes privatives de llibertat de 20 anys només s'imposa davant d'unes estrictes regles que ens condueixen a la situació actual. Els seus advocats han sol·licitat que se li apliqui aquest límit però encara no han obtingut resposta. Té 58 anys, i li queden per complir 12 anys més. I està francament desesperat davant la falta de perspectives vitals més enllà dels murs de la presó. Això, les ganes de viure més enllà dels murs amb la seva família actual, i la desídia penitenciària és el que el va portar a prendre la decisió d'emprendre una vaga de fam per reivindicar una cosa tan bàsica com és que li donin un permís penitenciari i que l'administració penitenciària li possibiliti realitzar el programa individualitzat de tractament. Tot això per poder emprendre el camí cap a aquest horitzó legítim de vida, primer en semillibertat, i, posteriorment en llibertat. Després de dos mesos de vaga de fam ha perdut 25 quilos, té problemes a la vista, i problemes gastrointestinals que fan que el seu cos rebutgi l'aigua. Les vagues de fam dins la presó són, no ho oblidem, una acció de desobediència civil extrema per visibilitzar una injustícia. I a vegades, aquesta és una d'elles, ni tan sols sembla que l'esforç que una persona realitza per trencar el silenci i la situació d'injustícia, posant en risc la seva pròpia vida, sigui suficient per a això.
Com ha reaccionat la Direcció General de Serveis Penitenciaris davant la situació?
Les organitzacions de drets humans hem alertat en moltes ocasions que el règim i els procediments en l'administració penitenciària no són propis d'una democràcia del segle XXI. I en aquest cas, malauradament, la direcció general ha fet una classe magistral d'autoritarisme emparat en vies de democràcia formal.
En primer lloc, ningú de l'administració penitenciària s'ha reunit amb Becerra per abordar la situació, per buscar solucions des del diàleg i la predisposició d'escoltar quins motius i realitats porten una persona a prendre una decisió tan extrema. Tampoc han plantejat, fins al moment, complir la legalitat i afavorir el procés de “reinserció” de Becerra. En el fons Becerra no està demanant res extraordinari. Tan sols que s'apliqui la legalitat des d'una interpretació garantista d'acord amb el respecte als seus drets fonamentals.
En segon lloc, el director general de Serveis Penitenciaris de la Generalitat, Pere Soler, ha creuat una línia vermella en un estat de dret democràtic. Fa setmanes vam tenir coneixement que s'havia denegat la visita del Portaveu de la Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura, Jorge del Cura, perquè pogués visitar a la presó de Brians II. Prohibir l'entrada d'una de les persones amb un recorregut més ampli en la defensa dels drets humans de l'Estat Espanyol sense donar cap tipus d'explicació. Per si fos poc, la setmana passada Iñaki Rivera Beiras, director de l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la UB i membre també d'aquesta Coordinadora, quan va demanar horari per visitar de manera ordinària a Becerra, una funcionària el va avisar que en el programa informàtic li saltava un avís que no pot donar-li hora si no ho autoritza el director general. D'aquesta manera vam saber que la Direcció General ha vetat la visita de dos defensors de drets humans a persones que estan preses a Catalunya. Inaudit i greu. Gravíssim. La reacció no s'ha fet esperar. Organitzacions internacionals com l'Observatori Europeu de Presons o la Xarxa Eurollatinoamericana de Prevenció de la Tortura han exigit al govern català que els aixequi el veto.
No obstant això, per molt que ho intentin seguirem exercint el nostre paper de defensors de drets humans tot i que a l'administració penitenciària de Catalunya no li agradi. I esperem poder tenir cada vegada més força i recursos, ja que sabem que la situació és greu i no arribem a desenvolupar intervencions a l'altura de les circumstàncies. La dimissió de Pere Soler com a director general de Serveis Penitenciaris hauria de ser immediata. Ha traspassat una línia vermella.
D'altra banda, la solidaritat amb la situació amb Becerra no s'atura i aquest mateixa setmana un grup de persones solidàries s'han despenjat del mateix hospital penitenciari on ahir va ser traslladat. I acabo amb unes paraules de Becerra que va traslladar telefònicament i que s'han difós a través d'un vídeo. “Vull dir-li a tota la gent bona que aquesta decisió que prenc, la prenc perquè no vull patir més. El meu sofriment, que porto continu, és insuportable. Per això prenc aquesta decisió, perquè em deixin morir dignament”. Però aplicant la llei des del profund respecte als drets humans i amb voluntat política, aquesta situació podria revertir-se immediatament. Esperem que així sigui.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
