Ada Colau, heroïna 2.0

Els afectats per la crisi han trobat en Ada Colau (1974) la versió moderna d’Agustina d’Aragó. Una actualització necessària de les heroïnes clàssiques. Catalana com ‘l’artillera’ que va lluitar contra els francesos, Colau canvia els canons per les noves xarxes socials i la lluita pacífica contra els bancs i els governs insensibles i/o impotents davant les conseqüències de la crisi que assota Espanya.

Ada Colau és activista professional, cara visible de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), una ‘guerrilla’ que ha detingut i deté desnonaments a Espanya. Colau va néixer a Barcelona i es va criar al barri del Guinardó. Precoç en l’activisme, ja el 1990 va manifestar-se contra la guerra del Golf. De totes maneres, ella indica que és l’any 2001 el de l’inici del seu activisme. L’any 2003 participa en la plataforma Aturem la guerra, que lluita contra la invasió d’Iraq. A partir d’aquí, desenterra la destral i s’erigeix en l’Agustina d’Aragó de la lluita contra els desnonaments.

La fama més extraordinària li arriba l’any passat quan intervé en el Congrés i titlla de “criminal” un representant de la banca; també dubta si tirar-li o no una sabata com a senyal de menyspreu. A partir d’aquí, comença la llegenda i el periple de la barcelonina pels mitjans de comunicació d’Espanya. De verb apassionat, Colau no dóna cap argument per perdut. Es converteix, així, en objectiu de mercenaris de la caverna mediàtica espanyola que, entre d’altres perles, no dubten aconsiderar-la “massa grassoneta” per la fam contra la qual lluita, o titllen de “polls” els seus seguidors a twitter. No pocs voldrien que Colau patís una sort similar a la d’Agustina d’Aragó que, recordem-ho, va ser executada amb la tècnica del garrot vil.

D’altra bada i en un nivell més anecdòtic, Colau va fer una breu i no molt exitosa incursió en el món de la interpretació. La barcelonina va participar en la sèrie de televisió “Dos + una” d’Antena 3, interpretant la gran d’unes germanes. Diuen que aquella vocació li serveix ara per torejar amb millor desimboltura segons quins mediàtics escenaris.

Tantes virtuts no passen desapercebudes en el món polític. Hi ha, d’una banda, els qui la voldrien almenys desterrada, però també n’hi ha d’altres que la desitgen dins de les seves files. En aquest sentit, es confirma que ha rebut almenys dues ofertes polítics: d’Iniciativa per Catalunya i les CUP. Uns cants de sirena que, de moment, ha rebutjat.

De totes maneres, a Colau li passa com a aquell ànec: si s’assembla a un ànec, claca com un ànec i camina com un ànec... ves no ho sigui. Colau s’assembla a un polític, parla com un polític i, fins i tot, camina com un polític. És una política, en sentit més positiu de l’expressió.