Un grup de periodistes qüestiona el nomenament del nou cònsol mexicà a Barcelona

Veracruz, un dels estats mexicans més perillosos del món per exercir el periodisme. Dotze periodistes morts i quatre desapareguts des de 2010, segons la BBC. És juntament amb l'estat d'Oaxaca, una de les zones més mortíferes de Mèxic per a periodistes, segons dades de Reporters sense Fronteres. De fet, Mèxic se situa en el número 148 de 180 països en la classificació mundial de llibertat de premsa de 2015. Pel que fa a la població en general, entre 2013 i 2014, amb Enrique Peña Nieto com a president, desapareixien 13 mexicans al dia.

Fidel Herrera, militant del Partit Revolucionari Institucional -el partit del president Enrique Peña Nieto- va ser el governador de Veracruz de 2004 a 2010 durant uns anys molt polèmics. Ara és el nou cònsol mexicà a Barcelona. Després d'aquest nomenament un grup d'activistes i periodistes, entre ells, Jordi Évole, David Fernández, Natza Farré i Marc Marginedas, s'han ajuntat en un acte al Col·legi de Periodistes de Barcelona per demanar explicacions pel seu nomenament i llançar preguntes al govern espanyol en relació a aquest fet. L'acte ha estat conduït per Lolita Bosch, escriptora catalana-mexicana i activista per la pau.

Més enllà de les preguntes que han volgut llançar al govern de Mèxic perquè justifiqui el nomenament d'Herrera, i sabent que no arribarien de forma immediata, els participants s'han dirigit també al govern espanyol per preguntar-li per què no va posar impediments a l'hora de fer-se el nomenament d'Herrera i per demanar-li quina va ser la informació que va tenir el Ministeri per donar aquesta autorització diplomàtica.

Un governador polèmic

Herrera va ser considerat per la revista Forbes l'any 2013 un dels deu mexicans més corruptes. Entre el 2000 i 2011, bona part dels anys en què ell va estar de governador, el deute de l'estat de Veracruz va tenir un creixement acumulat del 67% d'acord amb els documents oferts pels organitzadors de l'acte a Barcelona. Veracruz segueix sent avui un dels estats més endeutats de Mèxic, ocupa la tercera posició aquest any segons la revista Forbes, una herència que sovint se li atribueix a Herrera.

Entre els anys en què va estar al capdavant de Veracruz van ser set els periodistes desapareguts, segons Reporters Sense Fronteres, sis homicidis i un per aclarir. La violència contra periodistes a Veracruz es va començar a registrar el 2007, durant el quart any de l'administració de Fidel Herrera, segons l'organització internacional.

Tot i que, com han assenyalat els organitzadors de l'acte, no hi ha proves que puguin vincular l'exgovernador de Veracruz amb el narcotràfic, és una sospita que penja sobre ell molt sovint. Aquestes sospites neixen de moltes vinculacions i actes com quan el 2015 diferents portals de notícies van ser fustigats per un suposat advocat per baixar de la xarxa una fotografia en la qual Fidel Herrera apareixia en una cavalcada amb Francisco Pancho Colorado, un home vinculat per les autoritats nord-americanes amb el crim organitzat, segons expliquen els organitzadors de l'esdeveniment a Barcelona.

Les relacions de Mèxic amb Catalunya

Bosch ha confessat que Catalunya i Barcelona no poden fer res davant aquest nomenament, ja que és una decisió que es negocia directament amb el govern espanyol. Tot i així diu que esperen molt de Catalunya, una terra que “li deu molta atenció a Mèxic”. I ha recordat que Barcelona és la ciutat que més es manifesta en contra de la guerra al seu país.

“El que passa a Mèxic és un fet incomprensible fora de Mèxic”, ha dit Bosch per referir-se a la situació que està vivint des de fa anys el país i a la qual anomena la guerra entre el narcotràfic i no contra el narcotràfic. “El narcotràfic és avui el crim organitzat, ja no només s'està traficant droga”, explica i afegeix que es tracta de qui té a les mans “el mercat negre i això inclou la venda de migrants, esclaus, de nenes de trata, d'armes i tot tipus de negocis il·lícits”. I ha recordat que s'han obert 400 fosses comunes en dos anys. “Aquesta tragèdia humanitària, sobretot a Catalunya, hauria de ser un tema nacional”, ha reivindicat Bosch durant l'acte.

Des de 2006 Mèxic està sumit en una guerra de narcotràfic. Al començament del 2013 el govern va dir que més de 26.000 persones havien estat denunciades com a desaparegudes o extraviades des de 2007. Durant els primers 22 mesos del sexenni d'Enrique Peña Nieto van desaparèixer o es van extraviar més de nou mil persones.