eldiario.es

Menú

Brasil arran de terra: la lluita de les petites ciutats pels serveis públics bàsics en un sistema federal desequilibrat

En plena campanya electoral de les eleccions municipals a Catalunya i Espanya, la conversa amb dos alcaldes brasilers ens aporta una mica de perspectiva sobre què significa governar una ciutat amb i per a la gent en un context poc propici per a l'autonomia local.

- PUBLICIDAD -
Brasil Souvenir

Brasil Souvenir (Autores: Ramon Canal i Jaume Badosa)

Com a Espanya, el sistema federal brasiler configura també una particular i no ben resolta relació entre tres nivells de govern: federació, estats i municipis. Les línies que segueixen neixen de la conversa amb dos dels 853 prefeitos (alcaldes) de l'estat de Mines Gerais (583.000 Km2 i gairebé 20 milions d'habitants), on es respira Brasil profund, el més portuguès.

Malgrat l'enorme crisi política nacional, en les institucions de Mines Gerais el PT [1] de Lula i Rouseff no agonitza. Una de les seves figures més destacades, Fernando Pimentel, va vèncer en les recents eleccions a governador. Una mica abans, el 2013, el seu company de partit Guto Malta va iniciar el seu mandat com a prefeito de Ponte Nova. Aquest és un polític jove, que sembla fet per al càrrec que ocupa. Amb gran entusiasme ens explica, un darrere l'altre, els projectes que haurien de recuperar l'esplendor econòmica d'aquesta ciutat de 65.000 habitants, encreuament de camins de la regió de "zona da Mata". Tot i la complicitat política amb les actuals presidències federal i estatal, Guto no escatima crítiques al fet que el 70% de la despesa pública es gestioni des de la capital, malgrat que els governs locals assumeixen funcions clau, com l'educació bàsica, l'assistència sanitària, el transport o la incipient assistència social. Certament, la seva autonomia fiscal local és gairebé nul·la, però reben suport de la Federació: a més d'una important subvenció incondicionada, Brasília ofereix ajuts per a objectius específics, decidits mitjançant convocatòries competitives. Tot i la pervivència del jogo politicopartidista, el prefeito té clar que per obtenir aquests recursos resulta cada vegada més necessari presentar projectes sòlids i acreditar una bona gestió. Amb això aconsegueix fins i tot el consens de la Càmera Municipal, encara que els seus vereadores (regidors) pertanyin majoritàriament a l'oposició [2]. Amb tot, Guto ens recorda que el gran repte del Brasil segueix sent la igualtat, la qual no serà efectiva fins que no hi hagi una xarxa adequada de serveis públics, necessàriament de base local. Fet que exigirà, al seu torn, una profunda reforma de la fiscalitat, que descarregui als salaris baixos i posi sobre la taula la tributació dels grans patrimonis privats del país.

A escassos 50 km d'allà, recorrent un idil·li de selva domesticada, trobem Viçosa (75.000 habs.). Fa gairebé 100 anys Artur Bernardes, president federal i fill d'aquesta ciutat, va decidir erigir sobre el no-res una universitat, la Federal de Viçosa que amb el temps s'ha convertit en centre de referència en disciplines com l’agronomia. Acull uns 21.000 estudiants, el seu pressupost multiplica per molt el de l'ajuntament i el seu superb campus domina la vida de la ciutat. Visiblement acomplexat davant un veí tan poderós, el prefeito Angelo Chequer ens relata com, amb l'ajut de professors i becaris de la universitat, s'esforça per consolidar el planejament urbà i augmentar la qualitat dels projectes municipals. En accedir al càrrec fa sis mesos, el joveníssim prefeito va poder constatar que el marge per fer polítiques pròpies, un cop coberts tots els mandats federals, és molt curt. La precarietat municipal sembla encara més acusada en aquesta ciutat relativament rica, segurament pels efectes acumulats d'una menor pressió fiscal. Com a Ponte Nova, educació i salut constitueixen les dues grans polítiques locals, en les quals es gasta més del que és estrictament requerit per la llei. Però Chequer pertany al PSDB [3], i si en alguna cosa es nota la distància ideològica amb el seu col·lega és en el discurs sobre les prioritats. Aquí el principal repte sembla ser la inseguretat, que vincula directament al tràfic i consum de drogues. Tant és així que l’Ajuntament costeja part de les despeses corrents del cos de la policia de l'Estat de Mines-Gerais. Parlem de despeses impròpies –i a priori injustes- però aparentment necessàries per garantir que la policia segueixi patrullant pels barris de Viçosa.

La recent crisi de la hisenda pública brasilera ha transitat de la Federació als estats, i està arribant als municipis, més tard però molt ràpidament. S'han constatat ja fortes retallades (20-30%) en les aportacions federals, cosa que està movent les ciutats a augmentar la recaptació pròpia i a estalviar en tot allò que no es consideri estrictament necessari. Aquest és, almenys, el missatge que intenten vendre els prefeitos. Certament no es poden permetre la inacció davant d'una societat que demana igualtat d'oportunitats i qualitat de vida en el dia a dia.

En paral·lel, i davant la crisi de legitimitat que tenalla les institucions polítiques, associacions com Ameviçosa [4] lluiten contra la corrupció i per una major participació social en la formulació de les polítiques, com en el debat al voltant del Pla Director de Viçosa. Els polítics locals haurien d'agrair i respondre positivament a aquest tipus de pressions, ja que necessiten augmentar la seva legitimitat i el suport de la ciutadania en el procés obert de reforma del sistema federal. El proper 25 de maig els 5.564 prefeitos de Brasil estan convocats a la capital federal, per exigir que la reforma signifiqui un reforç dels governs locals, i sobretot del seu finançament.

Hi ha moltes coses que, a 8.000 km de distància, ens sonen estranyament familiars. Sobretot el desajust competencial i pressupostari entre les institucions locals, confrontades diàriament amb els problemes de la gent, i aquelles que prenen decisions en nom de tots, sense els mínims necessaris en empatia i coneixement de la realitat social. Esperem que a partir del proper 25 de maig en aquest país també es posi en marxa un procés de reforma territorial, i que en ell els poders locals siguin capaços d'actuar unitària i constructivament.

Ramon Canal

[1] Partit dels Treballadors.

[2] Al Brasil regeix en tots els nivells un sistema polític presidencialista, caracteritzat en cada cas per l'elecció directa del cap o la cap de l'executiu, i una elecció diferent dels / les representants del legislatiu. Amb la qual cosa el color polític d'un i altre poder pot no ser coincidents.

[3] Partit de la Social Democràcia Brasilera.

[4]  Associação dos Moradores e Amigos de Viçosa (https://www.facebook.com/AMEVICOSA).

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha