Oriol Pujol, ‘el fill de l’amo’

Al final i a la curta, la darrera paraula serà d’un jutge; a la llarga, la història remata, allibera o ignora. El mateix Oriol Pujol i les seves circumstàncies han fet descarrilar l’hereu i promesa de la política catalana. Comparat amb el seu progenitor, la magnitud històrica del qüestionat polític és efímera i hi ha motius suficients per pensar que la història triarà ignorar-lo. Ara, el present es debat entre els qui el defensen elogiant la generositat de la renuncia i els qui reiteren com un mantra que la presumpta corruptela era anunciada. La veritat ens diu que Pujol Ferrusola abandona l’escó i la secretaria general de CDC setze mesos després de la seva imputació per les ITV i poc després que la investigació hagi esquitxat la seva esposa. També s’indica que ho fa per dilatar el procés judicial i allunyar-lo de la resolució de l’altre procés, el de la independència de Catalunya.

La història de les ITV es remunta al juliol de 2012, quan es fa públic un informe de l’Agència Tributària que el situa com a “col·laborador necessari” d'una trama empresarial que pretenia arreglar concursos de concessió relacionats amb les estacions de la Inspecció Tècnica de Vehicles.

Cinquè dels set fills de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol i Marta Ferrusola; tot i estudiar veterinària, és l’únic que va decidir seguir els passos polítics del pare. Va començar sent cap del gabinet tècnic del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya (1993-1996), director general d'Afers Interdepartamentals del Departament de la Presidència (1996-1998) i de Relacions amb el Parlament del Departament de la Presidència (1998-1999). Després va ser escollit regidor a l’Ajuntament de Barcelona (1999-2000), secretari general del Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya (2000) i del Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme (2002). També va ser escollit diputat per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003, 2006 i 2010. El 2007 va ser nomenat portaveu de CiU al Parlament i el 2010president del grup parlamentari. En el si del Congrés de CDC celebrat el 2012, va resultar escollit secretari general, fins la renuncia.

‘El fill de l’amo’, com se’l coneix a Convergència, era l’elegit per substituir Artur Mas al capdavant del partit nacionalista. La prejubilació forçada del sobiranista obliga ara la formació nacionalista a ressituar les seves estratègies; tot plegat a menys de quatre mesos de la data escollida per celebrar el referèndum d’autodeterminació de Catalunya. I, per si tot això fos poc, la dissort a la casa dels Pujol i Ferrusola no ve sola: coincidint amb els problemes de l’hereu polític, altres membres de la poderosa família se situen sota sospita judicial i/o mediàtica.

Ell assegura que va plegant de tot per no perjudicar en res. Curiosa sentència d’algú que, políticament parlant, aspirava a tot i s’ha quedat, ara com ara, sense res.