Opinión y blogs

eldiario.es

L’urbanisme no té nom de dona

Urbanisme i gènere (autor: Jaume Badosa)

Dissabte es conformaran els nous consistoris i els nous alcaldes i alcaldesses seran elegits i elegides. Els resultats de les eleccions municipals del 24M passat deixen intuir que la presència de dones al capdavant dels nous Ajuntaments serà més significativa, almenys és probable que Barcelona i Madrid tinguin alcaldesses. Veurem però si aquests canvis són exclusius d'aquestes ciutats o bé són representatius d'una nova època. El cert és que des de 1979, la presència de dones als consistoris ha progressat a pas de puça. De les primeres eleccions municipals democràtiques només l’1,8% de les alcaldies de tot l’Estat van anar a parar a mans de dones. Quatre anys més tard, es va avançar unes poques dècimes, només 164 consistoris estaven presidits per alcaldesses, un 2,04% del total. El ritme dels anys posteriors, no va accelerar gens, no vam aconseguir superar el 10% fins entrat el segle XXI: l'any 2003 un 12,56% dels municipis tenien alcaldesses (entremig 1995, 6,53%; 1999, 9,61%) i el 2007 tant sols augmentà fins el 14,8%.

Si aquestes mitjanes espanyoles ja són de per si lamentables, a Catalunya les coses no van pas millor. En l’últim mandat (2011-2015), a Catalunya, hi han hagut 143 alcaldesses (el 15,2%), per sota de la mitjana estatal (el 17%) i 849 regidores (el 34,3%), també per sota de la mitjana estatal (35,2%). La llei d'igualtat de Zapatero va obligar a la confecció de llistes electorals paritàries en els municipis més poblats, però sembla ser que tot i augmentar la presència de dones als plens municipals, sols unes poques acaben sent elegides com alcaldesses. Millor no parlar dels municipis de menys de 1.000 habitants, on no hi ha cap obligació de paritat a les llistes.

Els nous alcaldes i alcaldesses dilluns signaran el seu primer decret d'alcaldia amb el repartiment de les regidories. Si el lideratge dels consistoris és molt poc femení, quina és la situació si ens fixem en les regidories? Hi haurà paritat en les tinences d'alcaldia? Veurem si hi ha canvis significatius o si continuem amb els mateixos deixos antiquats.

Seguir leyendo »

La innovació a les portes d’un canvi social

24M Eleccions municipals (Autor: Jaume Badosa)

Les eleccions del proper diumenge poden marcar un punt d’inflexió en molts municipis on diferents candidatures de confluència tenen serioses opcions de guanyar les institucions i convertir-se en artífexs d’un canvi social històric. Certament, el canvi ja fa temps que ha començat: amb el 15M i els nous imaginaris col·lectius, amb les múltiples respostes socialment innovadores impulsades des de la societat civil per fer front a les conseqüències de la crisi o amb les incomptables accions de resistència col·lectiva enfront les polítiques d’austeritat. Ara bé, com es materialitzarà aquest canvi a les institucions si candidatures com Barcelona en Comú guanyen els ajuntaments? Quins són els reptes i els riscos que hauran d’afrontar?

Un dels principals reptes serà aconseguir ser realment revolucionaris des del punt de vista democràtic i, al mateix temps, donar resposta als problemes socials de la ciutadania, que no són pocs. A banda de superar les resistències que ben segur sorgiran des de les pròpies dinàmiques actualment instaurades en les institucions, caldrà trobar la manera per fer que eficàcia (fer que les coses passin) i democràcia (fer les coses de forma participada i inclusiva) no siguin conceptes incompatibles sinó complementaris. En aquest sentit, caldrà experimentar amb noves formes de lideratge col·lectiu, radicalment democràtiques, que garanteixin que el canvi, efectivament, s’esdevé.

En tots dos fronts (el democràtic i el social) caldrà combinar transformacions estructurals, que poden requerir el seu temps; amb accions puntuals, que s’haurien de produir de manera ràpida per tal de visibilitzar que el canvi és de debò. En qualsevol cas, però, la capacitat d’innovació (pensar fora dels marcs pre-establerts) i el potencial transformador (canviar realment les relacions de poder) haurien de ser factors que marquin la diferència. En aquest sentit, propostes com decidir participadament el 5% del pressupost dels districtes podrien resultar, francament, poc ambicioses.

Seguir leyendo »

Brasil arran de terra: la lluita de les petites ciutats pels serveis públics bàsics en un sistema federal desequilibrat

Brasil Souvenir (Autores: Ramon Canal i Jaume Badosa)

Com a Espanya, el sistema federal brasiler configura també una particular i no ben resolta relació entre tres nivells de govern: federació, estats i municipis. Les línies que segueixen neixen de la conversa amb dos dels 853 prefeitos (alcaldes) de l'estat de Mines Gerais (583.000 Km2 i gairebé 20 milions d'habitants), on es respira Brasil profund, el més portuguès.

Malgrat l'enorme crisi política nacional, en les institucions de Mines Gerais el PT [1] de Lula i Rouseff no agonitza. Una de les seves figures més destacades, Fernando Pimentel, va vèncer en les recents eleccions a governador. Una mica abans, el 2013, el seu company de partit Guto Malta va iniciar el seu mandat com a prefeito de Ponte Nova. Aquest és un polític jove, que sembla fet per al càrrec que ocupa. Amb gran entusiasme ens explica, un darrere l'altre, els projectes que haurien de recuperar l'esplendor econòmica d'aquesta ciutat de 65.000 habitants, encreuament de camins de la regió de "zona da Mata". Tot i la complicitat política amb les actuals presidències federal i estatal, Guto no escatima crítiques al fet que el 70% de la despesa pública es gestioni des de la capital, malgrat que els governs locals assumeixen funcions clau, com l'educació bàsica, l'assistència sanitària, el transport o la incipient assistència social. Certament, la seva autonomia fiscal local és gairebé nul·la, però reben suport de la Federació: a més d'una important subvenció incondicionada, Brasília ofereix ajuts per a objectius específics, decidits mitjançant convocatòries competitives. Tot i la pervivència del jogo politicopartidista, el prefeito té clar que per obtenir aquests recursos resulta cada vegada més necessari presentar projectes sòlids i acreditar una bona gestió. Amb això aconsegueix fins i tot el consens de la Càmera Municipal, encara que els seus vereadores (regidors) pertanyin majoritàriament a l'oposició [2]. Amb tot, Guto ens recorda que el gran repte del Brasil segueix sent la igualtat, la qual no serà efectiva fins que no hi hagi una xarxa adequada de serveis públics, necessàriament de base local. Fet que exigirà, al seu torn, una profunda reforma de la fiscalitat, que descarregui als salaris baixos i posi sobre la taula la tributació dels grans patrimonis privats del país.

A escassos 50 km d'allà, recorrent un idil·li de selva domesticada, trobem Viçosa (75.000 habs.). Fa gairebé 100 anys Artur Bernardes, president federal i fill d'aquesta ciutat, va decidir erigir sobre el no-res una universitat, la Federal de Viçosa que amb el temps s'ha convertit en centre de referència en disciplines com l’agronomia. Acull uns 21.000 estudiants, el seu pressupost multiplica per molt el de l'ajuntament i el seu superb campus domina la vida de la ciutat. Visiblement acomplexat davant un veí tan poderós, el prefeito Angelo Chequer ens relata com, amb l'ajut de professors i becaris de la universitat, s'esforça per consolidar el planejament urbà i augmentar la qualitat dels projectes municipals. En accedir al càrrec fa sis mesos, el joveníssim prefeito va poder constatar que el marge per fer polítiques pròpies, un cop coberts tots els mandats federals, és molt curt. La precarietat municipal sembla encara més acusada en aquesta ciutat relativament rica, segurament pels efectes acumulats d'una menor pressió fiscal. Com a Ponte Nova, educació i salut constitueixen les dues grans polítiques locals, en les quals es gasta més del que és estrictament requerit per la llei. Però Chequer pertany al PSDB [3], i si en alguna cosa es nota la distància ideològica amb el seu col·lega és en el discurs sobre les prioritats. Aquí el principal repte sembla ser la inseguretat, que vincula directament al tràfic i consum de drogues. Tant és així que l’Ajuntament costeja part de les despeses corrents del cos de la policia de l'Estat de Mines-Gerais. Parlem de despeses impròpies –i a priori injustes- però aparentment necessàries per garantir que la policia segueixi patrullant pels barris de Viçosa.

Seguir leyendo »

De ciutats, infraestructures i polítiques culturals

Ciutat i cultura (Autor: Jaume Badosa)

La cultura ha adquirit un paper estratègic en el desenvolupament de les ciutats. Les idees i els valors assignats a la cultura s'han anat acumulant fins a transformar-la en un terreny elàstic i omnipresent. No obstant això, les polítiques culturals s'enfronten a una evident falta de legitimitat, de reconeixement per intervenir en l'àmbit de la cultura. Les polítiques culturals es perceben cada vegada menys com polítiques públiques realment necessàries i prioritàries. En definitiva, el que es fa i deixa de fer amb les institucions culturals és rebut, en termes generals, amb relativa indiferència. Almenys si ho comparem amb el que passa en altres àmbits de polítiques públiques.

Les raons d'aquesta deriva són moltes i diverses. Vull abordar una d'elles. Les polítiques culturals s'han construït sobre la idea de la cultura com a substantiu, com a objectes, productes i serveis. Poders públics i el que hem anomenat el sector cultural ens hem refugiat en les polítiques culturals com polítiques de la cultura. Prova d'això és el paper central atorgat a les infraestructures culturals. Fer polítiques culturals s'ha limitat, en moltes ciutats, al fet de construir infraestructures de cultura.

L'impuls de grans equipaments i la monumentalització de l'espai públic són a la base del model de democratització de la cultura. Un paradigma que comporta el primer gran dilema de les polítiques culturals contemporànies: fer compatible l'accés i l'excel·lència. La institucionalització (i legitimació) de les polítiques culturals com a polítiques públiques va dependre en bona mesura de la seva vinculació a la construcció d'infraestructures. Però al mateix temps, les infraestructures de cultura han estat eines de poder per als governs. D'una banda, com a instruments de normalització i institucionalització nacional i, de l'altra, com a instrument de regeneració i competitivitat urbana. En tots dos casos, la centralitat ha estat més en l'obra en si que en el seu ús i apropiació per part de la ciutadania.

Seguir leyendo »

Eleccions Barcelona 2015: cinc preguntes per a una nova transició

Una ciutat, 5 preguntes (autor: Jaume Badosa)

Què es juga Barcelona en les properes eleccions?

Barcelona afronta les eleccions del 24 de maig en una situació amb necessitats pròpies d'una etapa constituent, ja que el nou govern no només hauria d'abordar una nova agenda política (què fer), sinó que hauria d'impulsar una profunda transformació del seu model de govern (com governar). La situació que viu la ciutat requereix generar un nou projecte il·lusionant que, entre altres aspectes, faci evolucionar una arquitectura de govern que actualment es mostra incapaç de canalitzar les demandes ciutadanes de més implicació en el govern de la ciutat.

Com hem d'abordar aquesta etapa constituent?

Seguir leyendo »

Feminismes, ciutat i radicalitat democràtica

Patriarcat urbà? (autor: Jaume Badosa)

En aquests temps de removiment polític, social i econòmic, moltes persones esperem o, millor, promovem, transformacions radicals per aprofundir en les nostres democràcies, entenent que un dels eixos que ha marcat l'actual desenvolupament de les polítiques públiques i el sistema democràtic és el patriarcal. Moviments socials i candidatures aposten per introduir continguts feministes en les seves propostes i en les seves pràctiques, cosa que fa uns pocs anys era impensable. S'està produint realment aquest canvi radical?

Montse, una de les signants de la campanya Alerta Feminista explicava en una trobada de Feminismes i Radicalitat Democràtica que Barcelona en Comú (equivalent de Guanyem) ha presentat a primàries 60 propostes treballades entre els seus activistes, d'entre les quals s'han escollit les 40 prioritats de la candidatura. Entre les 60 propostes hi ha algunes que tenen a veure amb dones i feminismes, i precisament només unes poques d'elles han sortit escollides en les primàries.

Mesos enrere, a Per la Ruptura, procés assembleari dels Països Catalans que busca la ruptura amb l'Estat Espanyol (que no amb el poble) i amb el règim del 78, se'ns van oblidar en un esborrany de manifest, fins que el van veure unes feministes i van afegir un molt bon paràgraf sobre el patriarcat.

Seguir leyendo »

Quin poder polític per a les aglomeracions urbanes a Europa?

Xarxes Urbanes (Autor: Jaume Badosa)

El 13 de març de 2015 va tenir lloc a Barcelona la Jornada European Metropolitan Authorities, impulsada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquesta conferència va reunir representants de ciutats i àrees metropolitanes europees, de l’OCDE i de diverses xarxes internacionals de ciutats com Metropolis, Eurocities, Metrex, Medcities, CGLU (Ciutats i governs locals units) i FMDV (Fons mundial per al desenvolupament de les ciutats). L’objectiu d’aquesta reunió era, sota el tema la governança metropolitana i la competitivitat territorial, constituir-se com a grup de pressió per incorporar la dimensió metropolitana a les institucions i entitats estatals i europees.

En efecte, gairebé el 75% de la població europea viu en àrees urbanes i en elles es genera al voltant del 70% del PIB europeu. La Comissió Europea està donant cada cop més importància al fet urbà. Hi ha una creixent preocupació per la sostenibilitat del territori, entesa en la seva vessant ambiental (contaminació, esgotament de recursos) però també social (desigualtats, exclusió social). Diversos informes, cartes i declaracions s’han anat succeint per tal de configurar una agenda urbana europea. Així, l’any 2012, la Direcció general de polítiques regionals de la Comissió va passar a anomenar-se Política regional i urbana, amb la intenció que la meitat dels fons de desenvolupament regional s’inverteixin en àrees urbanes. A més a més, un nombre creixent de polítiques sectorials s’adrecen a les zones urbanes: energia, societat de la informació, medi ambient, educació i cultura, etc. L’Estratègia Europa 2020 també destaca la necessitat de fer una planificació integrada en l’àmbit metropolità, superant així els problemes de coordinació i fragmentació típicament metropolitans.

El major interès de la Comissió Europea en el fet metropolità contrasta amb l’assignació territorial dels òrgans decisoris. En el procés de construcció europea, el protagonisme ha recaigut en els estats membres. Tots els òrgans importants de representació s’han concebut sobre la base estatal, mentre que les regions i sobretot els municipis tenen un paper molt secundari, mitjançant el Comitè de les Regions i el Consell europeu de municipis i regions. En el cas de les àrees metropolitanes, aquest paper encara és menor: no hi ha un òrgan de representació propi. Així, un dels reptes de la governança europea és donar veu als representants metropolitans, tant en el disseny de les polítiques com dels objectius prioritaris dels programes. Aquesta és una de les demandes que formen part de la Declaració de Barcelona 2015, un manifest amb 10 punts aprovat el dia 13 de març pels diversos representants polítics.

Seguir leyendo »

De l'espai públic al lloc comú. El paper dels tècnics al nou espai públic

Perfil tècnic públic (Autor: Jaume Badosa)

Formem part d'una generació que observa com el poder es reparteix la ciutat. Alguns polítics i tècnics han gestionat la ciutat prioritzant els interessos del capital, per no esmentar els seus, en detriment dels de la majoria. En paral·lel, s'ha exacerbat la desconfiança i la decepció cap a les institucions, donant lloc a moviments socials i de reflexió urbana, que pretenen recuperar aquests espais físics i de poder mitjançant l'apoderament i la gestió comunitària.

Ens identifiquem amb aquesta recerca de models de fer ciutat i defensem aquesta reapropiació, en la qual participen activament la ciutadania, tècnics, moviments socials i polítics conjuntament per plantejar noves formes d'entendre i viure les nostres ciutats. Entenem que l'espai públic ha d'esdevenir un veritable lloc comú on les persones puguin desenvolupar el seu dret a la ciutat.

Els espais públics han de ser llocs de trobada, visibilització, tensió i negociació constant entre els diversos agents, dimensions que s'amagaven o es obviaven però que eren latents en les ciutats. D'una banda, la construcció física i social dels veïns i veïnes, de l'altra, la visualització de col·lectius que fins al moment havien estat invisibles o expulsats dels espais comuns (com les dones, els joves, els nens i nenes, els homosexuals i immigrants, per esmentar alguns). Tot això ha suposat la reinterpretació dels espais, generant noves paradoxes i nous conflictes. És la nostra responsabilitat transformar col·lectivament l'espai públic, creant nous llocs inclusius en què tots els col·lectius tinguin representació.

Seguir leyendo »

Buits urbans: on centrem la mirada?

Buits urbans (Autor: Raül de Castro i Jaume Badosa)

Descampats a les entrades de les ciutats i solars buits a la trama urbana són presents en els paisatges de les nostres ciutats des de fa dècades però degut a l’esclat de la bombolla immobiliària s’han multiplicat, escampant a molts racons un paisatge desolador que també acull esquelets d’edificis inacabats o carcasses abandonades. Actualment, els buits urbans representen un dels principals reptes de la gestió urbana i en molts municipis la ciutadania fa temps que pressiona per l’obertura de solars i la reapropiació d’aquests espais mig oblidats. Com a resposta, diversos ajuntaments han iniciat programes de reactivació temporal de solars o d’equipaments públics, malgrat que la major part dels buits són de propietat privada. Tot i això, encara s’han fet pocs esforços per estudiar el fenomen i per analitzar-ne la incidència a les nostres ciutats.

Sorprèn la poca existència de cartografies de buits urbans de les nostres ciutats (tot i el seu impacte negatiu), ja siguin impulsades pel govern o per la ciutadania. Tanmateix, la seva representació territorial ens permet comprendre la seva magnitud i posa en evidència la qualitat de l’espai públic de la ciutat. De fet, quan els buits es cartografien s’observa que són un virus que s’escampa i que la seva localització no sempre respon a una lògica territorial: en trobem als centres dels nuclis urbans, en sectors perifèrics de nous creixements i a les urbanitzacions de baixa densitat. Precisament, la representació gràfica de la seva localització en una ciutat mitjana de la segona corona metropolitana barcelonina mostra com les urbanitzacions de baixa densitat acullen gran part dels buits: més de la meitat dels solars buits, al voltant de la meitat dels edificis residencials a mig construir i gairebé un quart dels edificis residencials en desús. Aquestes dades mostren com la problemàtica dels buits urbans afecta amb gran virulència les urbanitzacions de baixa densitat. Però, té el mateix impacte un buit en una urbanització que al nucli urbà?

Si bé una cartografia de buits urbans ens permetria tenir una fotografia a nivell general, aquest és només el punt de partida per poder valorar les característiques del fenomen. Un inventari de buits urbans de la ciutat ens ofereix una valoració quantitativa, que en certa manera podria considerar-se parcial o esbiaixada. Si hem d’apuntar les possibles línies d’actuació en la gestió dels buits urbans, en tant que una de les principals polítiques de transformació territorial de les ciutats actuals, necessitem també fer una anàlisi qualitativa. No podem doncs fer polítiques de transformació urbana només a partir d’una quantificació dels buits urbans sinó que cal valorar-ne la rellevància: impacte poblacional, caràcter de bé comú, situació estratègica, naturalesa històrica, possibles usos a desenvolupar, etcètera. S’ha de tenir en compte que l’actual context de manca de recursos econòmics fa que la inversió pública hagi de prioritzar aquelles actuacions que permetin impactes òptims a la ciutat.

Seguir leyendo »

Cap a un municipalisme paritari?

Paritat municipal? (Autor: Jaume Badosa)

Les experiències de Barcelona en comú i de Ara Madrid serien només alguns dels exemples més destacats d'aquestes noves candidatures municipalistes, juntament amb altres iniciatives prèvies com serien les promogudes per les CUP a Catalunya. Aquests projectes comparteixen la voluntat de crear unes pràctiques polítiques on el conjunt de la població pugui ser partícip de les decisions que els afecten i on es pugui posar en el centre la defensa dels interessos, les necessitats i els drets del comú de la ciutadania.

Garantir la participació de les dones en la presa de decisions en peu d'igualtat no és una tasca senzilla. Persisteixen obstacles vinculats a les desigualtats en el temps disponible -fruit de la desresponsabilització de la societat i dels homes en les tasques de cuidadors, a la tendència a identificar el lideratge amb lògiques masculines, o al predomini de determinades formes de deliberació i acció, entre altres qüestions-. Autores com Nancy Fraser o Judith Butler fa temps que assenyalen les fortes desigualtats a l'esfera pública: ni tots/es tenim les mateixes possibilitats d'intervenir ni totes les veus són escoltades ni se'ls concedeix la mateixa legitimitat per part dels altres actors.

En la participació a associacions i moviments socials a nivell local hi ha en general un major equilibri de gènere que en espais més institucionalitzats, per la qual cosa caldria esperar que projectes polítics amb un marcat pes movimentista siguin un marc més favorable a l'equitat. No obstant això, en la participació social persisteixen diferències quant al tipus de tasques que es realitzen i al seu grau de visibilitat. El protagonisme històric de les dones en els moviments veïnals, per exemple, no es va traslladar en moltes ocasions en els seus espais més formals de poder. També en anàlisis fetes sobre processos de participació a nivell local a Europa, en concret sobre pressupostos participatius, mostren que els homes segueixen acaparant els llocs de més responsabilitat, com recull Castaño.

Seguir leyendo »