Miquel Calçada, ‘exmikimoto’

A finals dels anys 90, Miquel Calçada (1965), llavors Mikimoto, volia presentar un Telenotícies; fins i tot li van fer proves de càmera, donava el perfil, però els responsables de TV3 del moment van pensar que, per la seva trajectòria, no tindria credibilitat. Un parell de dècades després, el periodista sabadellenc surt als Telenotícies, però no els presenta: s’ha convertit en notícia després d’acceptar l’encàrrec de ser el comissari de la Generalitat de Catalunya per a l’organització dels actes commemoratius dels 300 anys dels fets de 1714.

Calçada acumula una experiència radiofònica i televisiva extraordinària. La seva història va començar poc abans de convertir-se en la veu de la primera emissió de Catalunya Ràdio, als 18 anys; tres abans, va iniciar-se a Ràdio Terrassa. A partir d’aquí, la trajectòria del comunicador és imparable: a Catalunya Ràdio va presentar programes del prestigi de Mikimoto Club o Pasta Gansa, i a la televisió catalana grans èxits com el Persones Humanes o Afers Exteriors.

Mikimoto, àlter ego de Miquel Caçada, va esdevenir un autèntic fenomen de comunicació. Amagat darrera d’unes fosques ulleres de sol i fent us d’un to desenfadat i provocador, atrapa a una generació que s’hi sent identificat. El Persones humanes es va convertir en el seu buc insígnia i el va convertir alhora en ‘l’inventor’ del late show català. Es va arribar a escriure que Mikimoto era a aquest tipus d’espectacle el que Joaquim Maria Puyal al futbol. Tot allò ha deixat en la memòria col·lectiva dels catalans entranyables moments com les llavors transgressores paròdies a la Infanta Elena que, fins i tot, van merèixer l’amonestació de la Casa Reial i van obligar al president Jordi Pujol a disculpar-se públicament.

Però, de mica en mica, Calçada es desfà de Mikimoto i es converteix en un destacat empresari del món de la comunicació: cofundador, juntament amb Carles Cuní, del Grup Flaix, que inclou les emissores Flaix FM i Ràdio Flaixbac i, anteriorment, el canal de televisió Flaix TV. També en aquestes apostes empresarials, aconsegueix sintonitzar amb un segment de la població. El gir empresarial del sabadellenc no el priva d’impulsar, novament amb èxit, nous projectes televisius: Calçada dirigeix i presenta Afers Exteriors, un programa de viatges a on, amb el segell personal de l’exmikimoto, atansa les vivències de catalans que, pel motiu que sigui, han ubicat el seu domicili fora de Catalunya. I, entremig, interessat per la política, s’escapa un any mig a Siracusa per fer dos màsters: un d’administració pública i l’altre de relacions internacionals. És a la tornada que Generalitat li ofereix el comissariat del Tricentenari i el comunicador accepta.

L’excel·lent relació que Miquel Calçada ha mantingut al llarg d’aquests anys amb el poder, especialment amb el partit que ha conduit durant més temps el destí dels catalans, Convergència Democràtica de Catalunya, no li ha estalviat crítiques. Així, fa anys que duu penjada l’etiqueta de ‘periodista mimat’ del govern català. A més, la seva predisposició a fer el salt a la política, feta pública en més d’una ocasió, no li estalvia recels. Fa cert temps, es va parlar d’ell com a possible director de TV3, però la influència que per aquell temps el PP exercia sobre el govern català va desactivar la candidatura.

Sigui fent de Mikimoto o de Miquel Calçada, el comunicador sabadellenc no deixava ni deixa indiferent a ningú; allà a on la majoria coincideix és la seva imaginació i les seves extraordinàries capacitats comunicatives.