eldiario.es

Menú

La nova política criminal

La nova política ha de ser la fi de les ordenances de civisme i el pensament únic, la fi de les presons, la igualtat d'oportunitats, la fi de l'impunitat policial, el respecte pels drets humans com a punt de partida.

- PUBLICIDAD -

L'entrada al parlament, i en breu als diferents municipis de Catalunya, de noves forces d'esquerres ha obert un nou paradigma que no deixa indiferent a ningú. La nova política anticipa un nou espai democràtic ple d'incerteses en quant a l'abast transformador de la política institucional. De forma indiciaria, s'intueixen canvis profunds en les institucions que generen expectatives positives en quant a polítiques socials que retornin els drets de les persones a la centralitat del taulell.

Una breu repassada als programes electorals, de moment municipals, ens desvetlla conceptes d'un major abast democràtic com el dret a la ciutat, la transparència, el dret a decidir, el dret a la vivenda o polítiques econòmiques més socials. Ben poca cosa, però, recullen aquests programes respecte a un àmbit fonamental i d'actualitat com les polítiques repressives que ens toca viure des de totes les institucions, la ultractivitat sancionadora dels ajuntaments, les dinàmiques de control social o l'ús de la policia i el sistema penal per a la contenció dels conflictes derivats de la pobresa, creixent exponencialment al llarg del territori. En definitiva, el conjunt de mesures que la criminologia anomena Política criminal.

L'obsessió del sistema penal pel control de les conductes desviades ha estat la lògica imperant en un Estat espanyol que abraça les polítiques repressives, des dels inicis de la democràcia moderna per sobre de les seves possibilitats. Una de les taxes d'empresonament més altes d'Europa amb 67.000 preses repartides en 97 presons (10.000 a Catalunya), una ràtio policia/habitant -484/100.000- molt per sobre de la resta de l’entorn europeu, repartida en els més de 2.000 cossos policials (la majoria d'ells municipals), així com les penes de presó més altes d'Europa (fins a 40 anys) recollides en un codi penal que dedica el 70% dels delictes a la persecució dels atemptats a la propietat privada i l'ordre públic, fan d'aquest un aspecte cabdal en la definició de tota política que es pretengui d'esquerres i transformadora. Mentre no donem centralitat a aquest debat des de tots els àmbits, el sistema penal serà, en definitiva, la punta de llança del neoliberalisme que pretén contrarestar la nova política.

D'altra banda, el 2015 -any de l'esperança democràtica per a moltes-, serà probablement l'any en que veurem a Catalunya el major nombre d'empresonaments per context polític. Pels fets de Can Vies, per pandores i pinyates, per les vagues generals, per les protestes contra les retallades, en definitiva per protestar contra un model imposat i injust, precisament l'enemic comú de la nova política. Probablement serà l'any en que veurem quants i quins són Ciutat Vella i fins on arriba la justícia per a Juan Andrés. També serà l'any en que entrin en funcionament les funestes reformes penals i de seguretat ciutadana, i sobre les que no n'hi haurà prou de tornar al punt de partida, cal un gir de 180 graus.

La vella política és l'esquerra socialdemòcrata assumint el discurs punitiu de la dreta com a forma de resoldre els problemes socials. L'única diferencia és que mentre la dreta pretén viure en barris tranquils, allunyats de la delinqüència comuna, les esquerres pretenen la persecució dels delictes mediambientals, la discriminació de les minories o els delictes de coll blanc. L'espai de debat és el mateix. Cap de les opcions qüestiona la frenètica inflació del sistema penal. La nova política, en canvi, ha de ser la fi de les ordenances de civisme i el pensament únic, la fi de les presons, la igualtat d'oportunitats, la fi de l'impunitat policial, el respecte pels drets humans com a punt de partida.

La democràcia és el pitjor dels sistemes, si no fos per la resta i caldrà temps i valentia per dur a terme mesures transformadores i abolicionistes en matèria penal i punitiva, des de l'àmbit municipal fins al nacional, però també és que probablement mai abans hi ha hagut tanta experiència acumulada en matèria criminològica als grups d'esquerres com els que venen. Cal aprofitar l'oportunitat, ser especialment crítiques i estar atentes per veure com es desenvolupa i quin protagonisme adquireix la nova política criminal.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha