Les revolucions que es van fer preparant la Setmana Santa

Al març de 1969 des de la Parròquia de Sant Joan Baptista del barri del Fondo a Santa Coloma de Gramenet es distribueix un full informatiu mecanografiat. És un de tants barris humils, amb necessitats, sorgits de les migracions internes dels anys cinquanta i seixanta. El full porta per títol “Per què no hi ha benedicció de rams a la nostra parròquia”. S'informa que no se celebrarà la festivitat. Es destaca com a raó més important que la benedicció ha perdut el seu caràcter religiós per esdevenir una simple festa; en molts casos és un esdeveniment de luxe i despesa. No volen que l'Església transmeti aquesta imatge, ha de ser més evangèlica. Entenen que Crist la vol senzilla i pobra. La gent ha de veure-la com un lloc on trobar suport en els moments de patiment o lluita. No és un lloc on es va en ocasions de grans solemnitats. Reconeixen que els fa mal el canvi. Lamenten que aquesta decisió pot entristir sobretot a les mares que tanta il·lusió posen en les coses dels seus fills. Però molt més important és el que es pot guanyar. La decisió no pretén ser exclusiva d'aquesta parròquia, forma part del treball conjunt de les parròquies de Santa Coloma. En el mateix full informatiu sortit de la parròquia s'explica com s'ha realitzat el procés de deliberació. El diumenge 9 de de Març, com en cada festivitat, es van celebrar dues misses i en elles una votació. El diumenge anterior s'havia enunciat la seva convocatòria. Va ser una votació secreta, segurament en el doble sentit de la paraula, que va donar com a resultat 132 vots a favor de la supressió i 33 en contra.

Aquest episodi, no aïllat, és una mostra clara de la transformació que des de les parròquies s'intentava operar en el si de la pròpia Església i en el conjunt de la comunitat. Cal valorar la rellevància d'aquest canvi i el que implica. Aquesta voluntat no es va aturar el 1969. Quatre anys després un butlletí informatiu es feia arribar a totes les famílies de Santa Coloma. 1973 s'anuncia com l'any de nous passos per a la reforma. Des del 1 gener 1973 regirien canvis significatius respecte de batejos, comunions, casaments i enterraments. Els canvis s'havien acordat en l'assemblea de sacerdots, religiosos i cristians de la població. Vegem com s'exposaven les modificacions. Batejos: L'espera d'1 mes es perllonga a 6 mesos, s'augmenta el termini per a la reflexió dels pares. Comunions: S'ajudarà als pares a que ells mateixos preparin els seus fills, sobretot amb l'exemple, i passaran a celebrar-se durant tot l'any, no exclusivament al maig i juny; havien vist que majoritàriament les raons per les quals les famílies volien celebrar la primera comunió no eren de fe, era de tradició, d'aparença, del què diran... Casaments: Els contraents acudiran al Jutjat Municipal independentment de la parròquia. Per als que vulguin casar-se a l'església se'ls ajudarà a veure que la seva decisió ha de respondre a una exigència de la fe i no del costum. Finalment, Enterraments: Se suprimeix la presència del cadàver a l'església. En el cas que els creients ho desitgin la pregària es realitzarà en el propi domicili. Tots aquests canvis es presenten com a necessaris per poder ser una Església més lliure i més veritable. Es treballa, també, per a una major llibertat i responsabilitat de les persones. L'Església que es vol ha d'estar més propera a la veritat dels evangelis.

La formulació, entre 1969 i 1973, dels canvis que afecten a la benedicció de rams, a les primeres comunions, als casaments, als batejos o als enterraments, són una manifestació concreta del procés de reforma en el si de l'Església que determinats sectors estaven realitzant. Altres manifestacions es trobaven en el quefer diari dels capellans, en la seva implicació en el moviment obrer, en el moviment veïnal... Tot havia de contribuir-hi, encara que segurament era més fàcil plantejar-ho d'una manera que d'una altra. Aquests capellans joves es manifesten públicament en contra d'una Església que com a estructura tendeix a l'immobilisme nacional, que participa dels excessos d'autoritarisme, i a la qual les seves riqueses immobilitzen i s'allunyen de ser l'Església dels pobres.

Van ser anys de grans expectatives per a aquests joves que del seminari havien passat a exercir als barris en expansió i amb majors necessitats. La reforma no avançaria amb el seu ímpetu i l'abandonament de l'Església va ser comú. Aquest moviment per a la reforma troba el seu sentit en l'evangeli, és una oposició a la institucionalització de l'Església que ha oblidat els orígens. Alguns recorden quan el bisbe va desautoritzar les actuacions públiques dels sacerdots arran la manifestació que un grup d'ells van protagonitzar el maig de 1966. S'havien concentrat al Palau Arquebisbal i finalment es van dirigir a la Prefectura Superior de Policia a Via Laietana per protestar per el maltractament infligit a un dels delegats del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona, Joaquim Boix Lluch. Aquesta era una part de l'Església amb la qual no volien tenir res a veure.

El 1979 el mateix butlletí que el desembre de l'72 servia per anunciar els canvis en les celebracions comunicava que Lluís Hernández, un dels rectors de les parròquies, es presentava com a cap de llista per a les eleccions municipals. Es presenta pel PSUC, i no seria l'únic. El butlletí és una carta dels sacerdots de Santa Coloma al seu company. No tots comparteixen la seva decisió. Tanmateix comparteixen l'opció presa en favor dels pobres, d'una societat més solidària, de la classe obrera. S'expressen en aquests termes. Alguns tenen dubtes sobre l'elecció del partit. No tenen clar que això es pugui aconseguir millor des d'aquesta opció. Tots estan per el lligam necessari entre l'Església i la classe obrera. Un lligam que l'Església ha trencat en massa ocasions per estar hipotecada amb la classe poderosa. Declaren que són molts els que no volen aquesta hipoteca i treballen per desfer-la. Coincideixen que el gest d'Hernández els ajuda d'una manera decisiva. Finalment va resultar elegit.

Avui han passat 45 anys del full difosa des de la Parròquia de Sant Joan Baptista del barri del Fondo a Santa Coloma de Gramenet. Avui, com en les últimes dècades, quan en parlar dels protagonistes de la Transició no sortim dels mateixos noms propis, convindria tenir una concepció més àmplia del que va passar en aquest país. Pensar, recordar, intentar conèixer, els projectes i les persones que els van impulsar per intentar fer impossible la permanència del franquisme i aconseguir avançar cap a la societat per la qual es lluitava. També des de les esglésies, també preparant la Setmana Santa.