Una amiga boliviana em va enviar aquest missatge després de votar el 24M: “He votat molt d'hora. Ha anat tot molt bé i he sortit una mica emocionada, era la primera vegada”. Les recents eleccions municipals han comportat novetats importants respecte al vot de les persones d'origen immigrant. Es tracta d'una qüestió amb un pes més simbòlic que quantitatiu potser però aquestes eleccions suposen un punt d'inflexió en el vot dels immigrants, especialment en grans ciutats com Barcelona o Madrid.
El fet de votar és una de les majors expressions de sentit de pertinença a una societat que existeixen. Ho donem per fet quan ens sabem d'un lloc però ens ho qüestionem automàticament quan hi ha algun dubte sobre si aquest lloc realment és el nostre. En el cas de les persones que han arribat a una ciutat, regió o país nou, el fet de voler votar només succeeix quan s'està en un estat d'incorporació molt alt, quan ja les persona se saben d'allà. L'accés als recursos econòmics, educatius i lingüístics, sempre limitat per a la població immigrant, resulten una dificultat important per a la participació política. L'anar a dipositar una papereta a l'urna és l'expressió màxima del dret a intervenir en la construcció d'una societat. Per això, per seguir l'evolució de la incorporació real dels nous ciutadans la qüestió de la participació política és un indicador fonamental.
Comencem pel dret al vot, una qüestió que emergeix cada vegada que arriba una contesa electoral. D'una banda, dels 800.000 estrangers amb dret a vot en les eleccions passades, només una mica més de la meitat complien tots els requisits que les institucions polítiques imposen per acudir a les urnes. Però per calibrar la importància del vot immigrant hem de sumar aquí a totes les persones nacionalitzades en edat de votar que, encara que en processos molt diferents segons sigui el país d'origen, signifiquen cada vegada un percentatge més gran de la població.
El tema del vot dels immigrants no ha estat prioritari per cap institució ni tampoc per cap força política. En realitat, tot apunta que ningú s'ho ha pres molt seriosament. Les institucions han fet els mínims per complir amb la llei però ni un pas més enllà. Si la llei diu que els immigrants extracomunitaris s'han d'inscriure en un cens sis mesos abans de les eleccions municipals per poder després exercir el dret al vot –cosa que dificulta molt el propi dret– doncs es publica la informació, s'envia una carta i ja està, no s'assabenti tot aquest nou electorat i vagin a votar. Els partits polítics han jugat a utilitzar a determinats col·lectius d'immigrants, aquests a vegades amb interessos molt particulars i personalistes, per fer-se la foto de la diversitat cultural i, sigui dit de passada, tenir interlocutors per als moments de necessitat. Poc més que un pornogràfic ús de les imatges i en alguns casos a la recerca d'un vot que se sap fàcil d'aconseguir i del que després ningú s'ha responsabilitzat. En molt pocs casos s'ha situat en les llistes a persones d'origen estranger, un pas important però no suficient. Des que la immigració internacional forma part de la nostra realitat fa ja més de 15 anys no s'han escoltat encara veus convençudes que és a través de la participació política com es passa de ser ciutadà de segona a ciutadà de primera. Ni veus ni molt menys s'han vist actuacions decidides que obrin les urnes als nous votants que qui sap com i a qui votaran. Com ningú n'està segur, millor se'ls deixa fora del sistema.
Cada vot nou és un pas enorme i el 24M hi va haver moltes persones d'orígens diversos que van exercir, per primera vegada, el seu dret al vot per voluntat pròpia. Moltes d'elles es van sentir per primera vegada part d'un projecte general i això les situa en un altre lloc a partir d'ara. Però aquesta decisió d'anar a votar no es pot entendre sense tenir en compte alguns elements bàsics. L'onada de descontentament i d'atipament que inundava a una part de la societat també arribava a la població d'origen immigrant. Aquesta vegada la novetat era que moltes d'aquestes gents es veien a si mateixes com ciutadanes el dret de les quals a un treball, a un habitatge digne, a la sanitat no eren respectats.
Segon, els efectes d'aquesta crisi econòmica havien mobilitzat moltes persones d'orígens diversos que ja es trobaven involucrades en les lluites des de les associacions de veïns o molt especialment en els moviments socials sorgits després del 15M, molt especialment la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca on els immigrants han jugat un paper fonamental. Un cop fet el primer pas en la participació, el segon sempre resulta més senzill.
En tercer lloc, el multipartidisme va beneficiar la participació política. Les noves opcions polítiques d'esquerres han connectat molt bé amb la nova ciutadania tant comunitària com la provinent d'altres regions del món, molt especialment de Llatinoamèrica. Des de la meva pròpia experiència a Barcelona el Comú, es van donar passos definitius que van permetre acostar-se als nous ciutadans. Barcelona en Comú és un espai obert on es respira i transpira la diversitat que existeix als carrers de Barcelona. La diversitat d'accents ha provocat un “efecte crida” de persones activistes que no havien trobat encara un lloc on sentir-se còmodes i un “efecte mirall” imprescindible per a sentir-se en un espai on hi ha gent “com tu”. A més, ha situat persones d'orígens diversos en llocs visibles no només en les llistes –que també, Gerardo Pisarello, fill de desaparegut de la dictadura argentina, és el segon de la llista darrere d'Ada Colau– sinó en tots els seus òrgans, establint un tu a tu més directe, menys jeràrquic, en una paraula, obrint les comportes que tan tancades romanien. En la campanya electoral molts immigrants d'origen han sortit als carrers a demanar el vot, bàsicament a persones autòctones.
La població d'origen immigrant s'ha sentit per primera vegada convidada a donar la seva veu, a pensar, a ser. I és així, i només així, com s'arriba a que moltes dones i homes, després d'haver-se enfrontar-se a les dificultats pròpies d'un sistema que no està preparat perquè votin, el dia 24M fossin, alguns havent de demanar permís a les seves feines encara molt precaris, a dipositar les seves paperetes. Com va passar en una part de la població en general, també molts d'aquests nous votants ho van fer amb gran il·lusió. Ara les noves plataformes ciutadanes d'esquerres, com Podem i Barcelona en Comú, que han aconseguit mobilitzar un nou electorat al que ningú abans havia convidat a participar d'una manera tan oberta, han de fer una valoració profunda d'aquesta responsabilitat que, potser sense proposar-s'ho, ja han assumit.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
