eldiario.es

Menú

"Als barris desafavorits com més temps siguin a escola els nens i nenes, millor"

"Totes les persones tenim dret a l’educació, però la desigualtat econòmica i social condiciona l’èxit educatiu dels infants i els joves". Així comença el segon punt del Manifest Pobresa Zero: 12 fronts en la lluita contra les desigualtats.

En la sèrie d’entrevistes que fem per analitzar aquest Manifest ens apropem a la lluita per una educació que no deixi ningú enrere i contribueixi a reduir la pobresa i la desigualtat.

Ho fem amb Enric Canet, director de Relacions Ciutadanes del 'Casal dels Infants', una de les més de 3.200 organitzacions de l’àmbit de l’acció social que treballen a Catalunya i formen part de la Plataforma Pobresa Zero.

- PUBLICIDAD -
Pel director de Relacions Ciutadanes del Casal dels Infants les desigualtats entre barris determinen l'èxit escolar

Pel director de Relacions Ciutadanes del Casal dels Infants les desigualtats entre barris determinen l'èxit escolar

Cal educar sense deixar ningú enrere, segons ‘Pobresa Zero’. Com s’ha de fer això? Com es pot fer això?

Això és molt difícil. La primera cosa és tenir clar que la igualtat és que tots som desiguals. Si partim de la base que tots som desiguals hem de trobar els mecanismes adaptats a cada persona per facilitar la igualtat. La igualtat d’oportunitats, que és una expressió que fem servir molt, no és un fet que adquireixes i tens per sempre sinó que les persones a les quals els costa aconseguir-la es tornen a trobar constantment obstacles que els dificulta mantenir-la.

Com hauria de ser l’escola que serveixi millor per combatre la pobresa?

Cal una escola molt implicada amb el territori i permeable amb ell. Això els costa molt a les escoles. Veient com és el territori es facilita que l’escola absorbeixi, es deixi penetrar per la realitat i transformar-lo. I això es pot fer a cada barri d’una forma diferent.

Pertànyer a una família humil continua sent un obstacle per rebre una educació adequada? Els és més complicat als fills de famílies pobres treure profit del sistema educatiu actual? Tenen més dificultats que els fills de famílies riques o de nivell mig?

Les estadístiques ens indiquen això. La desigualtat  entre els barris marca molt l’èxit escolar dels nens i nenes. Segurament no és culpa del sistema escolar, que funciona força bé al nostre país. El que passa és que li costa molt adaptar-se a la realitat de cada territori i l’entorn que té aquest nen o nena els fa molt difícil tirar endavant. Hi ha barris amb grans dificultats, sense suports i ajuts positius per tirar endavant a l’escola. I molts pares i mares no tenen la formació suficient per ajudar-los. Marca moltíssim que la família consideri que l’escola no és un ascensor social i no la troben tant necessària per progressar.

Les retallades al sector educatiu han influït en l’empobriment social?

Sí. Una de les coses greus va ser el tema de la sisena hora. Un noi d’una zona, d’una família normalitzada, de classe mitjana, si no va a l’escola ja se’n cuidaran els pares de donar-li molts elements perquè sigui socialitzat i pugui créixer i educar-se. Però en un barri desafavorit, l’escola és l’única eina de socialització, d’aprenentatge i, per tant, quantes més hores estigui a l’escola, molt millor. Retallar els temps d’escola és retallar els temps de socialització, de normalització d’aquests nens i nenes.

Pobresa Zero reclama que s’aposti més per l’educació entre els 0 i els 3 anys. No es fa prou, ara?

No es fa prou. Les escoles bressol estan pensades per les famílies que treballen, però hi ha moltes famílies que no ho fan. Penseu en una mare d’origen pakistanès que té un nen de 0 a 3 anys, que està sol amb ella i veu el pare tard. Quan vagi als tres anys a l’escola no sabrà la llengua, no sabrà fer files, demanar per fer pipi o caca, compartir jocs, esmorzar allò que li posin al plat. Haurà de trencar el fil umbilical amb la mare i serà un drama per ell. Això farà que entri en una situació d’inferioritat envers els altres.

Demanem que els barris en situació de desavantatge social siguin declarats zones d’actuació preferent i que almenys l’escola als dos anys sigui quasi bé obligatòria pels nens i nenes que hi viuen.

L’educació no s’acaba a l’escola. El front de lluita educatiu de Pobresa Zero acaba dient que "al garantir als més vulnerables el dret a l’educació més enllà de l’escola".

Tots quan hem estat petits, joves, hem vist que normalment no aprenem tant a l’escola com al post-escola. Després de l’escola, quan fem activitats voluntàries, que ens agraden, on no trobem la jerarquia i la rigidesa escolars, tot l’aprenentatge es fa de forma diferent. Quan formàvem part d’esplais o d’agrupaments escoltes, la relació fora de l’escola marcava, impregnava realment les nostres vides. El tema del fora-escola és molt important.

La diferència entre un nen d’una classe normalitzada i el d’una classe amb problemes de desavantatge social, a part de l’entorn familiar, és aquest fonamentalment. La diferència en el món escolar no és tant elevada però sí tot allò que els nenes i nenes aprenen fora de l’escola.

Caldria una major dedicació pressupostària a l’educació o caldria canviar el tipus d’educació que es dóna avui al nostre país?

D’entrada, cal dedicar més part dels pressupostos de la Generalitat a educació. Això és fonamental. A d’altres països el percentatge de dedicació de diners a educació és normalment molt més elevat que el de la Generalitat. Catalunya és dels països d’Europa que dedica menys diners a educació

A més, hauríem de ser una mica més creatius i fer models escolars, educatius, molt més adaptats a la realitat de l’entorn. Que l’entorn penetri més fàcilment a l’escola i que variï l’ensenyament d’un lloc a un altre. Seria ideal que, per exemple, els nens poguessin fer l’aprenentatge al carrer, que els comerços ensenyin matemàtiques, com es veu en un anunci recent d’Ikea. Això es podria fer al carrer, amb els veïns, amb els comerciants.

Des del Casal dels Infants us en feu un fart de lluitar contra la pobresa des de l’àmbit educatiu i formatiu.

Ho intentem. Tenim una sort molt gran, que és el suport de molta gent. Des del voluntariat que ve cada dia fins a molta gent que ens ajuda. No estem sols. Tots estem disposats a lluitar als barris on treballem contra aquesta desigualtat econòmica. A Pobresa Zero lluitem fonamentalment  contra la desigualtat entre rics i pobres. I al Casal creiem que tenim una obligació social, ciutadana, de treballar per la millora de la situació del país.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha