Les paraules de Bonvehí i la recerca de la veracitat

Els periodistes sabem que sempre hi ha diferents versions de la realitat, però també coneixem que el nostre deure és acostar-nos el més possible a la veritat. Sovint necessitem el pas del temps, la confessió dels protagonistes o llargues investigacions per conèixer la realitat del que ha passat. Altres vegades, la 'veritat oficial', la que el poder explica amb el propòsit d'escriure un relat el més hegemònic possible, es posada en qüestió d’una forma molt més ràpida. És una 'veritat construïda' que el periodista té l'obligació de contrastar amb la veracitat dels fets.

Això és precisament el que hem fet Catalunya Plural i eldiario.es quan hem publicat les paraules del número dos del PDECat, David Bonvehí, pronunciades, i gravades, durant una reunió amb militants del partit. Un document que posa en qüestió la 'veritat oficial' i que revela que la nova Convergència té un pla 'b' a l'hora d'afrontar la culminació del Procés. Un pla ocult a l'opinió pública.

L'episodi i la cadena de reaccions que ha desencadenat ens porten a compartir unes reflexions sobre el paper del periodisme.

Una concepció cínica del periodisme sosté que la veritat no existeix. Que hi ha tantes veritats com interpretacions de la realitat. Però no és cert. El periodista no es pot limitar a comptar versions, sinó que té l'obligació d’ estudiar-les, interpretar-les, i atorgar-les, o no, veracitat. Si no, serà, en el millor dels casos, un simple intermediari entre el poder i la societat. O un propagandista.

L'objectivitat en la vida, i en el periodisme, són una utopia. La nostra mirada, la nostra percepció dels fets, està condicionada per les experiències vitals, per la biografia. Per la nostra ideologia. Pels sentiments i les emocions. Ningú és objectiu. És impossible. Però els periodistes tenim l'obligació ètica d'aspirar a l'objectivitat a l'hora de prendre decisions. A intentar aïllar-nos de les idees preconcebudes, de tota la càrrega d'experiències que portem a sobre per no distorsionar la realitat. Sense l'aspiració de ser objectiu i independent resulta molt difícil la recerca de la veracitat.

El periodista no és neutral, però ha d'aspirar a ser equànime. Els propis interessos, o fins i tot la més legítima de les causes, no han de portar el periodista a distorsionar la realitat, o a silenciar al ciutadà dades i fets que necessita per poder formar-se la seva pròpia opinió.

La crisi de confiança entre els mitjans de comunicació i la ciutadania es va produir, precisament, perquè va créixer la percepció que hi va haver mitjans i periodistes que havien abandonat la seva funció social per atendre els seus propis interessos. En altres paraules, que part de la premsa havia renunciat a la que era la seva principal funció, la de reflectir la realitat de forma honesta i amb voluntat de veracitat i independència.

El periodista, per poder exercir el periodisme amb un compromís ètic, ha de ser lliure. No pot estar sotmès a interessos aliens a la informació, no pot ser aliè al bé comú dels ciutadans. Però per ser lliure i responsable precisa treballar en mitjans que al seu torn ho siguin. I per això necessita els ciutadans. Perquè són els ciutadans els que determinen la qualitat d'una democràcia. Són els que voten i els que decideixen llegir, veure o escoltar un determinat diari, cadena de televisió o emissora de ràdio. I si aquests ciutadans no volen informar-se amb veracitat, sinó que els donin la raó, que alimentin les seves idees preconcebudes, llavors, d'alguna manera, també contribueixen a la degradació dels mitjans. I de la vida democràtica.

Ara fa quatre anys, un grup de periodistes i intel·lectuals vam constituir la Fundació Periodisme Plural amb la vocació de contribuir a la qualitat democràtica a partir de l'exercici del periodisme. Amb la voluntat de reivindicar, com estableixen els nostres estatuts, “el periodisme independent, crític i lliure, i el foment de la informació i el debat públic com a elements vitals de la ciutadania”. Principis que compartim amb eldiario.es.

La Fundació Periodisme Plural ha estat declarada d'interès social per part de la Generalitat i és la primera entitat sense ànim de lucre creada a Catalunya en l'àmbit del periodisme. Tenim la nostra pròpia mirada sobre la realitat i la expliquem amb total transparència. Una mirada que podríem resumir en la defensa dels drets humans, incloent el “dret a una informació veraç i plural”. Per sobre de tot, creiem en el dret a saber. I, en aquesta ocasió és molt pertinent recordar-ho: també en el dret a l'exercici de la pròpia sobirania. En el dret a decidir, això sí, a partir d'una informació veraç.

Amb la publicació de les paraules de Bonvehí hem estat coherents. Considerem transcendent i rellevant el contingut de la seva intervenció. Creiem que avui els ciutadans tenim més dades per interpretar la realitat, per conformar la nostra opinió. Per decidir.